A 1r i 2n, els aprenentatges relacionats amb el codi prenen molta força i no es poden deslligar ni de la comprensió ni de la llengua oral. Sovint, descodificació i comprensió es perceben com dos aprenentatges consecutius, entenent que, fins que no es domina el primer, no es pot accedir al segon. Per contra, es recomana el treball de la comprensió dels textos escrits des de l’inici de l’escolarització, juntament amb el desenvolupament de la llengua oral, ja que van estretament lligades. Una manera de poder accedir-hi és mitjançant la lectura en veu alta del docent, que permet que els infants despleguin estratègies de comprensió lectora abans de dominar el principi alfabètic. Quan el docent llegeix per als infants esdevé un referent i visibilitza les diferents estratègies que es despleguen en la comprensió dels textos, abans, durant i després de la lectura. D’aquesta manera, l’infant viu experiències plenes de relació amb els textos i va incorporant estratègies que li permetran, en un futur, autoregular la seva lectura. En qualsevol cas, cal garantir els diferents tipus de lectura que són necessaris per a l’assoliment d’una competència lectora plena: lectura compartida, lectura guiada, lectura autònoma, etc.

Paral·lelament, i de manera entrellaçada a les estratègies de comprensió del llenguatge escrit, cal sistematitzar els processos de descodificació del codi alfabètic, de manera que l’infant vagi construint una representació acurada sobre què vol dir llegir. Des de tots els àmbits s’insisteix en el fet que cal vetllar perquè l’aula sigui un espai on es construeixi el repertori complet de l’alfabet, així com la relació entre el que s’escriu –grafia– i el que sona –fonema– de manera exhaustiva. Aquesta sistematització permet explorar la complexa relació entre grafies i fonemes i a l’inrevés, entre fonemes i grafies, per contribuir a les reflexions que ja es van iniciar a l’etapa de l’educació infantil. L’objectiu és afavorir que la llengua esdevingui objecte de debat i, en aquests primers cursos, acostuma a centrar molta atenció la construcció del principi alfabètic.

L’acció de llegir i debatre sobre el text escrit –ja sigui des del vessant de la comprensió, o bé des de la construcció del principi alfabètic– ha de ser una pràctica habitual d’aula. Per aquest motiu és imprescindible que els textos que se seleccionen siguin funcionals i no només una pràctica aïllada sense sentit. Un altre element que cal tenir en compte des de l’equip docent és el repertori de textos que es van llegint al llarg del curs i del cicle, i vetllar perquè siguin variats. Des de textos d’ús més pràctic, fins a textos literaris més complexos que requereixen més mediació del docent, passant per textos més ajustats per garantir l’èxit dels infants quan els llegeixen de manera autònoma. En qualsevol d’aquestes lectures també és imprescindible plantejar preguntes dels diferents tipus (literal, inferencial i de pensament crític). L’objectiu d’aquestes converses no és fer una avaluació sobre qui ha entès el text, sinó, precisament afavorir la comprensió del significat del text a partir de les preguntes que guia l’equip docent i que, entre tots –petit grup, parelles, gran grup– es van responent.

L’objectiu final del cicle és que l’alumnat acabi amb una idea acurada sobre què vol dir llegir. És a dir, que comprengui que llegir no és oralitzar el text escrit sense sentit, sinó que implica comprendre. A la vegada, cal garantir espais de pràctica de la lectura autònoma per tal de poder automatitzar els mecanismes de descodificació, que en aquests cursos inicials requereixen molt esforç, i anar desplaçant la majoria de l’atenció cognitiva cap als processos més complexos de comprensió.