Què fem?
Convivim amb diversitat de llengües
Des de començament de curs que m’interesso per la manera de pronunciar exactament el nom de cada infant del grup i descobreixo les dificultats que tinc per afinar bé vocals llargues i curtes, sons que confonc, etc. També aprenc els noms de les llengües familiars de l’alumnat i en busco informació per familiaritzar-me en la diversitat de llengües del meu grup (nou en total). De mica en mica, al matí vaig introduint, al costat del bon dia personalitzat, salutacions pròpies de les llengües dels meus alumnes: salam aleikum, bom dia, bonjour, buenos días…
Sovint aquesta entrada genera converses sobre maneres de saludar i intentem repetir la salutació en diverses llengües: “Com seria en àrab? I en portuguès? I en...?”. Faig el mateix a l’hora de marxar, ens diem adeu en diferents llengües. També he preguntat a les famílies la cançó infantil que més han sentit a casa i en quina llengua els l’han cantat, la busco per internet o els demano que me la gravin en un àudio. Aquestes cançons també acompanyen molts dies l’entrada a l’aula.
Per què ho fem?
Saber el nom de les llengües que parlen a casa els nens i nenes és el primer pas per parlar amb dignitat de la diversitat lingüística present. Així, no diem com es diu tal cosa en la llengua de la Sara, sinó com es diu en àrab? I, si és el cas, en rus?, xinès?, portuguès?, català?
Oferir a l’aula elements de l’entorn familiar i cultural dels infants, com poden ser les salutacions o una cançó infantil, permet que l’infant retrobi a l’escola aspectes de la seva cultura que el connectin amb el seu món i l’ajudin a sentir-se acollit.
Cal ensenyar les llengües de casa?
Convé deixar clar que no es tracta que la mestra es proposi ensenyar llengües que no són les curriculars. L’objectiu d’aquest acostament a les llengües i cultures presents a l’aula és mostrar respecte per totes les llengües, crear vincles entre la família i l’escola i despertar la curiositat, la qual cosa ha d’afavorir l’aprenentatge de la llengua vehicular i de les altres llengües curriculars.
Què fem?
Escoltem un conte en portuguès
https://www.miriadi.net/sites/default/files/tabalet_5langues_web.pdf
He demanat a les famílies que vinguin a explicar un conte en la llengua que habitualment parlen a casa, amb la intenció de fer present a l’aula les llengües familiars i crear coneixement al voltant de les llengües. No ha estat fàcil, però finalment he convençut una mare que parla portuguès. Ha escollit el conte Tabalet. L’ha llegit en portuguès mentre en mostrava les imatges, amb una expectació total per part de tots els nens i nenes. Després s’ha generat una conversa per donar respostes a diversos aspectes. Com ara: “Què hem entès? Per què en Tabalet vol sortir del cau? Què hem fet per entendre el conte si no coneixem la llengua? Amb què ens hem fixat? Com es diu mama en portuguès, de quines maneres diem mama en diferents llengües? En què s’assemblen?”. El llibre conté el text escrit en portuguès, francès, català, castellà i italià, la qual cosa també ha generat conversa sobre si podem llegir en altres llengües. Ho hem provat i hem vist que podem desxifrar i a vegades ho podem entendre i a vegades no.
Per què ho fem?
El fet de convidar familiars a explicar contes en les seves llengües habituals és una manera més de fer presents a l’aula les llengües familiars i que els infants d’aquestes famílies se sentin valorats i acollits. Molt sovint, quan demanem a les famílies que vinguin a explicar un conte s’excusen dient que no saben català i es queden molt parades quan els diem que no es tracta del català, sinó de la llengua que parlen a casa. El fet que els mestres proposin que llengües no curriculars entrin a l’escola fa que alumnes i famílies percebin que l’escola dona valor a totes les llengües.
L’experiència de participació de familiars llegint contes en llengües no curriculars per a l’alumnat acostuma a ser molt positiva i enforteix els llaços entre família i escola. A més, sempre sorgeixen reflexions sobre semblances i diferències entre llengües (accents, vocabulari, lletres i sons, expressions, traducció, etc.), cosa que afavoreix l’interès per a la reflexió metalingüística necessària per a l’aprenentatge de llengües.
Què fem?
La meva història amb les llengües
Després de converses ben variades, tant en petit grup com en gran grup, sobre les llengües diferents que entre tots parlem, cadascú ha anat valorant quines llengües coneix més i on les parla, en quines sap llegir i en quines sap escriure, quines ha sentit, de quina en sap alguna paraula, quines li agradaria aprendre, etc. He proposat que cadascú representi en un full la seva història amb les llengües. El resultat ha estat ben variat. Hi ha qui s’ha dibuixat en diferents ambients (a casa, a l’escola, a la mesquita) i ha escrit la llengua que usa en cada un. Hi ha qui ha preferit dibuixar primer quan era petit i vivia al seu país i després quan ha arribat aquí. Hi ha qui ha escrit paraules en diverses llengües, etc. Mentre dibuixen, m’acosto per parlar de la seva història amb les llengües i m’ofereixo per escriure si volen fer alguna aportació o algun detall més en el seu dibuix.
Per què ho fem?
Prendre consciència de la relació personal amb les llengües ajuda a reconèixer-se com a persones plurilingües i afavoreix la construcció de la identitat pròpia.
El fet que la mestra es posi a disposició de cada infant per parlar i per afegir, si vol, comentaris escrits permet ampliar l’expressió dels pensaments. Al mateix temps, permet a l’alumnat participar d’una situació de diàleg i d’escriptura compartida amb la figura adulta. D’aquestes situacions compartides, viscudes amb interès, sempre en surten reflexions, tant sobre la llengua oral com sobre llengua escrita, que enriqueixen extraordinàriament els seus coneixements de partida.
Què fem?
Parlem-ne
Posem en comú els resultats del treball anterior, deixant que cadascú expliqui la seva història amb les llengües. En els comentaris donem valor a les llengües familiars i vetllo per no parlar de llengües millors o pitjors, boniques o lletges, llengües rares o estranyes...
Fem la llista de quines llengües coneixem entre tots i valorem la riquesa que representa per a l’escola tenir accés a tantes llengües i cultures.
Per què ho fem?
Fer descobrir que la competència plurilingüe afavoreix la convivència és un dels objectius que es proposa aquesta activitat. La possibilitat de passar d’una llengua a l’altra, de traduir (cosa que fan alguns alumnes amb els seus familiars), és una de les portes per entendre les diferències culturals i, en definitiva, aprendre a conviure sense renunciar a la diversitat.
Les converses al voltant de les llengües han de servir per prendre consciència de la riquesa que representa el coneixement de les llengües i fomentar el respecte per les persones que les parlen.