Omet navegació

BLOC 7: Reflexió sobre la llengua

Consideracions generals

Quan parlem de la reflexió sobre la llengua com a bloc de sabers, ens referim a la capacitat d’analitzar, comprendre i emprar la llengua de manera conscient i crítica. No es tracta només d’aprendre gramàtica o ortografia, sinó de desenvolupar una competència lingüística i comunicativa; per tant, també s’han de tenir en compte els elements propis de la sociolingüística (normes de cortesia i tota mena de rituals que fonamenten el funcionament de comunitats) i de la pragmàtica (coherència i cohesió).

Aquest bloc de sabers inclou la reflexió sobre com s’estructura la llengua: la morfologia (les diferents formes que adopten les paraules), la sintaxi (com s’organitzen en frases) i l’ortografia; sobre el significat de les paraules i les seves relacions: camps semàntics, polisèmia, sinonímia, vocabulari, etc., i sobre l’ús de la llengua en contextos comunicatius: situació, registre, intenció comunicativa, etc.

Per tant, la reflexió sobre la llengua no només implica conèixer normes, sinó entendre com i per què usem la llengua d’una manera determinada en cada situació. Això afavoreix una millor expressió oral i escrita, una comprensió lectora més profunda i un pensament més crític sobre la comunicació.

Proposta de concreció de sabers

Currículum 1r i 2n

  • Utilització de metallenguatge específic bàsic en el marc de propostes de producció i comprensió de textos orals, escrits o multimodals. Proposta d’exemple (1).
  • Diferències elementals entre llengua oral i llengua escrita en l’ús quotidià. Proposta d’exemple (2).
  • Discriminació fonètica de sons, síl·labes i accents i correspondència entre els sons i les grafies en la lectura i en les diferents produccions escrites, tenint en compte les diferents etapes del procés evolutiu. Proposta d’exemple (4).

Proposta per 1r i 2n

Utilització de metallenguatge específic bàsic en la conversa generada amb l’adult en activitats de comprensió i producció de textos, com ara protagonista, personatge, paraula, lletra, frase, punt.

Diferències elementals entre llengua oral i llengua escrita a partir de l’observació de l’ús quotidià de diferents registres en diferents situacions i amb interlocutors variats.

Discriminació fonètica de sons, síl·labes i accents:

  • Segmentació fonètica exhaustiva

Correspondència entre sons i grafies:

  • Correspondència entre els sons i les grafies en el marc de tasques d’escriptura
  • Correspondència entre les grafies i els sons en el marc de tasques de lectura
  • El nom de les lletres i dels sons que representen

Amb l’ajut del docent, adequat a cada etapa del procés.

Currículum 3r i 4t

  • Utilització de metallenguatge específic bàsic en el marc de propostes de producció i comprensió de textos orals, escrits o multimodals. Proposta d’exemple (1).
  • Diferències elementals entre llengua oral i llengua escrita en l’ús quotidià. Proposta d’exemple (2).
  • Ús dels signes de puntuació com a mecanisme organitzador del text escrit i en relació amb el significat en les diferents produccions. Proposta d’exemple (3).
  • Identificació de diferents relacions formals, semàntiques i sintàctiques entre les paraules en la lectura i en les diferents produccions escrites. Proposta d’exemple (4).
  • Anàlisi i ús de les modalitats oracionals en relació amb la intenció comunicativa. Proposta d’exemple (5).
  • Formulació i comprovació d’hipòtesis (substitució, canvi d’ordre, manipulació) i establiment de generalitzacions sobre aspectes ortogràfics i gramaticals bàsics, amb especial atenció a la concordança entre els elements de l’oració en les diferents produccions. Proposta d’exemple (6).
  • Anàlisi i ús de mecanismes de cohesió, amb especial atenció a les formes verbals, als connectors textuals explicatius i a les substitucions pronominals com a mecanisme gramatical elemental de referència interna, a partir de la reflexió compartida sobre les produccions escrites. Proposta d’exemple (7).

Proposta per 3r i 4t

Utilització de metallenguatge específic bàsic en activitats guiades de comprensió i producció de textos, orals, escrits o multimodals, com ara idea principal, personatge, protagonista, frase, text, paraula.

Reconeixement, però no definició, de la unitat gramatical que vehicula cada terme (com ara nom, verb, adjectiu, determinant).

Diferències elementals entre llengua oral i llengua escrita en l’ús quotidià a través de l’anàlisi de contextos comunicatius en què el registre és ben diferenciat.

Ús dels signes de puntuació bàsics en els textos escrits i descoberta acompanyada de les seves característiques:

  • Els punts seguits i punts i a part com a organitzadors del text
  • Les comes per marcar una successió d’elements equivalents
  • Els signes d’interrogació i exclamació per indicar la modalitat i marcar l’entonació

Experimentació i comparació amb el significat que poden aportar els signes de puntuació en fragments breus i senzills.

Identificació de relacions entre les paraules:

  • Formals: derivació de paraules d’ús habitual amb prefixos i sufixos. Experimentació del mecanisme de creació de paraules
  • Semàntiques: sinonímia, antonímia
  • Sintàctiques: concordança entre article, nom i adjectiu, i entre nom i verb
    En les lectures que es fan o bé en els textos que es produeixen.

Anàlisi i ús de les modalitats oracionals en relació amb la intenció comunicativa:

  • Diferenciació i dramatització d’oracions de diferent modalitat (enunciativa, interrogativa, exclamativa)
  • Anàlisi dels contextos d’ús en cada cas

Formulació i comprovació d’hipòtesis sobre:

  • Normes ortogràfiques bàsiques, per mitjà d’activitats de manipulació de la llengua i d’observació de regularitats (vegeu el Bloc 4. Expressió escrita)
  • Aspectes gramaticals bàsics de funcionament de la llengua, per mitjà de la manipulació d’oracions o textos (substitució, canvi d’ordre)

Generalització de les observacions fetes i del metallenguatge necessari per explicar-les.

Anàlisi i ús de mecanismes de cohesió que asseguren la referència interna en els textos, mitjançant la reflexió guiada sobre els textos propis i d’altri.

  • Formes verbals
  • Connectors textuals explicatius i narratius (en primer lloc, al cap d’uns dies)
  • Substitucions pronominals i represa lèxica (mecanismes per no repetir mots i fer avançar el discurs)

Currículum 5è i 6è

  • Utilització de metallenguatge específic bàsic en el marc de propostes de producció i comprensió de textos orals, escrits o multimodals. Proposta d’exemple (1).
  • Diferències elementals entre llengua oral i llengua escrita en l’ús quotidià. Proposta d’exemple (2).
  • Ús dels signes de puntuació com a mecanisme organitzador del text escrit i en relació amb el significat en les diferents produccions. Proposta d’exemple (3).
  • Identificació de diferents relacions formals, semàntiques i sintàctiques de les paraules en la lectura i en les diferents produccions escrites. Proposta d’exemple (4).
  • Anàlisi i ús de les modalitats oracionals en relació amb la intenció comunicativa. Proposta d’exemple (5).
  • Formulació i comprovació d’hipòtesis (substitució, inserció, supressió, canvi d’ordre, manipulació) i establiment de generalitzacions sobre normes ortogràfiques i gramaticals bàsiques, amb especial atenció a les diverses unitats comunicatives en les diferents produccions. Proposta d’exemple (6).
  • Anàlisi i ús de mecanismes de cohesió, amb especial atenció a les formes verbals, als connectors textuals explicatius i a les substitucions pronominals com a mecanisme gramatical elemental de referència interna (repeticions, sinònims), a partir de la reflexió compartida sobre les produccions escrites. Proposta d’exemple (7).

Proposta per 5è i 6è

Utilització de metallenguatge específic bàsic com ara conte, diàleg, guió, frase, connector, nom, verb, adjectiu, etc., de manera progressivament autònoma, en activitats de:

  • Comprensió de textos orals, escrits o multimodals
  • Manipulació i experimentació amb el llenguatge
  • Reconeixement de les unitats gramaticals més bàsiques (com ara nom, verb, adjectiu, determinant, adverbi, pronom)

Diferències elementals entre llengua oral i llengua escrita en l’ús quotidià fent especial atenció a la prosòdia, el lèxic i l’adequació, i explicitació de conclusions.

Ús dels signes de puntuació en els textos escrits a partir de l’observació en els propis textos i en les lectures, i de manera progressivament autònoma:

  • Punts seguits i punts i a part
  • Comes en successions d’elements equivalents i en incisos
  • Signes d’exclamació i interrogació
  • Punts suspensius

Explicitació de les diferències que poden aportar els signes de puntuació al significat del text.

Formulació de generalitzacions a partir de les observacions fetes.

Identificació de relacions entre les paraules en textos que es llegeixen o que es produeixen:

  • Formals: derivació de paraules d’ús habitual, observació de la variació del significat original a través dels prefixos i sufixos; composició de paraules com a mecanisme de creació lèxica. Homofonia i homografia
  • Semàntiques: sinonímia i antonímia, restriccions del significat en funció dels contextos
  • Sintàctiques: concordança entre elements del sintagma nominal i entre subjecte i predicat

Anàlisi i ús de les modalitats oracionals en relació amb la intenció comunicativa:

  • Reconeixement d’oracions de diferent modalitat (enunciativa, interrogativa, exclamativa)
  • Anàlisi dels contextos d’ús en cada cas
  • Observació de les marques que permeten identificar-les, tant a la llengua oral com a l’escrita (prosòdia i puntuació)

Formulació i comprovació d’hipòtesis sobre:

  • Normes ortogràfiques, a través d’activitats de manipulació de la llengua i d’observació de regularitats (vegeu el Bloc 4. Expressió escrita)
  • Aspectes gramaticals bàsics de funcionament de la llengua, per mitjà de la manipulació d’oracions o textos (substitució, inserció, supressió, canvi d’ordre)

Generalització de les observacions fetes i del metallenguatge necessari per explicitar-les i fer-ne un registre accessible.

Anàlisi i ús de mecanismes de cohesió que asseguren la referència interna en els textos, mitjançant la reflexió compartida sobre les produccions escrites:

  • Formes verbals (persones i temps)
  • Connectors textuals explicatius i narratius (en primer lloc, per una banda, al cap d’uns dies, després de)
  • Represa lèxica: repeticions, determinació de l’article, sinonímia, perífrasis, substitucions pronominals
Utilització de metallenguatge específic bàsic en el marc de propostes de producció i comprensió de textos orals, escrits o multimodals.

A partir d’una conversa sobre l’ús de majúscules i minúscules, es fa un mural de l’abecedari i s’enganxen a sota de cada lletra diferents formes o tipografies que la representen, retallades de diaris o revistes que hem aportat entre tots. Després s’observen els murals i es comenten.

CE1, CE3, CE9

Diferències elementals entre llengua oral i llengua escrita en l’ús quotidià.

En una conversa sobre «què sabem de…», el mestre anota les intervencions dels infants amb ordinador. Després n’imprimeix una còpia per tal que cadascú identifiqui la seva aportació. Així es constata que l’escrit no canvia per més temps que passi; sempre hi diu el mateix. En canvi, en el discurs oral, és difícil recuperar exactament la mateixa intervenció. #EE

CE9

Discriminació fonètica de sons, síl·labes i accents i correspondència entre els sons i les grafies en la lectura i en les diferents produccions escrites, tenint en compte les diferents etapes del procés evolutiu.

A partir d’un «“abecedari o alfabet»”, com el de Bruno Munari, es repassen els noms de les lletres i dels sons que representen, posant atenció a les lletres que poden representar més d’un so. Durant uns dies, cada infant dissenya i elabora un abecedari personal il·lustrat, en forma d’acordió, llibret petit, etc.

CE4, CE9

Utilització de metallenguatge específic bàsic en el marc de propostes de producció i comprensió de textos orals, escrits o multimodals.

Es comparteix un text a la pissarra i se’n destaquen encerts i aspectes millorables. També es fa un modelatge de com es pot revisar: si comença d’una manera interessant, si s’entén bé, si hi falten punts entre oracions, etc. En aquest procés, el mestre utilitza sempre el metallenguatge adequat: text, conte, poema, oració, punt final, concordança, verb, nom, singular, plural, etc., i el proporciona als alumnes quan cal.

CE1, CE3, CE9

Diferències elementals entre llengua oral i llengua escrita en l’ús quotidià.

Es llegeix entre tots un text curt de divulgació científica. A continuació, es demana que un membre de cada parella expliqui oralment el mateix que diu el text. L’altre alumne anota les diferències de mots, expressions, connectors, llargada de les oracions, etc. que ha observat en relació amb el text escrit. Finalment, es comenten les diferències i se’n treuen conclusions amb el docent.

CE9

Ús dels signes de puntuació com a mecanisme organitzador del text escrit i en relació amb el significat en les diferents produccions.

Es posa un text a la pissarra on en el qual moltes oracions estaiguin enllaçades amb la conjunció “«i”». La mestra el llegeix en veu alta fent adonar de la reiteració amb l’entonació. A continuació es proposa canviar la conjunció “«i”» per punts i se’n fa també la lectura en veu alta. Es comenten les diferències parant atenció a la llegibilitat del text. #CL

CE4, CE9

Identificació de diferents relacions formals, semàntiques i sintàctiques entre les paraules en la lectura i en les diferents produccions escrites.

Es fa lectura col·lectiva d’un text i s'identifiquen paraules el significat de les quals no es coneix prou bé. Es busquen paraules de la mateixa família i es comprova si els significats canvien molt o poc. Es recull a la pissarra i es constata que una cosa és la informació semàntica de la paraula i una altra, la classe de paraula. #CL

CE4, CE9

Anàlisi i ús de les modalitats oracionals en relació amb la intenció comunicativa.

Es bBusquencar contextos i situacions en què oracions de diferent modalitat poden dir-se i tenir sentit. S’escriuenEscriure-les en petits diàlegs i es representenar-les per parelles. #EE #CO

CE9

Formulació i comprovació d’hipòtesis (substitució, canvi d’ordre, manipulació) i establiment de generalitzacions sobre aspectes ortogràfics i gramaticals bàsics, amb especial atenció a la concordança entre els elements de l’oració en les diferents produccions.

A partir d’unes oracions donades (o de textos molt curts), demanemar que canviïn el nombre del subjecte i observemar quins altres canvis necessita l’oració. Femr el mateix canviant el nombre del verb. Després d’analitzar què ha passat, escrivimure una norma que reculli el fenoòmen de la concordança entre subjecte i predicat.

CE4, CE9

Anàlisi i ús de mecanismes de cohesió, amb especial atenció a les formes verbals, als connectors textuals explicatius i a les substitucions pronominals com a mecanisme gramatical elemental de referència interna, a partir de la reflexió compartida sobre les produccions escrites.

En un text escrit breu, es marquencar els pronoms i cal trobar a quin mot del text substitueixen. Els pronoms personals de 1a i 2a persona moltes vegades no tenen l’antecedent en el text, sinó en la situació comunicativa. Es poden pintar amb el mateix color el pronom i el mot que substitueixen. Es conclou que la pronominalització serveix per cohesionar i fer més comprensible el text. #CL

CE4, CE5, CE9

Utilització de metallenguatge específic bàsic en el marc de propostes de producció i comprensió de textos orals, escrits o multimodals.

A l’aula ens adonem que hi ha molt poc cinema en català. Decidim fer el doblatge de tràilers per fer una projecció. La creació del guió del doblatge ens fa reflexionar sobre el vocabulari i les maneres de parlar d’una llengua i altra. A l’hora d’establir el contrast, el docent utilitza el metallenguatge: nombre de síl·labes, valor dels adjectius, etc. #CO

CE1, CE3, CE9

Diferències elementals entre llengua oral i llengua escrita en l’ús quotidià.

Es proposa a la classe fer un llistat de totes aquelles situacions viscudes en una setmana i que han resolt utilitzant un llenguatge oral o un llenguatge escrit. Quines característiques tenien? Què han resolt? En quins moments l’un i l’altre s’han donat suport? Característiques de l’un i l’altre.

CE9

Ús dels signes de puntuació com a mecanisme organitzador del text escrit i en relació amb el significat en les diferents produccions.

A partir d’un fragment d’una obra literària, es planteja el repte de modificar-ne la puntuació per aconseguir modificar-ne el sentit. És una proposta de treball en petit grup que després comporta una reflexió en gran grup. Al final retornem al text original tot mirant d’entendre el perquè de la puntuació real. Quines eren les intencions de l’autor? #CL

CE4, CE9

Identificació de diferents relacions formals, semàntiques i sintàctiques de les paraules en la lectura i en les diferents produccions escrites.

De manera individual es llegeix la descripció d’un personatge de la novel·la que s’està llegint. Després, es busca de quantes maneres el text es refereix a aquest personatge. Es comparteix en veu alta analitzant les relacions semàntiques i sintàctiques que fa l’autor.

CE4, CE9

Anàlisi i ús de les modalitats oracionals en relació amb la intenció comunicativa.

En el context de la preparació d’una obra de teatre, ens adonem que hi ha alumnes que no expressen, –per tant, no entenen–, les intencions dels personatges. Agafem oracions i les dupliquem variant-ne la modalitat. Lectura, escenificació i reflexió de com varia el missatge final. #CO

CE9

Formulació i comprovació d’hipòtesis (substitució, inserció, supressió, canvi d’ordre, manipulació) i establiment de generalitzacions sobre normes ortogràfiques i gramaticals bàsiques, amb especial atenció a les diverses unitats comunicatives en les diferents produccions.

A partir d’un buidatge de frases o petits textos d’alumnes que continguin errors ortogràfics o gramaticals, es proposa fer-ne una anàlisi dels mateixos amb la corresponent justificació corresponent. S’hi poden incloure textos sense incorreccions també. Cal demanar una correcció en els casos que convingui.

CE4, CE9

Anàlisi i ús de mecanismes de cohesió, amb especial atenció a les formes verbals, als connectors textuals explicatius i a les substitucions pronominals com a mecanisme gramatical elemental de referència interna (repeticions, sinònims), a partir de la reflexió compartida sobre les produccions escrites.

La mestra o el mestre selecciona un fragment d’un llibre i en destaca els pronoms febles. A partir de l’observació, comenten la funció que tenen i les formes que poden prendre. S’elabora un quadre de doble entrada: a la vertical, la llista de pronoms febles,; a l’horitzontal, dos apartats (davant i darrere del verb). Aquest quadre es pot omplir i comentar al llarg del curs.

CE4, CE5, CE9

Creat amb eXeLearning (Finestra nova)