Presentació
A fi de contribuir a millorar l’educació matemàtica del nostre país, el Departament d’Educació i Formació Professional va considerar oportú especificar i seqüenciar per cursos els sabers que queden recollits al Decret 175/2022, de 27 de setembre, d’ordenació dels ensenyaments de l’educació bàsica.
Així doncs, el Departament va encarregar aquesta tasca a un grup de quinze docents.
Un dels criteris fonamentals en la configuració d’aquest equip va ser que fossin mestres en actiu i persones molt vinculades a l’aula. Aquesta relació directa amb la pràctica docent és la millor garantia perquè les propostes que es formulen en aquest treball siguin properes al professorat. Els redactors coneixen de primera mà les necessitats i les dificultats, però també el goig i les satisfaccions, de la pràctica del dia a dia ensenyant matemàtiques. És una feina feta per mestres i per als mestres.
És important subratllar que s’ha mantingut l’estructura dissenyada per elaborar les orientacions de les matemàtiques de l’ESO, a fi i efecte de mostrar unes orientacions de l’educació bàsica. Hi ha algunes diferències marcades principalment per les particularitats que es donen en l’etapa, però s’ha procurat vetllar per aquesta unitat.
S’han organitzat diversos equips redactors de dues o tres persones, un per a cadascun dels sentits matemàtics, que han treballat coordinament entre ells però amb autonomia a l’hora de redactar el material propi de cada sentit concret.
A fi de donar solidesa a l’especificació i la seqüenciació de sabers, s’han incorporat uns textos d’orientació, recursos i activitats que ajudaran els mestres a portar aquests sabers a l’aula, ja que el què (els sabers) és important, però el com (els recursos i les activitats) també ho és.
En cadascuna de les activitats presentades s’especifica, a partir dels seus eixos, les competències específiques que es mobilitzen. D’aquesta manera es mostra com des d’uns sabers i, especialment, a través d’aquestes activitats, es pot contribuir al desenvolupament de les competències. No s’ha tractat el tema de l’avaluació, que té les seves pròpies característiques i que mereix una reflexió específica. Per tant, al final, aquest desplegament consta d’una especificació i seqüenciació de sabers (ES) i d’un recull de textos d’orientació, recursos i activitats (TOR).
L’equip redactor remarca que el resultat de la feina feta és tan sols un exemple de desplegament del currículum: ni és prescriptiu ni és únic. Hi podria haver exemples amb especificacions de sabers diferents, seqüenciades en ordres diferents i amb altres activitats proposades, tots tan vàlids com el que es proposa.
També és conscient que a l’aula es disposa d’un temps limitat establert per l’horari escolar que determina el currículum, que aquest temps és just i que pot ser diferent en funció del centre. Malgrat això, hi ha diversos aspectes que ajuden a optimitzar el temps a l’aula: les connexions, que permeten equilibrar el pes dels diferents sentits i ajuden a treballar sabers de manera integrada, i els indicadors d’essencialitat i d’ampliació.
No es pretén que aquest exemple se segueixi de manera literal, sinó que, atesa la diferència de realitats, està pensat perquè cada centre l’adapti a la seva situació i característiques. A banda de la quantitat d’hores que cada centre dedica a l’aprenentatge de les matemàtiques de manera específica, hi pot haver altres circumstàncies, potser internes del centre, que facin que no es pugui seguir l’exemple tal com està fet. Per tant, serà necessari que cada claustre adapti l’especificació i la seqüenciació, procurant tractar els sentits de manera integrada, més com una xarxa que no pas de forma lineal.
A més de l’adaptació al centre de l’especificació i la seqüenciació, cada mestre hauria de valorar si cal fer una adaptació de les activitats proposades per tenir en compte els diferents perfils d’alumnes, per atendre el principi d’inclusió.
Per tal de facilitar aquestes adaptacions, en aquesta proposta s’han tingut en compte alguns aspectes que hi poden contribuir, com les connexions entre sabers, la identificació de sabers essencials i d’ampliació, i les propostes d’activitats de llindar baix, sostre alt i parets amples.
Com ja s’ha indicat anteriorment, aquest desplegament és una interpretació del currículum i, evidentment, no és única. L’esperit del treball ha estat en tot moment el de fer una proposta útil per al professorat, essent conscients que n’hi podrien haver d’altres. Tanmateix, l’equip redactor té interès a especificar també el que no pretén ser aquest desplegament. El desplegament no és prescriptiu, simplement vol ser un document de suport al professorat en la seva tasca. El desplegament no és un repositori d’activitats. Malgrat que se’n suggereixen moltes per portar a classe, no és un banc de recursos, tan sols s’ha procurat oferir exemples d’activitats que permetin tractar sabers concrets per donar suport a l’estructura de l’especificació. El desplegament no és un recull de situacions d’aprenentatge. Moltes de les activitats que es presenten en aquesta proposta són competencialment riques, estan associades a contextos reals i manegen idees matemàtiques significatives. Són activitats que poden ser gèrmens o nuclis de situacions d’aprenentatge, però no s’ha entrat en el disseny de situacions d’aprenentatge.
El desplegament no és un document lineal, està pensat perquè es pugui consultar des de perspectives i necessitats diferents. Està previst que es pugui fer una lectura per sentits o per cicles, però el mateix format permet fer altres recorreguts dins del treball en funció de l’interès de cada usuari.
L’equip redactor vol explicitar els següents agraïments. El primer, als referents que ens han precedit i han obert camins de millora en l’educació matemàtica de casa nostra; el segon, a les persones que han confiat en el nostre equip per fer aquesta tasca; el tercer, a tot l’equip que ha elaborat les orientacions del currículum de matemàtiques de l’educació secundària obligatòria, ja que la seva feina ha estat fonamental per crear les de l’educació primària, i, finalment, a tots els mestres del país, que han estat sempre presents en el pensament de qui ha elaborat aquest treball.
Objectius del desplegament
Aquest desplegament curricular està pensat per als docents, per tal que doni suport a la seva feina, que pugui ajudar a fer una bona tasca a l’aula i que resulti proper a l’alumnat. S’han establert un objectiu general i tres d’específics que desenvolupen el primer.
Objectiu general
- Contribuir a millorar l’educació matemàtica. Malgrat que pugui semblar un objectiu molt ambiciós, i amb totes les seves limitacions, amb aquest projecte es pretén fer una aportació al propòsit col·lectiu de millora de l’educació matemàtica.
Objectius específics
- Donar suport als docents en l’especificació i la seqüenciació dels sabers. Aquest suport pot ser rellevant per ajudar els equips docents en la planificació i la programació de les sessions, el mestre novell a concretar i ubicar sabers, i el mestre més experimentat a identificar els sabers que es tracten en les seves activitats docents.
- Fer propostes d’activitats riques per treballar sabers. Són moltes les activitats que es podrien haver citat, però no s’ha pretès que la proposta sigui exhaustiva. Entenent que hi pot haver altres activitats vàlides que tractin els sabers, s’ha intentat seleccionar propostes d’aula que siguin motivadores i que posin en joc els sabers corresponents de manera competencialment rica. Cada docent les pot adaptar al seu estil i a les necessitats del seu alumnat.
- Contribuir al desenvolupament de les competències. Tenint en compte que l’objectiu general de l’educació bàsica és el desenvolupament de les competències, s’ha considerat necessari tenir present la contribució dels sabers als blocs de competències, a partir d’una determinada proposta d’activitats.
Codificació de les connexions
| Sentit | codi | Bloc | codi |
|---|---|---|---|
| Sentit numèric | NUM | Comptatge | CO |
| Sentit numèric | NUM | Quantitat | QU |
| Sentit numèric | NUM | Sentit de les operacions | SO |
| Sentit numèric | NUM | Relacions | RE |
| Sentit numèric | NUM | Raonament proporcional | RP |
| Sentit numèric | NUM | Educació financera | EF |
| Sentit de la mesura | MES | Magnitud | MA |
| Sentit de la mesura | MES | Mesura | ME |
| Sentit de la mesura | MES | Estimació i relacions | ER |
| Sentit espacial | ESP | Formes geomètriques de dues o tres dimensions | FG |
| Sentit espacial | ESP | Localització i sistemes de representació | LS |
| Sentit espacial | ESP | Moviments i transformacions | MT |
| Sentit espacial | ESP | Raonament, modelització i visualització geomètrica | VM |
| Sentit algebraic | ALG | Patrons | PA |
| Sentit algebraic | ALG | Model matemàtic | MM |
| Sentit algebraic | ALG | Relacions i funcions | RF |
| Sentit algebraic | ALG | Pensament computacional | PC |
| Sentit estocàstic | EST | Inferència | IN |
| Sentit estocàstic | EST | Distribució | DI |
| Sentit estocàstic | EST | Predictibilitat i incertesa | PI |
| Sentit socioemocional | SOE | Creences, actituds i emocions pròpies | CE |
| Sentit socioemocional | SOE | Treball en equip, inclusió, respecte i diversitat | TR |