La geometria ens ajuda a interpretar el món que ens envolta. El seu estudi i el desenvolupament del sentit espacial són un objectiu en si mateix, però alhora ajuden a comprendre i a desenvolupar la resta de sentits i a consolidar els coneixements propis d’altres branques de les matemàtiques. A més, la geometria pot condicionar o ajudar a cercar la solució de problemes propis d’altres disciplines. Per tots aquests motius, cal parar especial atenció a l’estudi de la geometria, i la geometrització de l’educació matemàtica hauria de ser habitual a les aules de secundària.

A grans trets, el desenvolupament del sentit espacial al llarg de l’educació secundària comença donant un pes molt important a l’estudi de figures geomètriques de dues i tres dimensions, formalitzant i aprofundint en un treball ja iniciat a l’educació primària, i acaba de forma més abstracta treballant els sistemes de representació i la geometria analítica, tot passant per l’estudi dels moviments i les transformacions geomètriques elementals. Al llarg de tot el període, a més, cal parar especial atenció a la visualització i modelització geomètrica, no només durant l’estudi de la geometria, sinó especialment durant el treball en les altres branques de les matemàtiques. Aquesta geometrització dels altres sentits servirà, d’una banda, per consolidar l’aprenentatge dels sabers que s’estiguin treballant en aquell moment i, de l’altra, per aconseguir una base geomètrica més sòlida.

Al llarg de tot el treball fet entorn del sentit espacial s’ha volgut donar continuïtat a les línies de treball que promou el document «Orientacions pràctiques per a la millora de la geometria» («Quaderns d’Avaluació núm. 31»).

Un espai que pot servir de suport en l’aprenentatge de les matemàtiques en general i del sentit espacial en particular és el Museu de Matemàtiques de Catalunya (MMACA), atès que, en totes les exposicions que organitza pel territori, inclou mòduls que ajuden a l’assoliment dels sabers tractats al llarg de l’etapa. Alguns dels mòduls que estan relacionats amb els sabers proposats en el sentit espacial a 3r d’ESO són: «El llibre de miralls», «Tessel·lació de Penrose» o «Les sargantanes d’Escher», entre d’altres.

En el tercer curs de l’educació secundària obligatòria, el sentit espacial perd una mica de presència respecte al segon per cedir-la al sentit algebraic. Malgrat això, el sentit espacial encara hi és present. L’estudi i el treball amb figures geomètriques ja s’han dut a terme a primer i segon i, en aquest tercer curs, el treball geomètric se centra en els moviments i les transformacions en el pla. A més del bloc Formes geomètriques de dues i tres dimensions, l’altre bloc que no es treballa en aquest curs és el de Localització i sistemes de representació. El bloc Visualització i modelització geomètrica, que promou una visió geometritzada de la resta de sabers del currículum i d’altres àrees de coneixement, en gran manera fa de crossa del sentit algebraic, que és el que té més presència a tercer, i contribueix, així, a la comprensió dels conceptes i en el procés cap a l’abstracció que es demana als alumnes en aquest curs.