5è i 6è, ex. 2 PREPAREM UNA CONFERÈNCIA

PREGUNTES INICIALS I JUSTIFICACIÓ DE LA PROPOSTA

Amaga

Com podem ajudar a fer una recerca d’informació?
Què hem de tenir en compte quan proposem que facin una conferència?

Quan parlem de situacions productives fem referència al text escrit o a l’oral, al missatge visual o al llenguatge de signes, o, en definitiva, a qualsevol sistema semiòtic que ens serveixi per comunicar-nos amb els altres. La realitat, és a dir, la manera com ens comuniquem en l’àmbit social en diferents contextos, ens mostra que aquests sistemes semiòtics no els usem gairebé mai de manera aïllada, ja que fem servir un suport visual per fer una exposició oral, mentre gesticulem i, a més, ens ajudem d’un guió previ que hem escrit en qualsevol paper. El teatre és oral o escrit? I un telenotícies?

 

Establir dicotomies ha estat una manera tradicional de plantejar la didàctica de la llengua: per un costat, la llengua oral i, per l’altre, la llengua escrita, per exemple. Però avui sabem que quan ens comuniquem el que predominen són les formes híbrides, ja que un escrit previ serveix de suport a una exposició oral i una conversa ajuda a planificar un text escrit. L’important és saber quin és el propòsit final i de quina manera donem joc a aquesta hibridació. L’activitat que presentem mostra de manera clara com els diferents llenguatges s’entrellacen per fer que la comunicació sigui més efectiva.

ELEMENTS CURRICULARS DE L’ÀREA DE LLENGUA

Amaga

Competències

2. Comprendre i interpretar textos orals i multimodals, identificar-ne el sentit general i la informació més rellevant, i valorar, de manera progressivament autònoma, aspectes formals i de contingut bàsics per construir coneixement, formar-se una opinió i eixamplar les possibilitats de gaudi i lleure.

3. Produir textos orals i multimodals amb coherència, claredat i registre adequats, d’acord amb les convencions pròpies dels diferents gèneres discursius, i participar en interaccions orals variades, amb autonomia, per expressar idees, sentiments, emocions i conceptes, construir coneixement i establir vincles personals.

6. Cercar, seleccionar i contrastar informació procedent de diverses fonts de forma planificada i de manera progressivament autònoma: avaluar-ne la fiabilitat, reconèixer-ne alguns riscos de manipulació i desinformació i adoptar un punt de vista personal i respectuós amb la propietat intel·lectual, per transformar aquesta informació en coneixement i comunicar-la de manera creativa.

Criteris d’avaluació (de finals de primer i segon)

2.1 Extreure i interpretar informació rellevant de produccions orals i multimodals formals provinents de diversos mitjans i situacions.

3.1 Produir textos orals i multimodals de manera autònoma, coherent i fluida, amb preparació prèvia, en contextos formals senzills, amb adequació de l’entonació, el to de veu i el gest a la situació i un ús correcte de recursos verbals i no verbals amb suports audiovisuals.

6.1 Aplicar estratègies de cerca d’informació (localització, selecció i contrast) en diferents fonts, incloses les digitals, sobre temes d’interès personal, ecològic i social, de forma progressivament autònoma, a la xarxa i a les biblioteques, i valorar-ne críticament el resultat.

6.2 Comunicar, de forma creativa i respectant els drets de la propietat intel·lectual, els resultats d’un procés d’investigació senzill, individual o grupal, sobre temes d’interès personal, ecològic i social que incloguin els objectius de desenvolupament sostenible.

Sabers

  • Interès per expressar-se oralment amb pronunciació i entonació adequades en totes les situacions (comunicació oral).

  • Comprensió de textos orals en diferents contextos: activitats d’aula, situacions d’aprenentatge en qualsevol àrea, en la vida quotidiana i en mitjans de comunicació (comunicació oral).

  • Aplicació d’estratègies d’identificació i interpretació del sentit global, la informació rellevant, la integració de la informació explícita i les inferències per superar el sentit literal de textos socials orals i multimodals (comprensió lectora).

  • Aplicació d’estratègies de comprensió lectora abans, durant i després de la lectura (planificació, anticipació, inferències…), en fonts documentals diverses de forma progressivament autònoma (comprensió lectora).

QUÈ FEM I PER QUÈ HO FEM?

Amaga

Què fem?

Aquest any a sisè de primària estudiarem el territori espanyol. Per fer-ho, decideixo proposar a l’alumnat que per parelles s’especialitzi en una comunitat o ciutat autònoma.

Compartiran els aprenentatges en una exposició oral per a la resta de companys i companyes.

Per què ho fem?

Hem de partir sempre de l’interès de l’alumnat?

En aquest cas, la mestra no ho fa. El terme “estudiarem” no sembla obert a gaires negociacions. Hi ha un tema previst a la programació del centre i s’ha de tractar. L’important és crear interès, i això només s’aconsegueix quan s’implica l’alumnat en l’objecte d’estudi. En aquest cas, la mestra traspassarà la responsabilitat de l’exposició del tema als alumnes.

El treball per parelles facilita que cada nen o nena sigui conscient del que se n’espera i que, en conseqüència, assumeixi més responsabilitats.

Què fem?

Crec que és important indicar els apartats que han d’aparèixer a l’exposició. Per això proposo: 

  • La ubicació dins del territori espanyol i la divisió en províncies (si en té).
  • La capital i les poblacions destacades.
  • Dades de població i densitat.
  • Aspectes de relleu i aigües.
  • Dades de les activitats econòmiques.
  • Aspectes de patrimoni cultural (festes, gastronomia...).

Un cop argumentat i aclarit cada un dels apartats, proposen fer esment d’una persona coneguda que hagi nascut en aquella comunitat autònoma. Em sembla molt bona idea; per tant, l’afegim a aquest índex inicial.

Per què ho fem?

Com s’inicia la construcció d’un text?

El tema que tractarem no ha estat objecte de discussió, com tampoc ho ha estat el guió per estudiar-lo. Si bé la mestra no fa gaires concessions en aquest primer moment del procés d’aprenentatge, el que sí que fa és establir de manera clara el que anomenem paràmetres de la situació comunicativa, ja que l’alumnat té clares des d’un inici tres qüestions molt importants: de què ha de parlar, com ha d’organitzar el text (sigui oral o escrit) i a qui s’adreçarà. Abans d’elaborar un text per als altres cal poder donar resposta aquests interrogants:

  • A qui ens adrecem?
  • Què li volem exposar?
  • Amb quin propòsit?

Què fem?

Creo un guió amb els aspectes acordats i el reparteixo. Aprofito per recordar, en aquest mateix guió, que poden utilitzar algunes eines digitals que ja coneixen.

Abans d’iniciar la recerca d’informació, considero de gran importància tenir una conversa sobre les possibles fonts fiables on poder trobar informació. Acordem que si la recerca es fa per internet, el millor és buscar en webs oficials d’aquestes comunitats autònomes i contrastar la informació que es trobi amb més d’un web. També poden utilitzar llibres o revistes que els puguin ser d’interès.

La informació recopilada la recullen en un full on hi ha una taula amb dues columnes: la de l’esquerra porta per títol Com ho diuen? i la de la dreta Com ho puc dir?. No m’interessa que aprenguin de memòria el que han llegit, sinó que ho diguin amb les seves paraules.

Per què ho fem?

Cada parella sap què ha de fer i la manera d’aconseguir-ho; també sap quina és la seva responsabilitat en un projecte que és col·lectiu. El pas següent és accedir a la informació.

Cal orientar l’accés a les fonts d’informació?

Una de les qüestions que han canviat de manera radical en els darrers temps és la facilitat que hi ha per accedir a moltes fonts d’informació. El llibre de text, en cas que en tinguin, en pot ser una, però internet i la intel·ligència artificial obren unes possibilitats que l’equip docent ha d’explorar per poder ensenyar a utilitzar-les.

La mestra adverteix sobre la falta de fiabilitat d’algunes fonts i indica la importància de contrastar la informació. El contrast, la capacitat de captar semblances i diferències entre dues fonts d’informació, és una habilitat cognitiva que l’alumnat ha d’adquirir.

Un cop ja han dut a terme el procés de filtrar la informació fan un altre pas molt important: reformular-la. No hi ha un bon aprenentatge si aquest no es pot formular amb paraules pròpies.

Lectura, escriptura i oralitat es complementen per aconseguir un propòsit. 

Què fem?

Durant la recerca d’informació, m’adono que hi ha grups que la fan de manera molt superficial. Per exemple, el grup d’Astúries té molt clar que un dels plats típics de la gastronomia asturiana és la fabada, però quan els pregunto pels ingredients d’aquest plat, no els saben. Per això, crec que és important remarcar amb tot el grup que han de convertir-se en experts de cada un dels temes que tractin, que n’han de conèixer bé el contingut i estar en condicions de poder respondre a qualsevol pregunta que els altres companys i companyes puguin plantejar.

Amb l’objectiu d’ajudar els nois i noies a convertir-se en experts sobre el tema, decideixo que tots els grups escriguin un full amb preguntes que els alumnes que escoltin hauran de respondre.

Les preguntes poden ser obertes o d’elecció múltiple. Crec que així la resta de l’alumnat també prestarà més atenció i l’aprenentatge serà més enriquidor.

Per què ho fem?

Quan preparem una exposició oral, com podem millorar la implicació dels receptors i dels emissors?

L’alumnat desdobla el seu rol, ja que actua, per indicació de la mestra, com a emissor i com a receptor. L’important no és només saber què han de dir, sinó saber exposar el missatge en funció de la situació comunicativa.

En aquest sentit, és clau preveure les preguntes que els poden ajudar a reflexionar sobre el que se sap. Preparar les preguntes que es faran requereix focalitzar els punts més rellevants de la informació transmesa. A més, escriure les preguntes ajuda a primfilar aquests punts destacats.

És el mateix alumnat qui promou una escolta activa, ja que l’actitud de qui escolta no és la mateixa quan sap que més endavant l’emissor l’interpel·larà.

La mestra fa possible que emissors i receptors adquireixin un compromís amb el missatge.

Què fem?

Quan els grups van acabant, comencen a practicar l’exposició. En aquest moment passo per cada grup per explicar que a l’hora de l’exposició el text escrit només els pot servir de guió, que no podran llegir.

Em plantegen alguns neguits: “És que quan em toca a mi parlo molt de pressa” o “no sé què fer amb les mans”. Per això, decideixo tenir una conversa amb l’alumnat per fer una llista d’aspectes que hauran de tenir en compte a l’hora de fer l’exposició.

Dividim aquests aspectes en tres grups: els relacionats amb el contingut, els que tenen a veure amb el suport visual i els relatius a l’actitud. Pel que fa al contingut, explico la importància que té la introducció, que cal crear interès; explico que el contingut ha de ser clar i que s’ha d’explicar de manera ordenada; quan tractem sobre l’actitud, fem referència a la manera de situar-se i moure’s en l’espai i a la gestualitat.

La conversa i de la concreció posterior ens ajuden a elaborar una rúbrica, que servirà com a instrument perquè els receptors valorin les exposicions.

Per què ho fem?

Parlar en públic no és senzill. En una conferència sempre es posa en risc la imatge pròpia, i per això és important reflexionar sobre alguna de les característiques bàsiques d’aquesta situació comunicativa.

La manera de fer una exposició és també un contingut d’aprenentatge?

Si ens atenim a com actua la mestra quan detecta que ja no és el contingut, sinó la mateixa manera d’exposar-lo el que neguiteja l’alumnat, no podem fer altra cosa que respondre a l’interrogant amb una afirmació.

Els clàssics ja apuntaven el que aquí la mestra explica a l’alumnat. Quan es fa una conferència és important pensar en l’inici (exordi), moment en què s’ha de captar l’atenció del públic, crear interès per l’exposició. Mentre es desenvolupa el tema s’ha de transmetre tranquil·litat i seguretat amb la veu i amb el gest i, evidentment, amb una explicació clara del contingut. A més, s’ha de pensar, com indica la mestra, en uns suports visuals atractius, sense gaire lletra. El tancament comporta resumir el que s’ha dit i, si convé, deixar un espai per a possibles intervencions.

En aquest cas, les intervencions posteriors ajuden a elaborar una rúbrica, amb la qual cosa els criteris d’avaluació es construeixen en el mateix moment en què es fa l’activitat i així els pot entendre, assumir i compartir tot l’alumnat.

Què fem?

Un cop acabat el procés, recollim tot el material que s’ha fet servir, també recollim les respostes a les preguntes que han escrit els qui han escoltat i les valoracions que aquests han fet dels diversos apartats de l’exposició.

Per què ho fem?

De nou, el contrast de punts de vista diferents esdevé un dels recursos més importants per comprendre com ha de funcionar una situació comunicativa.

AMB QUÈ EM FIXO?

Amaga

a) Pel que fa a la cerca d’informació (i amb relació al criteri d’avaluació 6)

Nivell  1 Nivell 2 Nivell 3
Aplica estratègies de cerca d’informació amb ajuda i és capaç de seleccionar la informació rellevant. Aplica estratègies de cerca d’informació de forma parcialment autònoma, en què utilitza diferents fonts (digitals i bibliogràfiques) de manera efectiva i selecciona i contrasta la informació rellevant. Aplica estratègies de cerca d’informació. Demostra capacitat per seleccionar, contrastar i analitzar la informació de manera crítica. Valora la qualitat i la fiabilitat.

b) Pel que fa a respectar l’autoria de la informació trobada (i amb relació al criteri d’avaluació 6.2)

Nivell  1 Nivell 2 Nivell 3
Respecta parcialment els drets d’autoria. Mostra respecte per l’autoria. Mostra respecte per l’autoria i hi fa referència en algun moment del seu discurs.

c) Pel que fa a la producció del text oral (i amb relació al criteri d’avaluació 3.1)

Nivell  1 Nivell 2 Nivell 3
Comunica la informació de la cerca. Comunica la informació de la cerca de manera entenedora. Comunica la informació de la cerca de manera clara, original i creativa.

d) Pel que fa a la interpretació del missatge oral i a poder contestar les preguntes (i amb relació al criteri d’avaluació 2.1)

Nivell  1 Nivell 2 Nivell 3
Respon amb ajuda les preguntes que han plantejat els companys i les companyes. Respon de manera adequada les preguntes que s’han plantejat. Respon de manera correcta les preguntes plantejades i sap relacionar diversos conceptes que apareixen durant l’exposició.