Què fem?
Final de curs a les aules de tercer de primària. Sabem que els nostres amics i companys de sisè, els mateixos amb qui hem compartit la relació de padrins-fillols des que nosaltres fèiem primer i ells quart, estan a punt d’acomiadar-se. L’any que ve ja no seran a l’escola i començaran a volar a l’institut. Arriba el moment de dir-los adeu.
Per què ho fem?
Quin és el millor moment per reflexionar sobre la llengua?
La reflexió explícita sobre la llengua pot ser ocasional, provocada per un problema puntual que sorgeix en el procés d’escriure o organitzada amb la finalitat d’ajudar a desenvolupar la competència metalingüística dels infants i també de treure conclusions sobre el funcionament d’algun aspecte de la llengua.
En aquest cas, aquesta reflexió sobre la llengua l’ha planificada la mestra i es fa en el marc d’una activitat d’escriptura, que li dona sentit i la contextualitza: es tracta d’estudiar la llengua en el context del seu ús real.
Què fem?
En comencem a parlar en una de les rotllanes de principi de setmana. El primer que surt és pensar què vam fer-los l’any passat als de sisè. Algú recorda que els vam regalar uns clauers amb un missatge personalitzat per a cadascú. Un altre esmenta que aquest any els qui pleguen són diferents, són més propers i cal fer alguna cosa més important. Hem estat companys literaris durant tres cursos, es pot dir que llegim com llegim en bona part gràcies a ells i, per aquest motiu, ens hi hem d’esforçar més. Surten idees, però ens quedem en la de fer-los un escrit que faci un recorregut per l’itinerari literari que ens ha unit i ens ha dut on som.
Per què ho fem?
Per escriure cal tenir-ne motius i aquí en trobem de ben reals.
Escriure a raig o planificar?
La planificació del text feta oralment i conjuntament és fonamental per tenir un modelatge i una guia. En aquestes edats es tracta d’ajudar a pensar sobre el text abans d’escriure’l, tenint en compte els destinataris, que en aquest cas estan molt clars i són coneguts.
La mestra, amb les seves preguntes, fa que apareguin tots els aspectes del text que cal considerar. A la vegada, la participació de tots els infants els converteix en protagonistes de la tasca, autors dels seus textos, cosa que reforça la implicació.
Què fem?
Junt amb els textos, crearem una mena de mapa visual, amb imatges de bona part dels llibres, còmics o àlbums que ens han acompanyat. La part artística ens emociona. Però ara cal preparar el text. Un text individual: tothom en farà un per a un company de sisè. No deixa de ser una carta, ho tenim clar, però és especial: cal recordar episodis del passat per passar a com ens sentim ara que ells marxen, i acabar desitjant un futur pròxim d’allò més agradable. Encara no ens hi hem posat i ja apareix un tema per pensar: passat, present i futur. Com a temps verbals, n’hem parlat poc, però tenim clar que cada un dels tres paràgrafs haurà de tenir per força una manera diferent de redactar.
Per què ho fem?
Per què cal prendre decisions prèvies?
El producte final, en la seva materialitat i forma, és fonamental per representar la tasca: cal tenir-lo present per poder implicar-s’hi i per poder prendre decisions sobre com serà el text. És necessari dedicar-hi un temps i parlar-ne fins que tots els infants s’imaginin com ha de ser.
L’estructura del text queda definida entre tots: en aquest cas és especialment important perquè no és un gènere habitual ni d’estructura coneguda, com podria ser per exemple un conte.
Com dius que se’n diu, d’aquestes paraules?
La reflexió de l’alumnat sobre els verbs pretén que s’adoni que existeixen uns mots, els verbs, que han d’adoptar formes diferents per expressar el que es vol i mantenir la concordança amb la resta del text. Per provocar aquesta reflexió, cal alguna activitat com ara donar frases diverses amb el mateix verb en passat, present i futur: “Un dia, quan vam fer la festa de primavera, ens va tocar anar junts a la gimcana…”/ “Avui fem la festa de primavera i ens toca anar junts…”/ “L’any que ve farem la festa de primavera i ens tocarà anar junts…”.
S’ha de deixar que observin les diferències i comentar-les. Per acabar, cal concloure que si s’explica una cosa que va passar fa un temps es fa servir el verb en passat, si és ara es diu en present i si encara ha de passar, en futur. La mestra proporciona els termes precisos per parlar-ne i per formular la conclusió, que es pot deixar escrita.
Què fem?
I ja que ha sortit la idea de les tres parts i n’he anomenat paràgraf, abans de començar els animo a veure com estan organitzats els llibres “gruixuts” i com cada un dels capítols d’un llibre s’organitza amb això, amb paràgrafs, i mirem de trobar el sentit de cada autor o autora en l’organització separada del text. Surt la idea dels diferents temes sobre els quals gira cada un dels paràgrafs d’un text més llarg. Amb el que havíem parlat del text que hem d’elaborar, decidim que cada un estarà disposat en tres paràgrafs.
Per què ho fem?
El concepte de paràgraf és útil així que els infants comencen a compondre textos més llargs, amb més idees i més complexos. La manera d’aprendre’l és a partir de la confecció i manipulació dels textos i aleshores és necessari anticipar-los, com en aquest cas.
La planificació del text en veu alta, amb el guiatge de la mestra, torna a ser un instrument molt útil per descobrir la utilitat dels paràgrafs. I, evidentment, la mestra introdueix el terme.
Es pot aprendre a parlar sobre la llengua?
La reflexió sobre els verbs apareix també fruit d’una necessitat, però es proporciona un corpus perquè sigui més fàcil l’observació. És important que l’alumnat digui tot el que hi veu. Pot ser que al principi només parlin de la semàntica del text, però a poc a poc, amb preguntes, se’ls pot fer fixar l’atenció també en les formes i la seva relació. La conversa metalingüística necessita un aprenentatge: en aquest curs cal guiar-la molt per arribar a unes conclusions i practicar-la amb regularitat a partir d’una programació.
Què fem?
Comencem pel primer. Ha de parlar del passat: dels moments en què ens vam conèixer, els records de les primeres trobades i els primers llibres o lectures compartits. Busquem maneres de parlar del passat i trobem diferents opcions: “Em vas dir, jo no sabia, m’havia imaginat que…”. A partir de l’observació en textos que prenem de referència i de la conversa, els proposo començar a escriure la primera part, o primer paràgraf. Els textos poden ser narratius sobre temes ben diferents, o els pot haver preparat la mestra perquè s’ajustin a aquest gènere concret que s’està demanant.
Per què ho fem?
Com li hem de parlar a l’alumnat? En quin moment cal utilitzar un determinat metallenguatge?
Les formes del llenguatge són per expressar idees, contingut, de la manera més fidel possible a què es vol dir. Cada vegada que es reflexioni sobre aspectes lingüístics és necessari que es faci en una tasca contextualitzada. Per això és molt important que l’activitat d’escriptura en què s’insereix la de reflexió sobre la llengua es dissenyi bé i que sigui atractiva.
Cal triar textos de referència que aportin formes i expressions útils per al text que estan construint. Al final es pot fer una llista amb els verbs necessaris conjugats en passat.
Què fem?
Una vegada escrits, revisats i reescrits els records del passat, cal passar a escriure el present d’aquesta carta: unes paraules per valorar el moment d’ara, en què ells marxaran i jo em quedaré. Tornem a mirar llibres i busquem formes de present: “M’agrada quan, ara que ja acabes…, em fa pena que…, he entrat” (aquest últim és un perfet, molt proper al present).
Dels fragments de textos escrits, n’he escollit dos o tres i els he projectat a la pissarra per analitzar-los junts. Algú ha comentat:
—És difícil escriure en present, eh?
Per què ho fem?
Verbs conjugats a tercer? Per què no?
De la mateixa manera que s’ha parlat del passat, ara farem llista dels verbs conjugats en present. És bo adonar-se que hi ha més d’una manera per parlar del present: en aquest cas, present d’indicatiu i passat perfet d’indicatiu. Cal deixar temps perquè els infants s’expressin i diguin el que hi veuen.
Què fem?
I la part final. Un desig de futur. Aquí he aprofitat per mostrar-los un diccionari de verbs conjugats, en lloc de buscar referències escrites. Els he fet adonar que el tema del qual estem parlant no és una cosa que ens ha sortit a nosaltres i ja està, sinó que és motiu d’estudi pels qui estudien l’organització i el funcionament de la llengua.
Amb aquest tercer paràgraf escrit, només caldrà decidir els connectors que lliguin bé cada una de les parts i fer una revisió final.
Quina sort, els de sisè, rebre un text com aquest. I de retruc, quina sort, la nostra, d’haver tingut l’oportunitat d’entendre una mica més la llengua!
Però… Tot això vindrà més endavant.
Per què ho fem?
És important fer adonar que un mateix verb pot adoptar moltes formes i continua conservant el seu significat. Es pot explicitar amb un quadre on es vegin les diferents formes del mateix verb. També és bo introduir la idea que hi ha materials de consulta on es poden buscar els dubtes que es tinguin sobre els verbs, per exemple ortogràfics.
Connectar bé les idees: és necessari reflexionar-hi?
En escriure i revisar aquests textos apareix la idea del connector: els paràgrafs han d’iniciar-se d’alguna manera i han d’enllaçar-se amb l’anterior. Encara que no sigui el focus, la reflexió sobre els connectors en un text on són molt rellevants per indicar el pas del temps és una bona oportunitat. Cal començar per reconèixer quines són les paraules que fan aquesta funció d’enllaç i buscar-ne un cert repertori, perquè cadascú utilitzi les que li siguin més útils.