Què fem?
Exploració del pòster
He penjat en un lloc ben visible de l’aula el pòster “Fas 6 anys, tria un llibre” perquè els infants se’l trobin i, a mesura que van entrant a l’aula o en altres moments del dia, puguin començar a explorar-lo, sigui espontàniament o amb la meva invitació. Quan veig que se’l miren m’hi apropo per sentir els seus comentaris: quines hipòtesis fan, què llegeixen, què interpreten, etc. Quan ho crec oportú, intervinc per ajustar els processos de comprensió de manera més individualitzada. També tinc present d’incentivar les aportacions dels infants a qui en gran grup els costa participar per motius diversos, molt sovint sense que això sigui per una falta d’interès o de competència. La situació facilita aquest acostament espontani i informal a la lectura.
Per què ho fem?
Deixar un text que es vol treballar en profunditat a l’abast dels infants permet que ells mateixos s’hi apropin de manera espontània, encuriosits potser per la novetat o per l’atractiu de la presentació. L’objectiu és que observin, comentin i expressin el que els crida més l’atenció, es facin preguntes, etc. i que la mestra escolti els seus comentaris per conèixer millor els punts de partida de cada infant. També permet establir un diàleg personalitzat amb cada infant per fer evolucionar el seu procés lector.
Per què partim d’un text que no s’ha dissenyat exclusivament per aprendre a llegir?
És important incloure textos d’ús social a l’aula. D’aquesta manera, els infants també comprenen que llegir no és una activitat només acadèmica, sinó també que els permet experimentar la funció comunicativa de l’escriptura. Poden ser altres pòsters o altres documents, com anuncis de la festa major, rètols informatius, etc. Tenen l’interès afegit que després poden retrobar el mateix text en altres ambients fora de l’escola.
Què fem?
Lectura compartida
Després d’un parell de dies de tenir el pòster a l’aula, hi aplego els infants al voltant per fer-ne una lectura col·lectiva. La conversa és el motor d’inici: “Us heu adonat del pòster? Per què creieu que el tenim a l’aula? A qui li agradaria comentar alguna cosa? Què hi veieu? Què creieu que ens explica? En podeu llegir alguna paraula?” També ens fixem en les il·lustracions: “Per què creieu que hi ha un dinosaure? Un sol amb monopatí?” (així apuntem a la dimensió de la lectura que permet fer volar la imaginació). En aquesta conversa, vetllo perquè hi participin diferents infants (que no sempre siguin els mateixos) i que a l’hora d’intervenir respectin els torns de paraula, així com les diferents aportacions del grup. Poso èmfasi en la construcció col·lectiva del coneixement fent connexions entre el que volen dir i el que ja s’ha dit, i els animo a utilitzar fórmules com: “estic d’acord amb…, comparteixo la interpretació del…, penso que…”.
Per què ho fem?
Compartir en grup el que cadascú pot aportar sobre el text que s’està explorant és una bona manera d’enriquir-se mútuament.
Com poden llegir els infants, si encara no saben totes les relacions entre sons i grafies?
Conèixer les correspondències entre sons i grafies no és una qüestió de tot o res, la majoria dels infants ja saben moltes lletres i els seus sons. Es tracta de posar-los en situació de trobar sentit al text que s’intenta llegir i de fer servir tots els recursos que tenen a l’abast per comprendre’l millor. Això necessàriament implica desplegar estratègies de comprensió abans de llegir el text, a mesura que es va llegint i després de llegir-lo. Es tracta de combinar la informació que donen les lletres amb les pistes que donen els elements contextuals, sintàctics i semàntics, i també els elements gràfics i paratextuals. Tots ells incideixen en la comprensió del text.
Què fem?
Seguidament, els faig fixar en les paraules llibre i llibreria i demano que busquin quantes vegades surten en el pòster. Convido a comparar les lletres que configuren tant la paraula llibre, com llibreria i a relacionar-les amb el seu significat. Després proposo buscar on hi ha escrites les dates durant les quals es podrà anar a triar el llibre i les assenyalem en el calendari de l’aula. També veig que el pòster ofereix l’oportunitat per parlar de les grafies de les lletres majúscules i minúscules i fomento la conversa per anar refermant la relació entre unes i altres. Atenta a la diversitat pròpia d’una classe de primer, tot just començar el curs deixo que els infants comentin. Un assenyala que en el pòster hi ha lletres i números i encetem una conversa per veure que ens aporta cada un d’aquests signes.
Per què ho fem?
És important la lletra tipogràfica?
Els textos propers de la vida quotidiana o de l’entorn estan escrits amb qualsevol lletra tipogràfica, i això no ha de ser un impediment per apropar els infants a la interpretació del text. Quan se’ls convida a llegir algun fragment del text i diuen “aquesta lletra no la sé”, és el moment oportú de fer referència a l’existència de lletres majúscules (anomenades de pal) i minúscules (lligades o deslligades) i fer adonar de les correspondències entre unes i altres (convé tenir un abecedari a l’abast amb les lletres majúscules i minúscules per poder-lo consultar sempre que calgui). Després d’aquesta reflexió es retorna al text i són els adults qui llegeixen aquelles lletres que l’infant diu que encara no reconeix.
Què fem?
Després d’aquesta conversa, llegeixo el pòster en veu alta per als infants i amb les aportacions de tots acabem de comentar cada una de les parts per comprendre bé el missatge.
Per què ho fem?
Llegir en veu alta per als infants té molts beneficis. Entre d’altres, quan els infants fan d’oïdors interessats:
- elaboren una comprensió del text, sense la dificultat del desxifratge,
- es familiaritzen amb la sintaxi de la llengua escrita que és diferent de l’oralitat,
- experimenten les sensacions de formar part del col·lectiu que comparteix el missatge del text,
- experimenten la relació entre el metallenguatge específic del text escrit (títol, subtítol, bafarada, etc.) i el significat del text.
Participar en l’escolta d’una lectura en veu alta els hauria de fer créixer cognitivament, culturalment i emocionalment.
Què fem?
Lectura en petit grup i individualL
Un cop feta aquesta lectura col·lectiva, els mostro els punts de llibre de la mateixa campanya, els deixo a l’espai literari de l’aula i els convido a agafar-los per llegir-los individualment o per parelles. En diferents moments de la jornada, em vaig asseient una estona amb cada infant i, de manera individual o per parelles, els acompanyo en la lectura personal del punt de llibre. Combino el reconeixement de les paraules que ja hem vist en el pòster (llibre i llibreria, per exemple) amb la sistematització de les grafies i sons en funció de l’infant i dels seus coneixements previs.
Aquest espai de reflexió personalitzat sobre el codi alfabètic, juntament amb la pràctica de la lectura silenciosa, compartida i en veu alta, em serveix per ajustar la meva actuació docent a les necessitats de cada infant, i així anar consolidant les habilitats necessàries per llegir.
Per què ho fem?
No n’hi ha prou només amb garantir espais de lectura col·lectius, sinó que cada infant s’ha d’anar enfrontant, amb l’ajuda de la mestra quan calgui, a l’acte de llegir per ell mateix per interioritzar-ne les diverses accions involucrades.
El text que es presenta per a la lectura individual (el punt de llibre), tot i que segueix la temàtica, està en un format diferent, però amb fragments que es reprodueixen de manera literal. Aquesta lectura es fa en petits grups, acompanyada per la mestra.
Com s’ajuda els infants que es bloquegen i que diuen que no en saben? Es pot començar recuperant el que es pot transferir de la lectura del pòster en gran grup, de manera que s’eviti l’estancament que a vegades es dona quan els infants manifesten “jo no sé llegir, jo no en sé”.
Cal sistematitzar l’ensenyament i l’aprenentatge de les relacions so-grafia?
Sí, és imprescindible. La lectura individual o en petit grup és el moment més pertinent per continuar sistematitzant la relació entre sons i grafies d’una manera més individualitzada, ja que permet ajustar l’ensenyament i prendre com a punt de partida els coneixements previs que ja té l’infant. Aquesta agrupació és idònia, ja que no tots els infants coneixen les mateixes lletres ni relacions, i el que interessa és continuar expandint els coneixements per arribar al coneixement exhaustiu tant del codi com del principi alfabètic.
