A 1r i 2n, cal vetllar perquè l’infant comprengui que escriure no és sinònim de traçar lletres sobre un paper, sinó de comunicar quelcom. Per tant, qualsevol situació d’escriptura és una oportunitat per fer palesa aquesta dimensió comunicativa mantenint converses sobre quin és l’objectiu del text, qui el llegirà, quina informació ens aporta pel context, quines parts es poden diferenciar, etc. De la mateixa manera que amb la lectura, en aquest cicle és necessària la pràctica –amb sentit– de manera que permeti automatitzar el principi del codi alfabètic, imprescindible per a l’escriptura de missatges. No obstant això, cal tenir present que l’esforç que requereix l’escriptura en els estadis inicials és molt elevat, motiu pel qual s’ha de seleccionar bé què es fa escriure als infants, per tal que escriure esdevingui un mitjà per comunicar, i no una finalitat en si mateixa.

Durant la jornada escolar sorgeixen moltes oportunitats per escriure, des de notes, llistes, avisos o missatges fins a textos amb una estructura més complexa, com poden ser les històries inventades. En tots els casos és necessari tenir present el procés d’escriptura. planificar, escriure i revisar. Caldrà dedicar temps a la planificació mitjançant converses. D’aquesta manera és més fàcil que l’infant tingui alguna cosa a dir, i que, per tant, el repte cognitiu se centri a transmetre aquell missatge, ja pensat, per escrit. En cas contrari, a més del repte cognitiu de decidir com escriure, a vegades cal sumar-hi el de no saber què dir, cosa que pot resultar contraproduent.

A l’aula és fonamental vetllar perquè els textos escrits esdevinguin objecte de reflexió, i un recurs que ho afavoreix extraordinàriament és l'escriptura compartida. Ja sigui en parelles o bé en grup, haver de negociar per acordar què es vol dir, com es pot escriure, quines combinacions de lletres ho diuen, etc. és una activitat que potencia la conversa sobre el text escrit. Aquestes situacions fan visible que escriure és un procés complex, en el qual intervenen molts factors, i que cal tenir-los en compte per ajustar el text a la seva funció comunicativa. També és molt recomanable que el docent faci d’escrivent per als infants, i que aquests li dictin el text. En aquestes situacions, s'allibera una part de la càrrega cognitiva –descodificació–, i es pot centrar l’atenció en l’altre, l’escriptura d’un missatge que respon a l’objectiu comunicatiu.

Les activitats d’escriptura espontània permeten que l’infant es llenci a escriure sense copiar d’un model. En aquests casos, és motiu de reflexió i d’aprenentatge la revisió posterior que es fa, amb el docent, d’aquest text escrit. La primera revisió que cal atendre és aquella que vetlla perquè el missatge es comprengui, per tant, revisant l’escriptura en funció de la situació comunicativa del text i del nivell de competència de l’alumnat. És des d’aquesta premissa que llavors es revisa l’escriptura dels missatges des de la mirada de la descodificació i les normes ortogràfiques més bàsiques. Per exemple: buscant la repetició o omissió de grafies, mirant com estan orientades i ordenades les lletres, fixant l’atenció en la separació de paraules, analitzant com s’han resolt les escriptures dels fonemes menys transparents, etc. Durant la revisió és poc viable abordar tots els aspectes a la vegada, i per això és interessant anar fent lectures del text centrant l’atenció en un element cada vegada. L’objectiu d’aquesta revisió és doble: d’una banda, millorar la producció escrita de l’infant; de l’altra, fer de model sobre com es revisa un text i fer entendre que no acostuma a quedar tot resolt en una primera lectura. Amb aquest modelatge s’ofereixen eines i estratègies que, de manera progressiva, han d’anar interioritzant per poder integrar la revisió com una part del procés d’escriptura. Per aquest motiu, la revisió dels textos sense la reflexió compartida amb l’alumnat acostuma a ser poc efectiva. Malgrat tot, hi haurà escrits que no es revisaran per part del docent amb la intenció expressa de potenciar la producció escrita de l’infant.

Escriure és una tasca cognitivament molt demandant i a 1r i 2n, quan la descodificació està en vies de ser automatitzada, encara més, ja que aquesta part també requereix molta atenció. Per tant, cal oferir situacions d’escriptura que permetin que l’infant centri l’atenció, de manera prioritària, en un element; ja sigui escrivint un conte que ja coneix, decidint un text per dictar a l’adult, o bé escrivint una petita nota informativa a casa per informar que va d’excursió, entre moltes altres opcions.