Durant els cursos de 5è i 6è, és important consolidar aspectes tan lingüístics (ortografia, gramàtica, lèxic), sociolingüístics (maneres com ens dirigim als altres), com pragmàtics (coherència i cohesió). A l’hora de planificar el text, els alumnes han de desplegar estratègies que els ajudin a generar idees i a organitzar-les. Això ho poden fer a partir d’esquemes, pluges d’idees o mapes conceptuals, depenent del tipus de text que hagin de produir. És important que aprenguin a anticipar, de manera autònoma, què volen dir i com ho volen dir. Quan comencen a elaborar el text, hauran d’establir relacions entre allò que escriuen i la unitat global del text, i veure com paràgraf a paràgraf evoluciona el text per donar resposta al propòsit inicial. En aquest moment, també han de començar a llegir com a revisors que són del propi text, per detectar allò que funciona i allò que no: és important que trobin raons per explicar el que no funciona, ja que, d’aquesta manera, no hi ha només una reescriptura del text, sinó una revisió reflexionada.

En tot aquest procés el docent hi té un paper molt important, ja que els seus comentaris han d’incorporar metallenguatge: falta de concordança, subjecte i predicat, verbs, etc. Aquest metallenguatge, entès com aquelles paraules que ens serveixen per anomenar les peces de la llengua i l’ús que se’n fa, han de ser objecte de treball específic en les sessions dedicades a reflexionar sobre el sistema de la llengua. En aquestes sessions s’inclouran els elements que ajuden a estructurar els textos que es construeixen en diferents situacions comunicatives; per exemple, quan cal defensar un punt de vista, poden ser útils connectors com ara ja que, per tant, un altre punt, etc. Si és el cas en què s’ha d’elaborar un text per explicar algun tema a altres persones, poden ser d'utilitat és a dir, per exemple, per tant, etc.

Un altre aspecte clau és l’enriquiment del llenguatge, per fomentar l’ampliació de vocabulari, l’ús d’expressions més precises i d’estructures variades per evitar repeticions i millorar la qualitat del text. Per aconseguir-ho, es poden utilitzar lectures que siguin referents, activitats d’anàlisi i revisió de textos i jocs de vocabulari. Pel que fa a l’ortografia, és essencial consolidar i sistematitzar les regles apreses en etapes anteriors, com pot ser l’accentuació, i aprofundir en l’ús de les grafies que presenten més dificultats com les excepcions amb regla (injecció) i les excepcions sense regla (jersei). La pràctica ha d’integrar-se de manera contextualitzada, per tal que l’alumnat aprengui a aplicar les normes en la seva escriptura i no només en exercicis aïllats. També cal ensenyar-los a utilitzar eines de suport, com ara diccionaris digitals o correctors ortogràfics, per reforçar l’autocorrecció.

Si entenem l’escriptura com un procés social, és important fomentar-ne l’ús funcional, que doni resposta a una necessitat i, per tant, hi hagi un destinatari clar i, a la vegada, s’impulsi la part més creativa de l’escriptura i totes les seves possibilitats. En definitiva, l’objectiu és que, al llarg dels dos cursos, els alumnes guanyin confiança en la seva escriptura, desenvolupin un estil propi i siguin capaços d’expressar-se de manera clara, ordenada i creativa en diferents situacions comunicatives, alhora que millorin la seva ortografia i consolidin un ús cada vegada més precís i amb sentit de la llengua escrita. La motivació per descobrir que un mateix ja sap quina decisió prendre davant d’un paper en blanc a l'hora d’escriure seria la meta del cicle.