Activitat paradigmàtica: Observació guiada d’un espai natural proper com l’hort, zones enjardinades del pati o un bosc per tal que l’alumnat identifiqui els éssers vius que hi viuen, les condicions abiòtiques i indicis de transformació del medi per part dels éssers vius. Representació de l’ecosistema en un mapa visual o pòster amb dibuixos o fotos, fletxes de relació i símbols dels factors abiòtics. Reconeixement del paper dels éssers vius en el flux d’energia i el cicle de la matèria a través d’experiments senzills, com, per exemple, el compostatge. No es tracta només d’identificar qui menja a qui, sinó de desenvolupar una mirada sistèmica que permeti comprendre els equilibris ecològics, considerant factors biòtics i abiòtics, i emfatitzant que la matèria passa a formar part de l’ésser viu o aquest la fa servir per obtenir energia, i aleshores ja no té les mateixes propietats que abans.

[ESS] #ECO.1 [Eco 8] [Eco 9] [Eco 10] [Eco 11]

Activitat paradigmàtica: Simulació del flux d’energia i cicle de la matèria en xarxes tròfiques de diferents ecosistemes reals (boscos, estanys, deserts, fonts hidrotermals o ecosistemes polars). Es poden utilitzar fitxes, taps o altres elements per representar l’energia disponible en cada nivell i àtoms o molècules per reproduir processos com la fotosíntesi, la respiració o la descomposició. Aquesta simulació permet identificar com els elements químics essencials (carboni, nitrogen o fòsfor) passen d’un organisme a un altre i es combinen i recombinen constantment. A més, es pot elaborar un diagrama de flux que representi aquests processos, on es diferenciïn clarament productors, consumidors i descomponedors, i incloent una reflexió sobre com aquests fluxos limiten el nombre de nivells tròfics i condicionen la sostenibilitat dels ecosistemes.

#ECO.1 [Eco 12] [Eco 13] [Eco 14]

Activitat paradigmàtica: Investigació en grups d’un cas real de contaminació (riu, atmosfera d’una ciutat, aqüífer, mar...) per deduir quins efectes pot tenir sobre la salut humana. Per exemple, es poden utilitzar sensors per mesurar la qualitat de l’aire o filtres de vaselina per capturar partícules en diferents indrets de la ciutat, o recollir microplàstics a la sorra de la platja i investigar-ne els efectes sobre els éssers vius i la salut humana. Elaboració d’una campanya de sensibilització sobre salut ambiental. Exploració de la microbiota i com afecten els canvis, com ara la ingesta d’antibiòtics o la dieta, en l’equilibri d’aquest ecosistema. Observació de colònies de microorganismes mitjançant pràctiques al laboratori que parteixin de mostres de pell o de la boca fent un cultiu en agar, introduir-hi un factor de canvi (per exemple, un disc amb antibiòtic) i veure’n l’efecte. Aquest nivell de concreció permet treballar de manera explícita les relacions entre els ecosistemes externs i interns del cos i la connexió entre els diferents nivells d’organització, des de cèl·lula fins a ecosistema. Aquest enfocament sistèmic requereix una coordinació amb els sabers dels blocs de Cèl·lula, Éssers vius i Cos humà. L’objectiu és posar en relleu la importància de preservar l’equilibri ecològic, no només per garantir la sostenibilitat ambiental, sinó també per a la salut humana i, per tant, es vincula amb els sabers #ECO.5 i #ECO.6.

[ESS] #ECO.1 [Eco 15] [Eco 16] [Eco 17] [Eco 18] [Eco 19]

Activitat paradigmàtica: Anàlisi de notícies actuals sobre la degradació d’ecosistemes propers i identificació de com la pèrdua d’un dels grups essencials (productors, consumidors o descomponedors) afecta el cicle de la matèria i el flux d’energia. Reflexió sobre la importància de conservar la biodiversitat i identificació d’accions concretes de millora. Elaboració d’infografies, pòdcasts o xerrades per compartir-ho amb la resta de la comunitat educativa. Es poden desenvolupar projectes en què es proposa dur a terme una acció transformadora, com construir un hotel d’insectes o caixes niu.

[ESS] #ECO.2 [Eco 10] [Eco 11]

L’objectiu és que l’alumnat identifiqui impactes propers. També serà interessant veure com la presència (espècie invasora o nova) o absència d’un organisme pot modificar les característiques d’un ecosistema.

Activitat paradigmàtica: Anàlisi de diferents gràfics amb dades reals sobre emissions de CO₂ i altres gasos d’efecte hivernacle per comprendre com les activitats humanes alteren el cicle del carboni, afecten el flux d’energia i desestabilitzen els ecosistemes. Identificació d’accions sostenibles individuals i col·lectives, locals i globals per mitigar els impactes ambientals, posant atenció a les energies renovables. Aquesta concreció ha de permetre detectar com les activitats humanes alteren el funcionament dels ecosistemes, i això modifica la disponibilitat de nutrients i el flux d’energia (per exemple, les emissions de CO₂ dels cotxes alteren el cicle del carboni, incrementen l’efecte hivernacle i afecten la productivitat dels ecosistemes). Aquests impactes comprometen la biodiversitat i l’estabilitat ecològica, i fan necessari avançar cap a un model sostenible.

#ECO.2 [Eco 12] [Eco 13]

Activitat paradigmàtica: Identificació de possibles canvis que podem impulsar en el nostre model de consum alimentari per reduir l’impacte ambiental, a partir de la lectura i l’anàlisi crítica de notícies i informes sobre la producció alimentària. S’haurien de tenir en compte aspectes com la desforestació, la pèrdua d’hàbitats, l’ús intensiu de fertilitzants, les emissions de gasos d’efecte hivernacle i la disminució de la biodiversitat. Organització d’un debat per determinar quina dieta genera un menor impacte ecològic, i valorar si és accessible per a tothom. Fer propostes d’acció dins de la comunitat educativa. És important fomentar el vincle entre ciència i societat, treballant amb dades reals, notícies, debats i accions contextualitzades, per afavorir una mirada crítica i activa alineada amb els ODS.

[ESS] #ECO.2 [Eco 18] [Eco 19]

Activitat paradigmàtica: Representació del cicle de l’aigua natural i urbà identificant els magatzems i els processos de circulació de l’aigua, així com els impactes que en genera el consum humà. Representació d’una maqueta o pòster de les capes de l’atmosfera (troposfera, estratosfera, mesosfera, termosfera i exosfera) utilitzant materials o símbols que permetin recordar els fenòmens característics de cada capa. Investigació en petits grups de diferents fenòmens en què es produeixen interaccions entre les diferents «capes de la terra» (pluja àcida, smog en ciutats, marees negres, contaminació de plàstics en oceans, o fenòmens climàtics com El Niño agreujats pel canvi climàtic) mitjançant una notícia o informe breu: identificació dels sistemes afectats (atmosfera, hidrosfera o tots dos); explicació de les funcions que són alterades (protecció, regulació tèrmica, cicle de l’aigua...); descripció de les conseqüències per als éssers vius. Aquest saber està estretament interrelacionat amb els sabers #ECO.4, #ECO.5 i #ECO.6 i es poden treballar de manera conjunta. L’objectiu és que l’alumnat entengui les interdependències entre atmosfera, hidrosfera i biosfera i que sigui capaç de valorar els riscos derivats dels impactes de l’activitat humana. És positiu intentar facilitar contextos propers a l’alumnat. Es pot aprofitar perquè facin propostes d’accions per reduir o prevenir aquests impactes a escala local i global.

[ESS] #ECO.3 [Eco 20] [Eco 22] [Eco 23] [Eco 30] [Eco 31]

Activitat paradigmàtica: Activitats ludificades en grups per associar diferents fonts d’energia renovables i no renovables amb els seus impactes sobre l’atmosfera, la hidrosfera i els ecosistemes. Cada grup identifica les conseqüències ambientals de cada font i les argumenta, de manera que es promou el debat i la reflexió sobre pràctiques més sostenibles a partir de cartes d’accions que ajuden a mitigar aquests impactes i fomenten solucions responsables. Es poden adaptar jocs com «A 10 torns del col·lapse». Investigació sobre la petjada hídrica i els impactes ambientals del nostre consum, a partir de lectures o altres materials informatius que permetin reconèixer la petjada hídrica d’un producte quotidià (roba, aliments, tecnologia, IA...) o derivada de l’extracció de recursos energètics i geològics. Elaboració d’un pòster on es proposin accions concretes per reduir-ne l’impacte, per fomentar una actitud responsable i crítica envers l’ús de l’aigua.

[ESS] #ECO.3 [Eco 28] [Eco 32] [Eco 33]

Activitat paradigmàtica: Elaboració d’un menú setmanal saludable i sostenible, tenint en compte els impactes ambientals que tenen diferents aliments sobre l’atmosfera i la hidrosfera. Anàlisi de la pròpia dieta i com aquesta pot contribuir al canvi climàtic o mitigar-lo i a la degradació dels recursos hídrics. Identificació de pràctiques de compra més sostenibles i saludables en l’entorn proper. L’objectiu és treballar el pensament causal i sistèmic per comprendre com determinades pràctiques afecten la qualitat de l’aire, la circulació de l’aigua i, per extensió, els ecosistemes i el futur del planeta. Es vincula directament amb el saber #ECO.6. Les idees clau que es desenvolupen es relacionen amb els sabers de Química. També es relaciona amb el bloc de Genètica i evolució i pot ser un context adient per treballar a 4t les aplicacions en el camp de la genètica amb el potencial de mitigar o reparar els danys ambientals. La dimensió ètica i social hi té molt de pes, i afavoreix el desenvolupament d’una mirada crítica i d’accions concretes en clau de sostenibilitat, alineades amb els ODS (especialment ODS 6, 12, 13, 14 i 15). Es pot treballar conjuntament amb #ECO.2.

#ECO.3 [Eco 24] [Eco 36] [Eco 37]

Activitat paradigmàtica: Experimentació amb el cultiu de plantes (a l’hort, pati o bosc proper) per registrar el paper de l’aigua, la llum, l’aire i el sòl i identificar com es connecten les diferents esferes i com poden repercutir en processos clau per a la vida (fotosíntesi, transpiració, cicle de nutrients, creixement, etc.). Disseny d’experiments comparatius per veure com alteracions del medi, com ara la contaminació del sòl, la falta d’oxigen, l’acidificació o substàncies contaminants a l’aigua, poden afectar el creixement i la salut d’una planta, identificant com interactuen les diferents esferes de la Terra, i reflexionant sobre com l’activitat humana pot alterar aquests equilibris naturals. Hi pot ajudar complementar aquesta experimentació amb l’anàlisi de notícies actuals sobre fenòmens meteorològics extrems (com els efectes d’un temporal provocat per una DANA), a partir de lectures guiades i conversa d’aula per relacionar-les amb les interaccions entre les diferents capes de la Terra. Aquest saber està estretament interrelacionat amb els sabers #ECO.3, #ECO.5 i #ECO.6 i es poden treballar de manera transversal.

[ESS] #ECO.4 [Eco 21]

Activitat paradigmàtica: Joc de rol en què cada grup d’alumnes representa una de les quatre esferes (atmosfera, hidrosfera, geosfera, biosfera) i analitza quin paper té en la regulació del clima (o altres processos clau per a la vida). Es plantegen diferents escenaris d’alteració reals (p. ex.: augment de gasos d’efecte hivernacle, desforestació, fusió de gels, erupcions volcàniques, escalfament oceànic...). Cada grup ha d’identificar com afecta aquest canvi la seva esfera i com impacta en les altres esferes i en la vida. Cal incidir en processos com el cicle de l’aigua (manteniment del clima i disponibilitat d’aigua potable), fotosíntesi i respiració (relacionen atmosfera i biosfera i energia solar), formació i degradació del sòl (per sostenir la vida), cicles bioquímics (carboni, nitrogen, sofre, fòsfor, que regulen els nutrients). I posar-ne exemples concrets que permetin entendre aquesta connexió, posant èmfasi en la importància de la vida microscòpica, com el plàncton, que participa en el cicle del sofre i contribueix a la formació de núvols, que regulen el clima.

#ECO.4 [Eco 21] [Eco 26] [Eco 27] [Eco 29]

Activitat paradigmàtica: Elaboració d’una campanya de conscienciació sobre la prevenció de malalties relacionades amb la contaminació ambiental a partir d’exemples facilitats (per exemple, la contaminació atmosfèrica i l’asma, la contaminació de l’aigua i les malalties gastrointestinals, la degradació del sòl i la contaminació dels aliments, la pèrdua de biodiversitat i l’aparició de noves malalties). #ECO.4 [Eco 37]

Activitat paradigmàtica: Investigació en grups per aprofundir en una causa, una conseqüència i una solució relacionades amb el canvi climàtic alineades amb els ODS 14 i 15. Preparació d’una exposició pública o jornada climàtica basades en una simulació, maqueta o experiment que permeti explicar el que s’ha investigat i reculli un manifest amb propostes d’actuació a escala local, a casa i al centre educatiu. El desenvolupament d’aquest saber ha de permetre a l’alumnat diferenciar entre les causes i les conseqüències del canvi climàtic, així com comprendre conceptes clau com l’efecte hivernacle. A 1r d’ESO, es recomana iniciar el treball a partir de notícies concretes i d’exemples a escala local, explorant ecosistemes diversos de la zona (rieres, platges, boscos o zones humides...). Es poden introduir les primeres idees sobre evolució biològica, en el sentit que els ecosistemes canvien al llarg del temps, perquè en canviar les condicions d’aquests ecosistemes canvien les opcions de reproduir-se que tenen els individus que hi viuen. Cal fer molt d’èmfasi en què les espècies no s’adapten als canvis, sinó que cada espècie viu millor (i aleshores té més opcions de reproduir-se) en unes condicions determinades, i que si aquestes canvien potser també canviarà la seva probabilitat d’arribar a l’edat adulta i de reproduir-se.

[ESS] #ECO.5 [Eco 20] [Eco 25] [Eco 34] [Eco 35] [Eco 37]

Activitat paradigmàtica: Elaboració d’un mapa mental col·laboratiu sobre l’impacte de les nostres accions quotidianes en el medi. Per exemple, no fer ús d’embolcalls sostenibles, anar amb transport privat, utilitzar sempre l’aire condicionat, vestir amb roba de fast-fashion, etc. Investigació del viatge invisible d’un producte de consum identificant els seus impactes ambientals i les seves conseqüències globals (quin és el recorregut que fa la roba des que es produeix fins que arriba a les nostres mans? I després? Com afecta el model de consum als ecosistemes i persones? Hi ha alternatives més responsables?). Elaboració d’una campanya concreta en el marc del centre educatiu com a resposta o solució a la problemàtica identificada, com, per exemple, organitzar un mercat de roba d’intercanvi. Per desenvolupar aquest saber és positiu participar en tallers externs i conèixer iniciatives reals que portin a terme, per exemple, entitats del municipi. Es connecta de manera molt estreta amb #ECO.6.

#ECO.5 [Eco 37]

Activitat paradigmàtica: Investigació amb grups sobre com la gestió ineficient de residus domèstics afecta els ecosistemes, analitzant dades reals i estudiant-ne la relació amb el canvi climàtic. Elaboració d’un pla d’acció que arribi a l’equip directiu per aconseguir una implicació de la comunitat educativa. Possible implicació en el programa d’Escoles Verdes.

És fonamental que aquest aprenentatge transcendeixi l’àmbit de l’aula i es tradueixi en accions concretes i compromeses davant dels reptes ambientals globals. Per això, es promou la participació activa de l’alumnat en projectes externs alineats amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS).

[ESS]  #ECO.5 [Eco 37]

Activitat paradigmàtica: Visualització d’un documental (Home o d’altres similars) per analitzar de manera global els impactes principals que pateix el planeta. Comparació de dades recollides en diferents moments per identificar tendències, valorar la necessitat de fomentar una cultura de respecte pel planeta i proposar actuacions concretes per preservar-lo i promoure la sostenibilitat. Aquesta activitat es pot complementar amb una exposició artística que mostri imatges del planeta i posi de manifest la seva bellesa i fragilitat. Cal tenir en compte que un dels objectius serà activar el compromís de l’alumnat per trobar solucions a la crisi climàtica. Per fer-ho possible és important acollir la diversitat d’emocions que ens genera aquesta problemàtica per activar-los per comprometre’s amb el planeta. També és important imaginar solucions conjuntament, investigar bones pràctiques i assajar maneres de viure més sostenibles al mateix centre. El desenvolupament d’aquest saber es pot treballar dins dels altres sabers d’aquest bloc i en coordinació amb altres matèries. Es vincula amb sabers del bloc de Canvi i energia de Física i Química, de Reptes del món actual i compromís cívic de Geografia i Història i de Sostenibilitat i ètica ambiental d’Educació en Valors Cívics i Ètics de 4t ESO, així com a la competència ciutadana (4). Per tant, cal una mirada transversal de centre per poder-lo treballar de manera profunda.

#ECO.6 [Eco 25]

Activitat paradigmàtica: Creació d’espais participatius per millorar la gestió ambiental del centre educatiu. Elaboració d’ecoauditories per identificar com s’utilitzen els recursos i com es poden optimitzar o ambientalitzar espais i esdeveniments del centre. Organització de campanyes de sensibilització sobre consum responsable i reciclatge, així com desenvolupament de projectes de reutilització creativa de materials. Promoció d’hàbits sostenibles diaris, com l’ús d’embolcalls reutilitzables per als esmorzars o l’ús de la cantimplora per reduir el plàstic d’un sol ús.

#ECO.6 [Eco 37]

Activitat paradigmàtica: La petjada ecològica: quin és el nostre impacte en el planeta? Lectura crítica sobre el concepte de petjada ecològica, autoavaluació i reflexió amb propostes d’accions concretes per reduir impacte ambiental.

[ESS] #ECO.6 [Eco 36] [Eco 37]