Què fem?
A la classe de quart es respira un ambient de nervis. S’acosten les esperades colònies i és el tema de conversa del moment. Fa pocs dies vam descobrir la comarca on ens instal·larem i ja vam començar a parlar sobre què en sabíem, si hi havíem estat, què n’hem sentit dir… De cop, avui l’Ariadna ha arribat amb una notícia impresa d’un diari digital:
—Mireu el que hem trobat aquest cap de setmana, al diari! Parla de forts ruixats a l’Empordà per als pròxims dies… Haurem d’anar de colònies, amb pluja?
Amb aquesta intervenció tenim servida una conversa inicial per parlar d’un gènere discursiu: la notícia.
Per què ho fem?
Per a què serveix la conversa abans de començar una lectura?
La conversa inicial serveix per crear un espai o situació on tinguin sentit la lectura, les activitats i els aprenentatges que tot seguit es plantejaran. S’aprofiten les situacions viscudes darrerament amb els infants, també per implicar-los en la tasca i activar els coneixements previs.
És necessari que l’alumnat participi plenament en aquest estadi inicial i pugui decidir alguns aspectes, com per exemple la manera d’organitzar la feina. La conversa pot ser en gran grup des del principi o bé reservar uns primers minuts de conversa en petits grups amb unes preguntes donades, per facilitar la participació de tots els infants. És bo acabar recollint col·lectivament les idees principals que s’han comentat.
Què fem?
Valorem l’aportació de l’Ariadna i li demanem d’on ha sortit. Un company del grup comenta al moment que es tracta d’una notícia i, quan li pregunto com és que ho ha dit amb tanta seguretat, ens explica que dels textos que ens donen informacions d’última hora i amb un parlar com seriós i professional, se’n diuen notícies. Després, tot mirant la notícia del diari concret, es reafirma dient:
—Veieu? Hi ha un títol, imatges, data…
Com que ens adonem que la notícia impresa s’ha extret d’un diari digital, mirem de buscar-la des del nostre ordinador i la projectem per a tothom.
Aquí comença pròpiament l’activitat d’aprenentatge de la lectura. Llegim la notícia projectada en veu alta i aprofitem per fer èmfasi en el títol, en la disposició en l’espai, en les paraules en negreta, en els textos d’anunci que interrompen la notícia, en les imatges, etc.
Per què ho fem?
Què cal ensenyar dels gèneres discursius?
Els gèneres discursius són unitats textuals de comunicació que utilitzem amb una funció social. Cada gènere té les seves característiques formals i la seva funció social: els contes expliquen històries més aviat curtes, les instruccions ens diuen els passos que cal seguir per actuar en un determinat lloc o amb un objecte específic... Els gèneres discursius són relativament estables, per això els reconeixem, però també són canviants, s’adapten a les noves formes i necessitats de la comunicació entre grups socials.
És important entendre que la notícia és un gènere discursiu que fa saber fets recents a persones que en principi els desconeixen. Els diaris amb notícies fa molt temps que existeixen i les notícies tenen unes maneres concretes de presentar-se: tenen títol, a vegades subtítol, s’organitzen en diferents parts, tenen una manera d’organitzar les línies i els paràgrafs, solen anar acompanyades de fotografies que tenen un peu de foto, utilitzen negretes, etc. És a dir, cal reconèixer els elements gràfics, textuals i paratextuals i relacionar-los amb la comprensió del text, les informacions rellevants i el sentit global.
També és important fer notar qui escriu les notícies, amb quina intenció, qui les llegirà, on i quan. És a dir, la intenció comunicativa del text. Conèixer les característiques d’un determinat gènere és una ajuda per comprendre millor el text.
Què fem?
En petits grups, els dono unes preguntes per analitzar alguns elements de la notícia que he llegit en veu alta i que són els més característics del gènere que han d’aprendre. Les preguntes també ajuden a interpretar el text i descobrir com podem entendre bé què ens diu (per exemple, trobar i comprendre bé el títol, si hi ha entradeta, si hi ha paraules en negreta i per què, les imatges...). Deixo una estona perquè l’alumnat treballi sense el meu guiatge, després posem en comú el que els grups han descobert i fem atenció a la manera com ho expressen: sense rebutjar les seves paraules, completem i posem nom al que ells han expressat.
Per què ho fem?
Com s’aprenen els trets més característics de cada gènere i amb quines paraules se’n parla?
Prendre consciència d’aquests trets en un text que es comprèn i del qual es coneix la funció (per tant, contextualitzat) és la manera d’anar-se apropiant d’aquestes característiques. Cal trobar un text real i prototípic perquè sigui possible descobrir-ne els trets definidors a aquestes edats. La manipulació de textos (l’anàlisi, la compleció, la transformació, la imitació, la producció) és una bona manera d’anar-s’hi familiaritzant a través de la reflexió i la col·laboració. És important destacar els trets formals del gènere al mateix temps que se’n descobreix la funció, el significat que vehicula i les característiques de l’entorn comunicatiu.
En la conversa sobre el text i les seves característiques, cal fer servir el metallenguatge bàsic necessari perquè l’alumnat s’hi vagi familiaritzant i el vagi incorporant en el seu repertori. Per exemple, hem de dir títol, paràgraf, negreta, data... en lloc d’aquí.
Què fem?
Per acabar la lectura, recapitulem entre tots el que hem après amb aquesta tasca i ho apuntem en una llista que tindrem present per llegir i escriure altres notícies. Espero que els infants proposin idees per anar confegint un material on haurien de constar trets formals i d’estructura de les notícies (té un títol, pot tenir un subtítol més llarg o entradeta, s’organitza en paràgrafs, la idea més important es diu al primer paràgraf, els paràgrafs s’escriuen amb un punt i a part al final, les negretes destaquen les paraules clau, etc.) i les característiques del context (l’escriuen els periodistes que han vist els fets o els han investigat, la llegiran en principi persones que no en saben res, porten la data de la publicació, etc.).
Aprofito per demanar què és el que més els ha costat d’entendre de la notícia i, després de deixar-los uns minuts per parlar-ne entre ells, l’Aniol diu:
—Que hi havia moltes paraules que no havia sentit mai: incertesa, distribució, persistent…
Sense buscar-ho gaire, només amb una conversa intencionada, tenim una oportunitat per analitzar estratègies de comprensió lectora.
Per què ho fem?
Per què es recapitula sobre el que s’ha après?
Sabem que la presa de consciència sobre el que s’aprèn i com s’aprèn és imprescindible en habilitats complexes, on conflueixen sabers diversos. Aquesta presa de consciència ha de partir de les observacions i troballes dels mateixos nens i nenes, no serveix que repeteixin el que nosaltres els diem. Per això és important que al principi observin, parlin, formulin amb les seves pròpies paraules aquestes observacions.
Cap al final de l’activitat, va bé recollir en una llista (o base d’orientació) els trets que s’han tingut en compte de les notícies per fer-ne una bona lectura. Això servirà per a futures activitats de lectura i escriptura de notícies.
Què fem?
Després d’haver llegit la notícia i haver-ne parlat en grups, és interessant recollir també idees sobre el procés i les estratègies de lectura: quines accions han ajudat a entendre el significat del text, en quin ordre, què ens ha anat millor fer, com ho hem fet, etc. Si algunes idees importants no apareixen, les proposo jo o les reformulo, aportant el metallenguatge necessari. Els pregunto si creuen que, després d’haver llegit aquesta notícia i haver-la entès, ja podem considerar que ens plourà a les colònies i que, per tant, la roba que caldrà endur-se ha d’anar d’acord amb el clima que ens trobarem. Algú diu obertament que no, que es pot tractar de fake news, és a dir, d’una notícia enganyosa. I ja hem obert tot un nou dilema.
Per què ho fem?
A més de les característiques del text del gènere que es treballa, és bo explicitar també els passos seguits per llegir i les estratègies que han resultat més útils. Fer aquesta llista és un exercici de consciència sobre el procés de llegir, que a més es recull per poder-ne disposar en altres ocasions d’activitats semblants. Per exemple, és interessant que els infants s’adonin que quan una unitat lèxica desconeguda no deixa entendre bé el significat d’aquell paràgraf, cal demanar ajuda o buscar-ne el significat. O que al final de cada paràgraf pot ser molt útil pensar quina idea important ens deia, per poder-les relacionar totes al final.
També és important que s’adonin de les ajudes que ofereix el text per fer-ne una comprensió millor: el títol permet llegir amb una expectativa determinada, les paraules marcades en negreta aporten informació clau, les imatges en certa manera dupliquen el que explica el text...
Què fem?
Amb la possibilitat d’haver topat amb una notícia falsa, la conversa ens porta a prendre posició davant el text llegit. És creïble? Tot el que està publicat és verídic? Què en sé, de la font o de l’autoria del text? Els dubtes que han sortit ens porten a prendre decisions: d’entrada, cal buscar altres notícies referents al clima de l’Empordà dels pròxims dies que ens ajudin a sortir de dubtes. En grups, proposo fer recerca de noves notícies de diverses fonts i poder contrarestar idees. Els proporciono una llista de verificació per acompanyar la investigació i afinar la recerca que perseguim: font, fiabilitat, qualitat, rigor… Al final, comparem resultats i establim conclusions.
Per què ho fem?
Quins tipus de comprensió cal aprendre?
Sabem que no ens podem quedar en la comprensió literal del text, que hem d’aprendre a fer inferències i a relacionar la informació que obtenim directament del text amb tot el que sabem i el que podem deduir, tenint sempre indicis que ens permetin fer aquestes inferències.
El nivell més complicat de lectura és la lectura crítica, la que ens permet avaluar la qualitat del text i de les fonts, que ens permet saber la fiabilitat del text d’acord també amb el propòsit de lectura.
En aquestes edats de primària és interessant plantejar el dilema de les notícies falses, o poc rigoroses, i estar alerta davant d’aquest fenomen. És interessant adquirir, amb l’ajuda de la mestra, algunes estratègies bàsiques per reconèixer la fiabilitat dels textos que es llegeixen, especialment dels que es troben a les xarxes, però també quan provenen d’un llibre o revista.
Què fem?
Amb la lectura i comparació de notícies, ens hem endinsat en la tasca dels periodistes i decidim que, més enllà de llegir-ne, també voldríem escriure’n. A més, ara tenim les bases apreses per posar-nos-hi amb sentit. Prenem l’acord d’estar molt atents al que ens passi durant les colònies per fer unes notícies de la nostra experiència.
Però… Tot això vindrà més endavant.
Per què ho fem?
L’escriptura pot ajudar a consolidar o millorar la lectura?
Quan es pren consciència de les característiques d’un gènere, la lectura es torna més àgil, permet preveure i anticipar què trobarem a cada part del text, es pot llegir amb una intenció més decidida. L’escriptura serveix també per fixar aquestes característiques, concretar-les, veure-les en context, i ajuda a familiaritzar-se amb el gènere, tant si després s’ha de produir com si només s’ha de rebre i interpretar (llegir o escoltar).
És per això que moltes vegades les activitats de lectura tenen associades tasques d’escriptura i a l’inrevés. El mateix podríem dir dels usos orals: producció i recepció ajuden a conèixer més els textos que es tenen entre mans i a facilitar-ne l’aprenentatge.