La geometria és una branca fonamental de les matemàtiques que juga un paper crucial en l’educació secundària obligatòria, ja que fomenta el pensament crític i la capacitat de resolució de problemes. A través de l’estudi de les formes, les mesures i les relacions espacials, els estudiants no només aprenen a aplicar conceptes matemàtics, sinó que també desenvolupen habilitats visuals i lògiques que són essencials en la vida quotidiana i en diverses professions.

Desenvolupar el sentit espacial de l’alumnat és una tasca molt engrescadora, però que de vegades pot no resultar senzilla. Tot i estar present en la realitat propera de l’alumnat, de vegades ens trobem amb dificultats de representació o visualització, sobretot quan entrem a la tercera dimensió. És per això que cal parar una atenció especial en aquest sentit, de manera que els estudiants comprenguin amb profunditat els diferents sabers d’aquesta branca de la matemàtica i els integrin al seu bagatge. Cal tenir en compte que aquestes eines són molt útils per visualitzar els conceptes, d’aquest o d’altres sentits de les matemàtiques, i per resoldre problemes tant matemàtics com d’altres disciplines o de l’entorn proper de l’alumnat.

Al llarg de l’educació primària, els nois i noies ja haurien d’haver adquirit els fonaments del sentit espacial, com algunes formes geomètriques planes o de tres dimensions, el concepte d’alguns moviments i transformacions del pla i algunes nocions de semblança. Tot això, partint sovint de l’entorn proper de l’alumne i en connexió amb l’art, les ciències i la vida quotidiana, i a partir d’un treball molt vivencial amb l’ús de materials manipulatius i eines digitals. A secundària s’hauria de seguir aquest camí ja iniciat, de manera que els nostres estudiants puguin trobar una continuïtat i coherència en la manera de fer partint de la manipulació i la descoberta. Al llarg dels cursos de l’educació secundària, s’anirà introduint un grau més alt de formalització, però aquesta sempre hauria d’arribar després de la comprensió dels conceptes treballats.

En tot aquest bloc d’orientacions es vol donar continuïtat a la línia de treball que promou el document Orientacions pràctiques per a la millora de la geometria (Aubanell, 2015).

Un espai que pot servir de suport en l’aprenentatge de les matemàtiques en general i del sentit espacial en particular és el Museu de Matemàtiques de Catalunya (MMACA) que, en totes les exposicions que organitza pel territori, inclou mòduls que ajuden a l’assoliment dels sabers tractats al llarg de l’etapa. Alguns dels mòduls que estan relacionats amb els sabers proposats en el sentit espacial a 1r d’ESO són: Fórmules inductives o Simetries de dos triangles, entre d’altres.

El sentit espacial conté, a 1r d’ESO, dos blocs de sabers: Formes geomètriques de dues i tres dimensions i Visualització i modelització geomètrica. El bloc sobre localització i sistemes de representació es comença a treballar a partir de 2n curs, lligat a l’aparició de les relacions funcionals, i el bloc de moviments i transformacions geomètriques, a partir de 3r curs, amb l’estudi de les translacions, els girs i les simetries.