Orientacions per 3r i 4t
A 3r i 4t cal aprofundir en la funcionalitat que pot tenir l’escriptura. Caldrà aprofitar situacions en què l’escriure sigui necessari i engrescador per als infants. L’escola presenta molts entorns on té sentit escriure, però també es poden dissenyar activitats que incloguin destinataris diversos, com les famílies, infants d’altres cursos, d’altres centres, etc. Aquestes situacions permetran aprendre a plantejar-se de manera explícita a qui s’escriu, en qualitat de què s’escriu (com a organitzadors d’una festa, com a persona individual que vol expressar les seves impressions...), quina és la intenció del text, fins i tot quin és el format més adient, les maneres de començar i acabar o bé el tipus d’expressions i el vocabulari, atenent al gènere discursiu apropiat per a aquell text concret. Els usos socials han establert gèneres apropiats per a cada entorn i intenció i cal que l’alumnat vagi aprenent progressivament a reconèixer-los i a produir-los: un conte, una notícia, un avís, un text d’informació, un poema, una fitxa…
Per poder produir un text cal que es tinguin coses per dir, per comunicar. És per això que el procés d’escriptura començarà amb una fase de planificació, en què cal treballar el contingut del text ‒les idees que es volen expressar‒ i prendre decisions sobre els aspectes discursius i lingüístics. En aquest cicle, la planificació necessita modelatge i acompanyament per part del docent: les situacions dialògiques ajudaran a prendre aquestes decisions i faran que progressivament els infants puguin planificar de manera més autònoma. Cal ensenyar les estratègies per planificar, perquè cada alumne pugui anar apropiant-se-les i posant-les en joc quan li sigui necessari. Es pot fer un esquema o una llista jerarquitzada d’idees, es pot pensar en algun text del mateix gènere que s’hagi llegit recentment, es pot fer llista del vocabulari necessari, etc.
L’escriptura del text i la revisió solen anar juntes, i és important que l’alumnat descobreixi que escriure és un procés. Un text necessita temps, necessita ser pensat i necessita que es faci i es refaci. Cal valorar positivament el desenvolupament del procés, que no és lineal i que molts cops porta a corregir el que ja s’ha escrit abans. Per aquest motiu, estratègies com fer una primera versió del text i revisar-la l’endemà poden ajudar a completar aquest procés. També es pot llegir la versió provisional del text a un company, o bé revisar-la un mateix amb una pauta d’autoavaluació, tot i que aquesta última estratègia requerirà mediació del docent, si no és que la pauta és curta i s’ha elaborat conjuntament entre el docent i els infants.
Els textos que s’escriguin han de ser revisats per poder ser editats, que vol dir deixats en la versió definitiva. Aquí hi ha dos elements clau: si el text té uns lectors i una finalitat, té sentit dedicar esforços perquè quedi perfectament correcte. Però, a més, el procés de revisió final pot servir per plantejar reflexions i fins i tot activitats que facin fixar l’alumnat en normes d’ortografia bàsiques, en la sintaxi elemental de les oracions o en els elements discursius imprescindibles per cohesionar i fer comprensible el text. Aquests moments de reflexió sobre la llengua, molt lligats a les necessitats expressives i comunicatives, podran, a més, arribar a conclusions que es recolliran en forma de mural, de fitxa, de llibreta, etc. per ser consultades en altres ocasions, quan en escriure un nou text aparegui un dubte que ja s’hagi comentat anteriorment.
Així doncs, l’escriptura a 3r i 4t ha de convertir-se en primer lloc en una tasca plaent, perquè es tenen coses per dir i es vol establir comunicació amb els receptors. A la vegada, serà una tasca que requerirà esforç, perquè caldrà anar descobrint a poc a poc les normes del llenguatge escrit, lligades als usos socials del llenguatge i a la voluntat expressiva de qui escriu. La culminació satisfactòria de cada tasca d’escriptura es convertirà en motivació dels infants per a la propera tasca. Aquí, el guiatge del docent i la seva atenció per donar resposta a les necessitats de l’alumnat seran dos elements fonamentals.