Sentit espacial 4t ESO

Consideracions generals

La geometria ens ajuda a interpretar el món que ens envolta. El seu estudi i el desenvolupament del sentit espacial són un objectiu en si mateix, però alhora ajuden a comprendre i a desenvolupar la resta de sentits i a consolidar els coneixements propis d’altres branques de les matemàtiques. A més, la geometria pot condicionar o ajudar a la recerca de la solució de problemes propis d’altres disciplines. Per tots aquests motius, cal parar especial atenció a l’estudi de la geometria, i la geometrització de l’educació matemàtica hauria de ser habitual a les aules de secundària.

A grans trets, el desenvolupament del sentit espacial al llarg de l’educació secundària comença donant un pes molt important a l’estudi de figures geomètriques de dues i tres dimensions, formalitzant i aprofundint en un treball ja iniciat a l’educació primària, i acaba de forma més abstracta treballant els sistemes de representació i la geometria analítica, tot passant per l’estudi dels moviments i les transformacions geomètriques elementals. Al llarg de tot el període, a més, cal parar especial atenció a la visualització i modelització geomètrica, no només durant l’estudi de la geometria, sinó especialment durant el treball en les altres branques de les matemàtiques. Aquesta geometrització dels altres sentits servirà, d’una banda, per consolidar l’aprenentatge dels continguts que s’estiguin treballant en aquell moment i, de l’altra, per aconseguir una base geomètrica més sòlida.

Al llarg de tot el treball fet entorn del sentit espacial s’ha volgut donar continuïtat a les línies de treball que promou el document «Orientacions pràctiques per a la millora de la geometria» (Aubanell, 2015).

Un espai que pot servir de suport en l’aprenentatge de les matemàtiques en general i del sentit espacial en particular és el Museu de Matemàtiques de Catalunya (MMACA), ja que, en totes les exposicions que organitza pel territori, inclou mòduls que ajuden a l’assoliment dels sabers tractats al llarg de l’etapa.

A l’últim curs de l’educació secundària obligatòria, el gruix del treball en el sentit espacial és entorn de la geometria analítica. L’estudi i el treball amb vectors i rectes es reparteixen els sabers del bloc Localització i sistemes de representació. A banda d’aquest bloc, també s’ha previst el treball de les homotècies dins el bloc Moviments i transformacions i, sense pretendre ser un saber nou per treballar, també caldrà aplicar les propietats de figures planes i tridimensionals, que és un saber del bloc Figures geomètriques de dues i tres dimensions.

A més dels sabers proposats en els tres blocs ja esmentats, i tal com passa a la resta de cursos amb el sentit espacial, el segon gran gruix de sabers el trobem dins el bloc Visualització i modelització geomètrica, que promou una visió geometritzada de la resta de sentits matemàtics i àrees del coneixement. Dins aquest bloc, tal com passava a tercer, la majoria dels sabers tornen a estar estretament vinculats al sentit algebraic, que és el sentit més representat a 4t d’ESO.