Presentació

A fi de contribuir a millorar l’educació matemàtica del nostre país, el Departament d’Educació i Formació Professional va considerar oportú especificar i seqüenciar per cursos els sabers que queden recollits al Decret 175/2022, de 27 de setembre, d’ordenació dels ensenyaments de l’educació bàsica.

Així doncs, el Departament va encarregar aquesta tasca a un grup de dotze professores i professors, la gran majoria dels quals està cada dia al seu centre ensenyant matemàtiques.

És important subratllar que és una feina feta per professors i per als professors. Així, un dels criteris fonamentals a l’hora de cercar les persones per fer aquesta feina va ser que fossin persones molt vinculades a l’aula. Creiem que aquesta relació directa amb la pràctica docent és la millor garantia que les propostes que es formulen en aquest treball siguin properes al professorat, ja que ho han fet persones que estan cada dia amb alumnes i que coneixen les necessitats i les dificultats, però també el goig i les satisfaccions, de la pràctica del dia a dia ensenyant matemàtiques.

S’han organitzat diversos equips redactors de dues o tres persones, un per a cada un dels sentits matemàtics, que han treballat coordinament entre ells però amb autonomia a l’hora de redactar el material propi de cada sentit concret. És important remarcar que aquestes dotze persones han redactat seguint el seu propi estil amb l’objectiu de mantenir ben nítida la veu de cadascú. Aquesta diversitat, d’alguna manera, correspon a la diversitat mateixa del nostre professorat. A més de la coordinació, s’han realitzat revisions internes creuades, però sempre procurant no modificar els estils dels redactats inicials. Finalment, persones externes al grup redactor han dut a terme una última revisió dels diferents sentits.

A l’inici de l’encàrrec es va veure clar que, a fi de donar solidesa a l’especificació i la seqüenciació de sabers, calia estendre la tasca amb la incorporació de textos d’orientació, recursos i activitats que ajudessin a portar aquests sabers a l’aula, ja que el què (els sabers) és important, però el com (els recursos i les activitats) també ho és.

Així, immersos en aquesta primera ampliació, es va considerar oportú analitzar com des d’aquests sabers i, especialment, des d’aquestes activitats, es pot contribuir al desenvolupament de les competències, cosa que va comportar una segona ampliació de l’encàrrec inicial. No s’ha tractat el tema de l’avaluació, que té les seves pròpies característiques i que mereix una reflexió específica. Per tant, al final, aquest desplegament consta d’una especificació i seqüenciació de sabers (ES) i d’un recull de textos d’orientació, recursos i activitats (TOR) que inclou, sota el títol “Blocs de competències: processos matemàtics i gestió socioemocional”, anàlisis que relacionen sabers i vinculen activitats a les competències a través dels processos, per aconseguir que el treball aporti una mirada global que té en compte els sabers, les activitats i les competències.

L’equip redactor té interès a remarcar que el resultat de la feina feta és tan sols un exemple de desplegament del currículum, ni és prescriptiu ni és únic. Hi podria haver exemples amb especificacions de sabers diferents, seqüenciades en ordres diferents i amb altres activitats proposades, tots tan vàlids com el que es proposa.

També és conscient que es disposa d’un temps limitat establert per l’horari escolar que determina el currículum, que aquest temps és just i que pot ser diferent en funció del centre. Malgrat això, hi ha diversos aspectes que ajuden a optimitzar el temps a l’aula. En el plantejament proposat s’han incorporat diferents elements que poden contribuir a ajustar una mica més el temps de què es disposa amb la quantitat de sabers que s’haurien de tractar a classe. Aquests elements són les connexions, que permeten equilibrar el pes dels diferents sentits i ajuden a treballar sabers de manera integrada, i els indicadors d’essencialitat i d’ampliació.

No es pretén que aquest exemple se segueixi de manera literal, sinó que, atesa la diferència de realitats, està pensat perquè cada centre l’adapti a la seva situació i característiques. A banda de la quantitat d’hores que cada centre dedica a l’aprenentatge de les matemàtiques a cada curs, hi pot haver altres circumstàncies, potser internes del centre, que facin que no es pugui seguir l’exemple tal com està fet i, per tant, serà necessari que cada departament o àmbit adapti l’especificació i la seqüenciació, procurant tractar els sentits de manera integrada, més com una xarxa que no pas de forma lineal. Aquesta adaptació, que tan sols la pot fer el professorat de cada centre, és la que atorgarà tot el seu potencial al desplegament que es proposa.

A més de l’adaptació al centre de l’especificació i la seqüenciació, cada professor o professora hauria de valorar si cal fer una adaptació de les activitats proposades per tenir en compte els diferents perfils d’alumnes, per atendre el principi d’inclusió.

Per tal de facilitar aquestes adaptacions, en aquesta proposta s’han tingut en compte alguns aspectes que hi poden contribuir com les connexions entre sabers; la identificació de sabers essencials i d’ampliació; les propostes d’activitats de llindar baix, sostre alt i parets amples; la concreció del sentit socioemocional, i l’anàlisi que s’ha fet per a cada sentit de cada curs de la possible aportació d’aquest sentit al desenvolupament de les competències corresponents a la gestió socioemocional.

Com ja s’ha indicat anteriorment, aquest desplegament és una interpretació del currículum i, evidentment, no és única. L’esperit del treball ha estat en tot moment el de fer una proposta útil per al professorat, essent conscients que n’hi podrien haver d’altres. Tanmateix, l’equip redactor té interès a especificar també el que no pretén ser aquest desplegament. El desplegament no és prescriptiu, simplement vol ser un document de suport al professorat en la seva tasca. El desplegament no és un repositori d’activitats. Malgrat que s’hi suggereixen moltes activitats per portar a classe, no és un banc de recursos, tan sols s’ha procurat oferir exemples d’activitats que permetin tractar sabers concrets per donar suport a l’estructura de l’especificació. El desplegament no és un recull de situacions d’aprenentatge. Moltes de les activitats que es presenten en aquesta proposta són competencialment riques, estan associades a contextos reals i manegen idees matemàtiques significatives. Són activitats que poden ser gèrmens o nuclis de situacions d’aprenentatge, però no s’ha entrat ni en el disseny de situacions d’aprenentatge ni en la formalització de la seva programació.

El desplegament no és un document lineal, està pensat perquè es pugui consultar des de perspectives i necessitats diferents. Està previst que es pugui fer una lectura per sentits, per cursos o per blocs de competències, però el mateix format permet fer altres recorreguts dins del treball en funció de l’interès de cada usuari.

L’equip redactor vol fer tres agraïments. El primer, als referents que ens han precedit i han obert camins de millora en l’educació matemàtica de casa nostra; el segon, a les persones que han confiat en el nostre equip per fer aquesta tasca, i el tercer, a tot el professorat de matemàtiques del país, professores i professors que poden tenir la seguretat que han estat sempre presents en el pensament de qui ha elaborat aquest treball.