Consideracions generals
Segons el currículum, el sentit socioemocional integra destreses que haurien de permetre a l’alumnat autogestionar les seves emocions, consolidar actituds més eficients cap al treball matemàtic i conformar un sistema de creences que en particular erradiqui determinats mites preconcebuts, tant sobre les matemàtiques i el seu aprenentatge com sobre falses limitacions innates o per motius de gènere, de manera que tot plegat els ajudi tant a establir i aconseguir metes com a augmentar la seva capacitat de prendre decisions responsables i informades i participar de forma activa en el seu aprenentatge.
La necessitat d’atendre els aspectes socioemocionals a la classe de matemàtiques i de contribuir a desenvolupar habilitats en aquest sentit ha estat tinguda en compte per la majoria del professorat des de fa temps tot subratllant la necessitat de bastir una relació positiva de l’alumnat amb les matemàtiques, de construir interès i autoconfiança en les possibilitats pròpies i dels altres en les tasques matemàtiques, i de cuidar el treball en equip i el conjunt d’emocions que s’hi posen en joc. En la cinquena conclusió del Congrés Català d’Educació Matemàtica, C²EM, 2016, es deia: «Tant el plantejament com la gestió de les pràctiques educatives han de fer-les motivadores, promoure la interacció i tenir en compte la incidència de les actituds i les emocions». En el repte setè dels que es van definir en el C²EM 2020, es deia: «Treballarem per canviar preconceptes socials arrelats, com “les matemàtiques són difícils” o “això per a què serveix?”, per altres expressions com “tothom serveix per a les matemàtiques” o “les matemàtiques ens ajuden a interpretar el món”». L’actual currículum subratlla la rellevància del sentit socioemocional, l’enllaça amb les competències específiques CE 8 i CE 9 i estableix la necessitat que sigui present a tota l’educació matemàtica.
La competència CE 8 se centra en el desenvolupament d’habilitats personals com l’autoregulació, per gestionar emocions, aprendre dels errors i veure la incertesa com una oportunitat per gaudir d’aprendre matemàtiques. Aquesta competència està molt relacionada amb el primer bloc de sabers que compon aquest sentit: «Creences, actituds i emocions».
D’altra banda, la competència CE 9 se centra en el desenvolupament de destreses socials com la cooperació, participant activament en equips inclusius, reconeixent la diversitat i valorant les aportacions d’altres per compartir i construir coneixement matemàtic de manera col·lectiva. Aquesta competència està molt relacionada amb el segon bloc de sabers que compon aquest sentit: «Treball en equip i presa de decisions».
L’aprenentatge socioemocional emergeix com una necessitat important en els sistemes educatius. En aquest context, l’educació matemàtica pot contribuir significativament a la formació socioemocional de l’alumnat i, a la inversa, atendre els aspectes socioemocionals (tant la gestió socioemocional per part del professorat a l’aula com l’adquisició d’habilitats socioemocionals per part de l’alumnat) pot millorar l’aprenentatge matemàtic.
La destresa socioemocional i la seva gestió permeten abordar els diferents aspectes de l’aprenentatge, minimitzant barreres i bloquejos. Identificar i gestionar les emocions, així com les idees preconcebudes o els prejudicis respecte al treball matemàtic, pot ajudar l’alumnat a assolir èxits personals en el desenvolupament dels diversos processos matemàtics, la resolució de problemes, el raonament, l’establiment de connexions, i la comunicació i representació.
El sentit socioemocional està constantment present en l’educació matemàtica, i els sabers que s’estableixen en el currículum han de ser tinguts en compte al llarg de tots els cursos de manera sostinguda. Per aquesta raó, s’ha optat per fer una proposta de concreció d’aquests sabers que sigui transversal als quatre cursos de l’ESO. Així mateix, la transversalitat de la proposta és compatible amb el fet de poder posar l’accent en uns sabers o altres, segons el moment, el tipus d’activitat que es fa, l’alumnat, el curs, etc. Cal subratllar alguns aspectes que matisen aquesta transversalitat, ja que se situen en moments concrets:
- A 1r d’ESO cal posar èmfasi en els aspectes socioemocionals que fan referència a la transició entre primària i secundària per tal d’assegurar un acolliment amable; així, per exemple, l’atenció i el suport socioemocionals del professorat haurien d’afavorir que l’alumnat identifiqui i sobretot posi en valor el fet que hi ha diferents preparacions prèvies, diferents maneres de treball matemàtic a les quals cadascú està acostumat, i que en conseqüència hi ha diversos estils d’aprenentatge, diferents idees preconcebudes entorn de les matemàtiques… I tot plegat, amb la finalitat que aquesta posada en valor condueixi a la presa de consciència de les creences sobre les pròpies habilitats matemàtiques i sigui el punt de partida per a reflexions de millora individual. Convé fer possible una transició plàcida i serena.
- Les incorporacions de persones nouvingudes en qualsevol moment de l’ESO també comporten una atenció socioemocional en l’aprenentatge i ensenyament de les matemàtiques per assegurar un acolliment suau i serè. Podríem fer les mateixes consideracions que en el cas de primer curs.
- Adaptacions a perfils concrets d’alumnes. El sentit socioemocional, per definició, va molt lligat a aspectes personals que són diferents per a cada alumne. Convé intentar adaptar el treball entorn dels sabers propis d’aquest sentit a les necessitats, actituds, habilitats, creences prèvies, potencialitats i emocions de cada alumne concret.
- A 4t d’ESO és important donar suport, també des de les matemàtiques, a una orientació adequada de cada alumne per enfocar els seus estudis postobligatoris o les seves activitats laborals.
Els sabers que es detallen a continuació són aspectes importants per al desenvolupament del sentit socioemocional en matemàtiques, estan molt interrelacionats entre ells i necessàriament s’han de treballar de manera conjunta i integrada en l’educació matemàtica.