El punt clau d’aquesta competència és despertar la consciència metalingüística de l’alumnat, és a dir, que pugui observar la llengua des d’una certa distància per anar més enllà del significat que hi ha darrere de cada paraula o frase. La reflexió ha de permetre veure com estan construïts els missatges que utilitzem, per quines unitats lingüístiques estan formats, i ha de servir perquè, dins del seu context d’ús, l’alumne elabori els primers conceptes gramaticals i arribi a un coneixement explícit i bàsic del codi. A partir d’aquí és com podrà detectar errors i millorar les pròpies produccions o les dels altres. De més petits, aquestes reflexions es vehicularan molt sovint a través de la conversa que començarà plantejant el docent, el qual, a través de crear referents, oferirà estratègies i exemples per entrar en les estructures del llenguatge. A mesura que l’alumne va avançant en la competència, caldrà fer noves propostes, cada vegada amb més autonomia i menys guiatge, per poder millorar, amb sentit, les seves produccions orals i escrites i poder modificar de manera reflexiva i conscient les seves produccions en funció dels registres, els contextos i les necessitats comunicatives.
La competència en la reflexió sobre el llenguatge va directament lligada amb la competència clau del currículum que parla de comunicació lingüística, ja que la capacitat de reflexionar sobre la llengua en ús i de conceptualitzar el coneixement metalingüístic és necessària per a la millora de les habilitats comunicatives personals. La idea és capacitar els alumnes per moure’s per tot arreu de manera efectiva i autònoma gràcies al bon ús del llenguatge.