Consideracions generals
El desenvolupament del sentit espacial amb l’alumnat d’educació primària és cabdal per poder arribar a comprendre i apreciar els aspectes geomètrics del món que ens envolta. Cal que l’alumnat aprengui a identificar, representar i classificar formes geomètriques, així com a descobrir-ne propietats i relacions. Cal, també, que sigui capaç de descriure on es troba, així com on està situat un objecte determinat, a la vegada que, si s’escau, hauria de poder realitzar i identificar moviments i transformacions. Finalment, cal que l’alumnat hagi millorat la seva capacitat de visualització i hagi adquirit l’habilitat de recórrer a l’ús de models geomètrics per tal de facilitar el seu propi treball en relació amb sabers d’altres sentits, com, per exemple, la disposició d’elements de diferents formes per facilitar-ne el comptatge.
Aquest sentit ajuda a desenvolupar el pensament espacial, sobretot a les primeres edats; aspecte fonamental per a la resolució de problemes en contextos que impliquin la visualització i la manipulació d’objectes. També contribueix a fer que l’alumnat faci raonaments relacionals, inductius i deductius, aprenent a identificar relacions entre figures i conceptes com la simetria, la congruència… i estimular la creativitat en el procés de dissenyar, construir, imaginar, descriure i manipular figures.
El treball vivencial ha de constituir l’eix vertebrador de la proposta didàctica que s’ofereixi a l’alumnat. Cal treballar, en la mesura del possible, de manera manipulativa i en forma de taller, per tal que el camí cap a l’abstracció i la creació d’imatges mentals sigui més senzill. Aquesta forma de treballar, de manera pràctica, potencia la motivació no només per aquest sentit, sinó per l’àrea de matemàtiques en general.
El sentit espacial es relaciona de manera profunda amb cadascun dels processos matemàtics de la manera següent:
Resolució de problemes
A l’hora de resoldre problemes, el desenvolupament del sentit espacial és una eina fonamental per visualitzar i entendre les relacions espacials i les propietats de les figures, usant models geomètrics. Per exemple, en problemes on s’impliquen les idees d’àrea, perímetre, etc. l’alumnat ha de saber representar les situacions en el pla i fer ús de sabers geomètrics per trobar solucions. També contribueix al disseny d’estratègies de resolució, que permet a l’alumnat identificar patrons o organitzar les dades d’una manera estructurada, facilitant així l’elecció d’estratègies adequades per resoldre problemes matemàtics més generals.
Raonament i prova
El sentit espacial requereix que l’alumnat desenvolupi un raonament inductiu o deductiu per establir relacions entre els elements d’una figura, com ara els angles, les línies paral·leles o les simetries, fomentant així l’habilitat d’argumentar i defensar les conclusions.
Connexions
Les representacions geomètriques ens permeten connectar amb altres parts de les matemàtiques i els models geomètrics faciliten la comprensió d’alguns sabers del sentit algebraic i numèric. A més, el sentit espacial està estretament connectat amb el sentit de la mesura en el treball de sabers com les superfícies, els perímetres i els volums de figures, les distàncies o els moviments i transformacions, per exemple. Per altra banda, el sentit espacial permet establir connexions amb altres disciplines com el medi natural i social (mapes, ombres, construccions, formes a la natura, simetries…), la tecnologia (muntatge i disseny d’itineraris en la robòtica educativa…), l’art (pintura, escultura…) i la vida quotidiana (disseny d’espais, jocs…) incidint així, de manera continuada entre l’alumnat, amb la idea que les matemàtiques són presents en els diferents àmbits de la seva vida.
Comunicació i representació
El sentit espacial ajuda l’alumnat a comunicar-se de manera més eficaç, utilitzant representacions gràfiques i visuals, fent que conceptes abstractes siguin més comprensibles. Fomenta l’ús d’un llenguatge matemàtic específic, el qual es va fent necessari principalment per descriure. També aprèn a traduir problemes en representacions geomètriques, cosa que l’ajuda a entendre millor les situacions i a presentar solucions de manera clara i estructurada.
Pel que fa a les destreses socioemocionals, la resolució de problemes geomètrics en grup fomenta la comunicació i la cooperació entre els nens i les nenes. Això pot ser útil per aprendre a compartir idees, escoltar els altres i arribar a consensos, competències socials i emocionals fonamentals en l’aprenentatge. A mesura que l’alumnat aconsegueix resoldre problemes geomètrics o comprèn conceptes difícils, guanya confiança en les seves habilitats matemàtiques. Aprofitant la naturalesa visual i concreta que, entre altres característiques, té la geometria, sovint proporciona una sensació d’èxit quan l’alumnat aconsegueix identificar formes o resoldre un problema. La possibilitat d’utilitzar representacions geomètriques concretes en la resolució d’un problema pot ajudar a reduir el risc de situacions de bloqueig, facilitant la fase d’abordatge dels problemes a l’alumnat així com l’avaluació de la solució obtinguda, tot plegat des d’una perspectiva que li és més propera, proporcionant una sensació de control sobre la situació que cal resoldre.
És fonamental garantir una continuïtat entre etapes, a l’hora de treballar el sentit espacial, per tal de garantir un aprenentatge progressiu i coherent. L’aprenentatge de la geometria a l’educació infantil es duu a terme a través de l’experimentació directa i la descoberta, introduint les nocions geomètriques de manera sensorial i manipulativa, a través del treball de classificacions i comparacions de formes, així com dels conceptes relacionats amb l’orientació espacial. Tots aquests aspectes s’han de tenir en compte al primer cicle de l’educació primària, per tal que hi hagi una coherència entre etapes. Tot i que al llarg de la primària els sabers es tracten progressivament de manera més formal, no hem d’abandonar aquesta manipulació iniciada a l’etapa anterior. També cal vetllar pel treball al tercer cicle d’educació primària, on hem d’aprofundir en la identificació, classificació i construcció de formes geomètriques de dues i tres dimensions, la interiorització del vocabulari geomètric, el disseny i interpretació de mapes i plànols, conèixer els diferents tipus de transformacions geomètriques, així com l’ús de la visualització i models geomètrics, per garantir una bona transició cap a l’educació secundària on els conceptes geomètrics es fan més complexos i abstractes.
En el cas del treball de les formes geomètriques, considerem que és fonamental, seguint la teoria de Van Hiele, distingir entre identificació, classificació i tècniques de construcció. Per exemple, el cas de l’hexàgon regular es presenta al cicle inicial, a l’apartat d’identificació, ja que es considera que és una figura fàcilment reconeixible per un infant d’aquesta edat, a través de les seves propietats visuals, especialment en comparació amb triangles i quadrilàters. No obstant això, és probable que l’infant no sigui capaç de classificar-lo adequadament, ja que aquest procés requereix una comprensió més profunda de les seves propietats.