Per abordar el desplegament curricular de 3r d’ESO, partim del supòsit que l’alumnat ja ha fet les activitats corresponents a 1r i 2n d’ESO. Recomanem que el professorat que no estigui familiaritzat amb aquestes activitats revisi tant la introducció com les propostes didàctiques dels nivells anteriors. Naturalment, les activitats es poden adaptar a la programació de cada centre, assegurant que la progressió en el desenvolupament del pensament estadístic de l’alumnat sigui coherent i estructurada.

A 3r de l’ESO abordarem conjunts de dades més extensos que el que s’ha fet a 1r i 2n, és per això que és convenient introduir el treball amb dades agrupades, cosa que permet organitzar les dades en intervals o classes i fa més senzilla la identificació de patrons, tendències i característiques generals d’un conjunt de dades. Això és especialment útil per reduir la complexitat del càlcul i per presentar les dades de manera clara i comprensible mitjançant taules, gràfics i altres eines visuals.

Per altra banda, s’introdueix un nou tipus de representació gràfica: els gràfics de caixa i bigotis o boxplots. Aquesta eina estadística ens permet visualitzar de manera clara i compacta la distribució d’un conjunt de dades i treballar conceptes avançats com els quartils, la mediana i els valors extrems. El treball amb aquest tipus de gràfics amplia les habilitats analítiques de l’alumnat i promou una comprensió més profunda dels conceptes de dispersió i posició i, a més, ofereix una eina pràctica per comparar diferents distribucions de manera visual.

Finalment, és a 3r que introduïm el concepte de desviació típica i estenem el treball de l’estudi de la dispersió de dades, ja que el seu càlcul ens permet comparar distribucions amb valors centrals similars, cosa que ajuda a identificar quin conjunt de dades és més homogeni o més dispers i ofereix a l’alumnat una visió més completa i precisa de com analitzar les dades reals.

Pel que fa a Predictibilitat i Incertesa es continua aprofundint en el treball de la dependència i la independència d’esdeveniments, així com la seva compatibilitat. També es treballen a fons situacions més complexes en què els esdeveniments no són sempre equiprobables i cal buscar la manera de trobar-ne les probabilitats, tant en experiments simples com compostos. Per fer-ho, ens podem ajudar de diferents tipus de representacions i organització de les dades de la distribució.

En aquestes situacions, les simulacions i la utilització de recursos digitals ens poden ajudar a fer una primera aproximació als resultats buscats i poden complementar la realització de la tasca experimentalment amb material manipulatiu o bé de la seva resolució teòrica.

El coneixement sobre l’origen i l’evolució dels diferents conceptes treballats pot ajudar l’alumnat a comprendre’ls millor. És interessant plantejar com, històricament, diversos matemàtics van abordar situacions en què l’atzar tenia un paper central, cosa que va obrir el camí cap als coneixements actuals en teoria de la probabilitat. Finalment, atès que vivim en un món on l’atzar apareix en múltiples situacions, és essencial saber analitzar-ne el paper per fer-ne una interpretació racional i equilibrada.