Què fem?
Començar una setmana a l’escola sempre és una vivència emocionant. Són molts els rituals que inauguren els dilluns al matí a l’aula de quart: planificació de la setmana, anècdotes del cap de setmana, canvi de càrrecs… I un àlbum o llibre curiós que presentem. Avui he dut un llibre de poemes: La lletra que tot ho canvia, de Ramon Besora (editorial Meraki). Es tracta d’un joc poètic que situa la paraula en l’espai de la creativitat i mostra que el joc de les paraules pot néixer de l’imprevist, de l’insòlit, de l’equívoc, de l’absurd, de la realitat... Com no pot ser de cap altra manera, en llegeixo un parell als alumnes, que somriuen amb els canvis que produeix cada poema de principi a fi i com la il·lustració hi suma el seu paper.
Per què ho fem?
Per què és important compartir literatura amb els nens i nenes?
Sovint l’alumnat no llegeix perquè desconeix la gran varietat de temàtiques o llibres que té a prop. Quan algú presenta un llibre, en comenta el contingut, en mostra algunes de les il·lustracions i ens el posa davant, aquest pren un paper nou que no existia. Presentar un llibre és posar-lo en contacte amb un lector en potència. En el moment que el professorat presenta o recomana un nou llibre està creant un referent perquè l’alumnat també aprengui a fer-ho en futures ocasions, i és que cal tenir en compte que la conversa literària entre iguals genera unes interaccions que permeten aprendre com parlar bé d’un tema que s’ha llegit.
Què fem?
Els ha agradat la idea. Diuen que és una manera divertida de fer poemes. El Roger diu que moltes vegades els poemes que llegeix no els entén i aquests sí. Aprofito la intervenció per preguntar per què troben difícils els poemes. Durant la conversa, anoto a la pissarra idees que surten:
- No tenen res a veure amb el que treballem.
- Fan servir paraules difícils.
- Tenen cantarella i són difícils d’escriure.
- No sé per què serveixen.
- Parlen de temes seriosos o de la natura.
Comparem els temes que han sortit als dos poemes que els he llegit del llibre i em diuen que aquests són diferents: semblen endevinalles.
Per què ho fem?
És difícil entendre la poesia? Com podem desmitificar aquesta idea a les aules? L’activitat poètica no acaba d’entrar plenament a les aules i encara es considera un fet una mica excepcional. Si la figura docent veu en la poesia una activitat complicada i feixuga, l’alumnat ho rebrà de la mateixa manera. Cal tenir clar que la poesia no són paraules boniques, sinó que es pot trobar a tot arreu, només cal mirar el món que ens envolta amb uns altres ulls. La gràcia de la poesia ha de recaure en el fet que es tracta d’un llenguatge diferent, però que està fet amb les mateixes paraules que utilitzem cada dia. És important abandonar la idea que la poesia és només memoritzar versos, aprendre llistats de figures literàries o llegir poemes un cop l’any i, en canvi, creure en les possibilitats que l’alumnat és capaç d’acostar-se amb sensibilitat a noves formes del llenguatge oral i escrit. En aquest sentit, la lectura en veu alta de poemes per part de la mestra és un recurs excel·lent per introduir l’alumnat al món de la poesia.
Què fem?
Després de parlar-ne, decidim dues coses. Per una banda, surt la proposta de crear els nostres propis poemes a partir de la idea que fa servir Ramon Besora en el seu llibre. Per fer-ho, abans caldrà buscar parelles de paraules que siguin diferents només amb el canvi d’una lletra.
Per altra banda, volem anar més enllà amb el tema de la dificultat de la poesia. Qui vulgui pot buscar un poema, portar-lo a classe i penjar-lo en un espai especial que preparem. Quan en tinguem molts, reprendrem la conversa d’avui.
Per què ho fem?
Com ens hi posem, a escriure versos?
És important, en edats de primària, endinsar-se a la creació literària a partir del joc. Posar-se a jugar no fa por, permet l’error i pot ser divertit. El joc amb les paraules és un bon inici: les podem observar per com sonen, per les formes que tenen en el paper, pel seu significat, pel que ens suggereixen… En aquests jocs, és important ajudar a mirar el material lingüístic des d’una certa distància: observar-lo, manipular-lo, recrear-lo. Així despertem una mirada nova davant d’uns textos que s’han de llegir d’una altra manera.
Tenir poemes a l’abast és imprescindible: cal llegir-ne, mirar-ne, comentar-los, triar-los, il·lustrar-los... L’entorn de l’alumnat ha de ser ric en aquests textos.
Què fem?
Tenim clar que l’objectiu que volem aconseguir no serà senzill: planificar un poema no té res a veure amb planificar un altre tipus de text. En aquest cas, cal començar jugant amb les paraules. Revisem els poemes del llibre i n’anotem alguns dels exemples:
coques - oques
nous - ous
gall - all
mànec - ànec
Parlem en petit grup del significat de cada una de les paraules de les parelles, veiem que en cap cas ha sortit un mot de la mateixa família, com hauria pogut ser gat - gata, i coincidim a veure que l’autor ha trobat cada parella eliminant la inicial d’un dels mots.
Proposo una primera activitat en grups de tres per buscar possibles parelles de paraules.
Per què ho fem?
Es pot planificar un poema?
Un poema no és fruit només de la inspiració, necessita planificació i revisió. Com que és més curt que altres textos, serà possible detenir-s’hi bé. A la planificació caldrà tenir en compte que no hi ha només un contingut temàtic (de què es vol parlar, quines idees es volen expressar), sinó que també es tracta de preparar els recursos del llenguatge propis de la poesia. En aquesta edat seran molt simples: rimes i ritme dels versos. També vocabulari: sinònims, sentits figurats dels mots, etc. Tenir llistes d’aquests elements (un “banc de reserva”) abans de començar ajudarà molt l’alumnat a construir els seus primers versos.
Què fem?
Sembla que ja les hem trobat. Ens hem hagut d’ajudar una mica i ha calgut consultar si alguna paraula existia. Amb l’excusa, he pogut demostrar que el diccionari és una eina poderosa. L’hem necessitat.
marbre - arbre / mona - ona / placa - laca
boli - oli / sella - ella / sala - ala / pruna - runa
Amb les paraules escollides ara cal pensar quina relació volem donar a cada parella: “Què li podria passar a una pruna perquè perdi la p i quedi convertida en runa?” I encara no ens hem posat a fer poemes… De moment, tot és ser creatius, buscar idees, arguments i anar anotant tot el que pot funcionar. Jo, com a mestra, vaig passejant entre els grups i aprofito per fer incís en normes ortogràfiques ja treballades que no s’estan aplicant i sobre les quals, en petit grup, pot resultar interessant fer reflexionar.
Per què ho fem?
Pot incidir la mestra en el procés d’escriptura de l’alumnat?
A vegades hi ha la idea que un poema és un acte creatiu personal i intransferible que no es pot destorbar. Però el procés d’escriure continua sent una realitat i aquí es tracta d’aprendre: tots els suggeriments que es facin durant aquest procés l’alumnat els pot fer propis i llavors passaran a ser “seus”. També els que li facin els companys. Per això és important ajudar a compondre i refer els poemes en aquest estadi: quan s’estan creant. La mestra, en funció de l’alumnat i del moment, pot decidir intervenir en qüestions d’estructura més general, d’idees o bé d’ortografia o puntuació. La mestra també pot animar els nens i nenes a revisar un aspecte determinat i donar-los-en una orientació. S’ha de pensar que és un gènere amb el qual solen estar poc familiaritzats i, si no es donen indicacions molt precises, serà difícil que l’alumnat autònomament pugui fer-hi millores.
Què fem?
Cal retornar als textos originals. Veure com l’autor referent ha organitzat els versos: quantitat, llargada, agrupament per estrofes, rima… Sembla que tornem a la lectura, però aquest exercici és essencial per a la nostra tasca d’escriure. Som a quart, no cal entrar en tipus de rimes ni com comptar síl·labes de manera exacta, però sí que cal veure que els versos han de ser d’una llargada similar. Per tant, és important posar-se a comptar síl·labes i a la vegada incorporar alguna rima consonant al final dels versos parells, per posar un exemple. Aquesta rima i llargada conscient dels versos ens proporcionarà la musicalitat tan desitjada en un poema.
Per què ho fem?
La recitació i l’escolta atenta formen part de l’aprenentatge de la poesia?
La poesia, sobretot en aquests primers estadis, sol ser molt musical. És a dir, que els aspectes prosòdics i de rima hi tenen una importància gran. Per això, en el procés d’escriptura de poemes és necessari incloure un espai per a la lectura en veu alta. És també un bon moment per acostumar els infants a l’escolta atenta. Aquests espais són també bons per aprendre determinats conceptes i introduir el metallenguatge específic, que després es podrà emprar per parlar dels poemes que tenim recollits a la classe i que de tant en tant es llegiran entre tots.
Què fem?
Amb els versos força enllestits, els proposo treballar amb dos equips de treball junts. Uns mostren als altres els seus poemes, s’exposen dubtes, es donen solucions, es milloren rimes i es revisen aspectes ortogràfics o lèxics. Durant aquesta estona poden consultar la llibreta ortogràfica o altres materials de treball personals o de la classe. Abans de donar els textos per acabats, encara es busca un espai per compartir dubtes o solucions entre cada grup i la mestra.
Per què ho fem?
Com enfoquem el procés de revisió?
El procés de revisió d’un text és un anar i venir del text a les idees que teníem, als objectius que ens hem fixat i a les convencions de l’escrit. És convenient guiar-lo una mica, ajudar a fixar quin aspecte es revisarà en un moment donat per no aclaparar amb la globalitat del text. Però també és bo que hi hagi moments, especialment quan el text està més avançat, que siguin per a una revisió més oberta i lliure. Cal llavors una organització de la classe que ho permeti i un ambient d’ajuda mútua més que de competició. Si aconseguim crear aquest clima, podrem personalitzar molt més les ajudes i aconseguir que tota la classe acabi satisfeta amb el seu producte, que pot ser individual, de parella o de petit grup.
Què fem?
La creació d’un poema, i més d’aquest estil de joc creatiu, sempre s’hauria de poder exposar i compartir. Aprofitant que s’acosta Sant Jordi, proposo preparar un recital per a les famílies, on caldrà presentar d’on neix la proposta, el procés que s’ha seguit per arribar als textos finals i els elements visuals amb què hem decidit acompanyar els poemes. Llegir, escriure i oralitat s’entrellacen per tancar aquesta proposta literària.
Per què ho fem?
Com s’acaba de donar sentit a la tasca d’escriptura de poemes?
És molt recomanable que les tasques productives acabin amb el fet que els dona sentit: amb un destinatari. Poden ser les famílies o altres companys de l’escola. Cal, però, preparar el recital amb assajos i, si és el primer cop, donant instruccions sobre com es pot fer una bona recitació. Els aspectes de posició del cos i respiració no s’han d’oblidar. També la velocitat, l’articulació, el ritme s’han de tenir en compte.
És molt important aprofitar aquest esdeveniment per recopilar entre tot l’alumnat què s’ha fet i què s’ha après per arribar a compondre els poemes. Aquest exercici metacognitiu de presa de consciència del procés d’escriure i del procés d’aprendre ajuda a consolidar i enfortir els aprenentatges: permet aplicar el procés en altres situacions similars.