El conjunt de sabers en el currículum de matemàtiques de secundària ve distribuït en dos blocs temporals: un, format pels cursos de primer a tercer de la secundària obligatòria, i l’altre on només figura el quart. Ens trobem, doncs, en aquest darrer curs de l’ESO, en el qual la quantitat de sabers que fan referència al sentit de la mesura disminueix considerablement si ho comparem amb els cursos anteriors. Tanmateix, cal tenir en compte que un dels pilars fonamentals en què s’ha basat l’ensenyament i aprenentatge de les matemàtiques en l’educació bàsica ha estat l’establiment constant de connexions entre sabers d’un mateix sentit o dels diferents sentits que constitueixen la matèria. Aquest fet, juntament amb les connexions externes existents entre les matemàtiques i les altres àrees, ens permet afirmar que el sentit de la mesura es continua desenvolupant i treballant, també des dels altres sentits, no només a 4t d’ESO, sinó al llarg de tota la vida.

En aquesta línia, cal posar en relleu les paraules de Bishop en el seu llibre Enculturación matemática: la educación matemática desde una perspectiva cultural (Bishop, 1999):

La mesura constitueix una de les principals activitats humanes a partir de les quals es desenvolupa la matemàtica. Està present en totes les cultures, atès que permet comparar, ordenar, estimar, calcular, amb més o menys precisió, diferents magnituds.

(Bishop, 1999)

 Els sabers que conformen el sentit de la mesura venen agrupats en tres blocs: Magnitud, Mesurament i Estimació i relacions. Malgrat que en el currículum, per a aquest curs, només figuren sabers en el bloc de Mesurament, hem considerat necessari especificar-ne també per als altres dos blocs, tenint en compte que, tal com s’ha anat repetint durant tota la secundària, les activitats d’experimentació centrades en el Mesurament també fan que es treballin sabers propis dels altres dos blocs. Per aquesta raó, recomanem fer una lectura completa d’aquest document seguint l’ordre en què s’ha escrit. D’aquesta manera es pot tenir una visió completa del que volem treballar amb el nostre alumnat, però en el moment de dur-lo a l’aula amb activitats d’experimentació, aquesta seqüenciació no és tan rígida, ja que la interacció entre els sabers de diferents blocs apareix de forma natural.

Volem que les classes de matemàtiques es desenvolupin en un ambient de resolució de problemes, fent que el repte i la curiositat siguin motors d’aprenentatge. Cal que les propostes puguin servir per recollir i aplicar sabers apresos en cursos anteriors, i alhora permetin prou autonomia a l’alumnat perquè es puguin emprar diferents estratègies que condueixin a la seva resolució. En aquest curs proposem, pel que fa a mesura, que les competències específiques es mobilitzin en activitats que introdueixen la trigonometria, i en altres on conflueixen la probabilitat i la geometria. És important que l’alumnat mostri certa destresa en l’ús de la calculadora, el full de càlcul i el GeoGebra, i que aquestes eines tecnològiques esdevinguin un bon suport per a les seves investigacions i comprovacions.

Tal com indica el professor Anton Aubanell a Orientacions pràctiques per a la millora de la geometria (2015, pàg. 72):

[...] són moltes les activitats que es poden fer a classe entorn de la mesura. Serà bo que els alumnes treballin en grups, amb un bon grau d’autonomia i amb un ambient d’intercanvi d’idees, al llarg d’un procés per al qual es pot proposar un cert patró general de possibles accions:

1. Conjecturar, fer una estimació de la mesura que es busca. Si pot ser, posar-la en comú argumentant les raons que l’han fonamentada.
2. Establir la unitat de mesura més adequada.
3. Buscar o construir l’eina de mesura i conèixer bé com fer-la servir: cintes mètriques, làsers, goniòmetres, etc. La construcció d’un goniòmetre per part del mateixos alumnes és una proposta molt instructiva.
4. Mesurar tant com calgui amb les millors condicions per garantir la màxima exactitud.
5. Prendre consciència de l’existència d’errors en la mesura i de procediments que poden millorar-ne la precisió. Per exemple, fer la mateixa mesura repetidament i fer la mitjana dels resultats.
6. A vegades s’estarà fent una mesura indirecta. En aquest cas, la mesura que s’està determinant no és la que s’ha mesurat directament sinó que ha de ser deduïda per mitjà de procediments geomètrics o trigonomètrics. En aquests casos cal tenir en compte dues coses:
   • El domini dels conceptes i les relacions que cal posar en joc. (...)
   • La propagació d’errors en el procés de càlcul. Els errors en els mesuraments inicials poden créixer i afectar significativament el resultat final. (...) Sovint, en aquest context, els alumnes tenen tendència a donar el resultat de les operacions fetes amb moltes xifres decimals, com si més xifres impliquessin més exactitud. És important subratllar el fet que no podem atorgar al resultat final més exactitud que la que tenien les dades de partida i que, potser, encara se n’ha perdut al llarg del procés de càlcul.
7. Valorar la plausibilitat de la mesura obtinguda («Té sentit en el context?» «És coherent amb altres dades de què es disposa?») i la seva precisió, expressant-la adequadament atenent, en especial, a les xifres significatives i a les unitats.
8. Si és possible, fer comprovacions comparant el resultat obtingut en el mesurament amb mesures procedents d’altres fonts: si es tracta d’un edifici, preguntant a un veí; si es tracta d’un objecte petit, submergint-lo en aigua i mesurant l’augment de volum; en altres casos, embolicant l’objecte per aproximar-nos a la mesura de la seva àrea o emplenant-lo per al volum.
9. Reprendre les conjectures fetes inicialment i valorar el nivell d’aproximació que s’havia assolit.

En resum, proposem treballar el sentit de la mesura a partir dels processos matemàtics, cinc engranatges ben connectats el principal dels quals és la resolució de problemes, que acaba posant en funcionament el raonament i prova, les connexions internes i externes, la representació i comunicació, i la gestió socioemocional. Les propostes han de preveure, sempre que es pugui, els tres blocs de sabers: Magnitud, Mesurament i Estimació i relacions, d’aquesta manera s’anirà desenvolupant el sentit com un tot, i no pas com la suma disjunta d’unes parts. A més a més, recomanem que els conceptes es defineixen i consolidin quan siguin necessaris, procurant no avançar-ne l’aparició.

Com a criteri comú a tots els sentits i en tots els cursos, s’han considerat essencials un parell de sabers, com a màxim tres, per a cadascun dels blocs. Les raons que ens han portat a seleccionar-los les argumentem més endavant.