En el currículum els sabers estan organitzats en sentits i, dins de cada sentit, en blocs, que són les idees centrals que caracteritzen cada sentit. En tant que proposta de desplegament, s’ha seguit aquesta organització i s’ha donat importància als blocs de sabers.
La proposta s’ha distribuït per cursos, i és indicativa i modificable. És rellevant considerar la permeabilitat entre cursos per adaptar la proposta a cada centre, a les necessitats del seu alumnat i als estils docents del seu professorat. Tanmateix, també cal tenir en compte que per crear-la s’han tingut en compte molts aspectes relacionats amb les connexions amb altres sabers, del mateix sentit o dels altres, la seqüenciació de sabers al llarg dels quatre anys que configuren el treball d’un determinat sentit o l’adequació a l’edat de l’alumnat. Per tot això, per mantenir la coherència del projecte seria recomanable seguir l’ordre de la seqüència proposada dins de cada sentit, tot i els possibles moviments que es puguin fer entre cursos.
En aquesta proposta d’especificació i seqüenciació s’ha intentat cercar un equilibri entre claredat i concreció, emprant descripcions concises, però al mateix temps prou concretes i precises.
D’altra banda, en la redacció d’alguns dels sabers del currículum s’observa ja un cert enfocament competencial. Aquesta característica s’ha intentat mantenir en els sabers resultants de l’especificació. Així, en molts casos, es pot observar que la descripció del saber inclou una invitació a ser treballat en activitats adequades per desenvolupar la competència, per exemple, a través de l’ús de contextos com a connexions externes, de la presència de connexions internes, de la resolució de problemes, de l’atenció a la representació, de les referències a aspectes socioemocionals o de la utilització d’eines digitals.
S’ha respectat el marc curricular. Tanmateix, en alguns casos, determinats aspectes molt particulars s’han inclòs en sabers més generals. En altres casos, algun saber s’ha desplaçat al segon nivell de concreció per tal que es treballi en activitats concretes.
El nombre de sabers de cada bloc pot variar força segons el curs. En algun cas, pot arribar a passar que en un bloc d’un curs concret no hi hagi cap saber, com per exemple en el bloc de relacions i funcions del sentit algebraic de primer curs. Tanmateix, el nombre de sabers de cada sentit i el global per cursos és força equilibrat, com es mostra en el següent gràfic:
Connexions entre sabers
En l’especificació i seqüenciació s’assenyalen connexions entre sabers i blocs de sabers, sempre dins d’un mateix curs. Es considera un aspecte molt important del desplegament que s’ha portat a terme, com a mínim per tres raons:
- Cada connexió permet projectar la idea de la coherència i solidesa del cos de coneixements matemàtics.
- Cada connexió representa una oportunitat didàctica per donar més significat a un saber.
- Les connexions entre els sabers són útils per alleugerir la posada en pràctica de la proposta que s’ofereix. No es tracta de fer les coses dues vegades, de treballar els sabers en dos llocs, sinó de connectar-los per treballar-los de manera més significativa. Les connexions permeten que els sentits no siguin una cadena de blocs a desenvolupar sinó una xarxa amb múltiples oportunitats d’enllaç.
Les connexions que s’han mostrat són aquelles que han sorgit de manera natural, però, sens dubte, podria haver-n’hi moltes d’altres. Molt possiblement el professorat, sigui llegint el saber o pensant en el recurs associat, trobarà altres connexions igualment rellevants. Per facilitar-ne la claredat, no s’han citat possibles connexions entre sabers de cursos diferents.
Sabers essencials ([ESS]) i d’ampliació ([AMP])
En la proposta s’han identificat sabers essencials i sabers d’ampliació. Els criteris per establir-los han estat els següents:
- Sabers essencials, indicats per l’acrònim [ESS]: sabers que fonamenten o sintetitzen aprenentatges.
- Sabers d’ampliació, indicats per l’acrònim [AMP]: sabers rellevants com la resta, però que se’n pot moderar el tractament en funció de la disponibilitat de temps i de les característiques de l’alumnat.
S’han escollit un màxim de dos sabers essencials i dos sabers d’ampliació per bloc (llevat de casos excepcionals). La restricció que suposa aquest criteri queda justificada pel fet que, si s’identifiquen massa sabers d’un tipus o de l’altre, la distinció acaba devaluant-se i perd utilitat.
Algunes observacions sobre els sabers essencials i d’ampliació:
- En el currículum estatal s’utilitza l’expressió “sabers bàsics”. Aquests sabers es qualifiquen així pel fet de formar part de l’educació bàsica, no tenen cap relació directa amb els “sabers essencials” que apareixen en aquesta proposta. Tots els sabers són bàsics, però s’ha fet un exercici per distingir alguns sabers com a essencials i altres com d’ampliació.
- El fet que un saber es consideri “d’ampliació” no vol dir que hagi de ser descartat, tan sols indica que si és necessari es podria ometre, ja sigui per manca de temps o per altres raons.
- Cal tenir en compte que en determinats centres aquests sabers d’ampliació poden ser considerats importants pels seus docents i, per tant, no els descartaran en cap cas.
- Partint de la base que s’haurien de treballar tots els sabers, poden haver-hi circumstàncies específiques que no ho facin possible. En aquest cas, es recomana que es treballin a fons els sabers identificats com a essencials.
Diferents presentacions de l’especificació i seqüenciació dels sabers (ES), per adaptar-se a diferents funcionalitats
A partir del document principal d’especificació i seqüenciació de cada sentit d’acord amb el currículum, s’han generat tres documents per adaptar-se a diferents funcions:
- La visió de tots els sentits d’un mateix curs (quatre documents, un per a cada curs).
- La presentació de l’evolució d’un mateix sentit al llarg dels quatre cursos de l’ESO. Per a cada sentit, s’ha creat un document per curs, excepte per al sentit socioemocional, que s’ha creat un sol document per a tots els cursos.
- Un full de càlcul amb totes les especificacions dels sabers per tal de poder-les filtrar, ordenar o seleccionar segons les necessitats de cada docent.