Activitats paradigmàtiques: Elaboració de maquetes del cos humà per identificar els moments clau en què es passa de medi extern a medi intern (per exemple, una maqueta d’un pulmó o de l’intestí on s’haurà de representar que està fet de cèl·lules per entendre com els nutrients o l’oxigen poden passar entre elles i acabar entrant dins d’un vas sanguini). Disseccions per comparar com són els teixits (per exemple, els músculs cardíacs de l’aurícula i del ventricle són diferents, i ambdós són diferents del teixit pulmonar) i valorar com tots estan fets d’una mateixa estructura cel·lular. Justificació de determinades accions humanes amb els processos fisiològics (per exemple, augment de freqüència cardíaca o respiratòria i activitat física, activitat física i orina concentrada, alimentació parenteral i no defecació, etc.). És important evitar les maquetes que són reproduccions en 3D d’imatges. Les maquetes han de servir perquè puguin expressar com imaginen un procés determinat i, especialment, visualitzar com hi incorporen l’escala cel·lular.

[ESS] #CH1#CH2 [CH1] [CH2] [CH3] [CH4] [CH5] [CH6] [CH7] [CH8] [CH9] [CH11] [CH12]

Activitats paradigmàtiques: Interpretació del paper d’unes hormones determinades, per exemple, la insulina o els estrògens, entenent que són estímuls que poden ser captats per unes cèl·lules determinades que, en fer-ho, elaboren una resposta. I la producció de les quals, alhora, és una resposta a un estímul determinat. Els continguts relacionats amb la reproducció i el sistema nerviós es poden treballar conjuntament amb els d’altres sabers relacionats i més específics presents al currículum. Un context idoni per treballar el sistema endocrí és el cicle menstrual o el control de la producció d’espermatozous. L’objectiu és relacionar com el SNC, a través de neurones, controla la secreció de glàndules que es troben repartides per tot el cos (com ara pàncrees, tiroide, etc., però també hipòfisi). Les hormones que secreten són excretades directament als vasos sanguinis, que les reparteixen per tot el cos. N’hi ha que només tenen efecte sobre unes cèl·lules determinades (per exemple, la progesterona, que afecta les cèl·lules de l’úter) i d’altres poden tenir un efecte més general (com ara la insulina o l’hormona del creixement).

[ESS] #CH1#CH2 [CH1] [CH3] [CH16] [CH17] [CH19] [CH20]

Activitat paradigmàtica: Anàlisi de com afecten als òrgans i cèl·lules del cos hàbits culturals o impactes ambientals d’activitats com ara el tabaquisme, el consum de «menjar porqueria» o menjar ràpid, la contaminació, etc.

[ESS] #CH1#CH2#CH3#CH5 [CH1] [CH2] [CH3] [CH4] [CH5] [CH6] [CH7] [CH8] [CH9] [CH11] [CH12]

El focus està sobre com les persones habitem en un ecosistema determinat amb el qual intercanviem matèria i energia, i com aquests intercanvis tenen un impacte en la nostra salut. Aspectes com la malnutrició o l’obesitat relacionades amb unes dietes determinades o amb la contaminació poden ser contextos molt adients per treballar-ho. Aquestes concrecions també estan relacionades amb els ODS, en emfatitzar que l’ésser humà intercanvia matèria i energia amb l’ecosistema on viu, de manera que el modifica.

Activitats paradigmàtiques: Visibilitzar com en diferents cultures la diversitat amb relació a l’orientació o diversitat sexual es viu (o es va viure) de manera diferent de la nostra.

[ESS] #CH6#CH7 [CH11]

Activitats paradigmàtiques: Comparació de les diferents lleis que permeten els avortaments a diversos països, i com aquestes lleis tenen un impacte en la salut de les dones.

#CH6#CH7 [CH12]

Tal com proposen els sabers del currículum, l’èmfasi se situa en la sexualitat i l’acceptació de les diferents maneres de viure-la, i no en la part més biològica de la reproducció, que s’aborda en altres blocs.

Activitat paradigmàtica: Elaboració d’una taula comparativa per identificar de què et protegeix cada mètode i quins pros i contres poden tenir (constància en el tractament, preu, prescripció mèdica, etc.). Anàlisi de la incidència de les MTS entre els i les adolescents a partir de les dades publicades (notícies, informes oficials). Cerca d’informació sobre els símptomes de les MTS més habituals.

[ESS] #CH8 [CH19] [CH20]

L’èmfasi de l’activitat és centrar-nos en els mètodes que habitualment fan servir els i les adolescents i veure’n les conseqüències (relacionar la píndola de l’endemà amb una dosi hormonal elevada, identificar que els mètodes hormonals no protegeixen de les MTS) i crear la consciència que si no es fa ús de mètodes anticonceptius, el risc d’embaràs és molt alt, i que en relacions esporàdiques o parelles obertes el risc de MTS també és molt alt si no es fan servir mètodes de barrera. L’objectiu amb relació a les MTS és que siguin conscients de la seva incidència i que l’única manera de prevenir-les són els mecanismes de barrera, en tot tipus de pràctica (també sexe oral), i conscienciar-los que cal anar als serveis d’atenció jove en cas de detectar qualsevol símptoma.

Activitats paradigmàtiques:

Activitat paradigmàtica: maqueta per exemplificar com allò que es consumeix (de la manera que sigui) ha d'arribar a sang i d'aquí al SNC, sent un estímul per a les neurones que poden desencadenar respostes a un nivell motor o de consciència (al·lucinacions, somnolència, etc.. Analitzar dades de consum de drogues (legals i no legals) i grups d'edat, nivell socioeconòmic per trencar mites de consum.

[ESS]#CH1#CH2#CH3#CH9

[CH16] [CH17] [CH18] [CH21]

Activitats paradigmàtiques: Argumentació sobre com moltes malalties genètiques només es desenvolupen en unes condicions determinades. Argumentació de la viabilitat de fer tests genètics per saber si es desenvoluparà una malaltia determinada. Atès que en els sabers #CH4 i #CH5 ja s’ha treballat la relació entre les persones, l’entorn on viuen i el que mengen, i que les infeccioses es treballen en el #CH13, aquí proposem centrar-nos en les malalties genètiques o hereditàries, per visibilitzar que la probabilitat que es desenvolupi depèn del tipus de malaltia (gen afectat) i de l’ambient.

#CH10 [CH32]

Activitat paradigmàtica: Lectura de prospectes de medicaments per veure’n la diversitat d’acció i per explicar la base cel·lular del seu funcionament. Per exemple, analgèsics, antitèrmics i antiinflamatoris com a medicaments que s’uneixen a receptors de cèl·lules nervioses —sense entrar en el detall de la seva funció bloquejadora o activadora— per tal de transmetre el missatge nerviós corresponent; o els antisèptics externs, que trenquen les membranes cel·lulars de bacteris, fongs, virus, protozous i espores. Identificar els riscos de l’automedicació (en quins casos té un risc més baix, com, per exemple, si tenim mal de cap o mal de regla; o més alt, quan hi ha febre) i la importància de seguir la posologia que estableix el medicament o el metge. Recollida anònima de casos personals d’automedicació i avaluació dels riscos, tenint en compte la base cel·lular de l’acció dels medicaments.

Activitat paradigmàtica: Activitats per recopilar informació d’algunes de les malalties infeccioses més comunes i fer un compara i contrasta per veure en què s’assemblen o es diferencien.

#CH13 [CH32]

Aquesta concreció es pot treballar quan es treballen les MTS o relacionada amb altres malalties.

Activitat paradigmàtica: Lectura de notícies sobre les conseqüències del mal ús dels antibiòtics (interrupció del tractament abans d’hora, automedicació, etc.). Elaboració d’un text explicatiu sobre com l’ús abusiu dels antibiòtics al llarg de l’últim segle ha fet que molts microorganismes hi siguin resistents.

Les resistències als antibiòtics és un context excepcional per treballar la selecció natural. Com que ho han treballat ja a 2n, es pot demanar que relacionin que exposar els microorganismes als antibiòtics ha fet que aquells que de manera espontània han generat resistències (és a dir, que els antibiòtics no els maten) es reprodueixen més. Quan es detecten aquestes resistències, s’ha de dissenyar un nou antibiòtic i torna a començar el procés. Amb l’ús abusiu dels antibiòtics es generen més ràpidament les resistències i cada cop costa més dissenyar antibiòtics.

[ESS] #CH13 [CH25] [CH30] [CH31]

Activitats paradigmàtiques: Modelització (imaginació i representació) en el pla cel·lular de diversos passos de les respostes específiques i inespecífiques (per exemple, la inflamació). Identificació de les vies d’entrada de diferents patògens i de les barreres que es troben. Argumentació de com diferents mètodes higiènics (per exemple, rentat amb aigua, aigua i sabó, gel hidroalcohòlic, etc.) tenen conseqüències sobre diversos éssers vius i sobre la nostra pell i identificació de quan és convenient usar-los. Sembra dels microorganismes que hi ha als dits (i cada dit, sotmès a un mètode higiènic diferent: aigua, aigua i sabó, alcohol, etc.). L’objectiu és que identifiquin que les barreres ens protegeixen de l’entrada de partícules alienes i d’agents infecciosos, i que, per tant, cal mantenir-les en bones condicions, i que si aquests arriben a l’interior del cos o medi intern, es desencadenen unes accions per intentar que es reprodueixin més lentament i eliminar-los. No cal entrar en detalls de com es controla en el terreny molecular aquesta resposta. També és important reflexionar sobre la necessitat de mantenir una bona higiene per afavorir la integritat de les barreres (i, sobretot, per minimitzar la proliferació de microorganismes que viuen a les nostres barreres) i alhora com l’ús o abús d’uns productes determinats les pot afeblir.

[ESS] #CH1 #CH2 #CH3 #CH13#CH14 [CH22] [CH23] [CH24] [CH25] [CH26] [CH27] [CH28] [CH29] [CH30] [CH31]

Activitats paradigmàtiques: Comparació del nombre de defuncions per covid o altres malalties infeccioses en funció de les polítiques públiques, l’accés a la sanitat, el nivell de vida personal i del país, etc. Valoració de la incidència d’unes malalties determinades en països on la vacunació i l’assistència mèdica estan finançades amb fons públics i els que no. Discussió de casos on hi ha una sobrevacunació per malalties que no són greus o que tenen poca incidència, i el paper que hi tenen les empreses farmacèutiques. Elaboració d’infografies on s’explica com actua una vacuna.

#CH15 [CH22] [CH23] [CH24] [CH25] [CH30] [CH31]

Activitat paradigmàtica: és un molt bon context per treballar tots els sabers relacionats amb la immunologia, atès que ens permet treballar aspectes relacionats amb els antígens i la resposta immunitària (quins antígens tindrà a les membranes de les cèl·lules l’òrgan donat al cap d’un temps?) o amb les respostes (com funcionen els medicaments immunodepressors?, com és que poden ser selectius?...). Es pot treballar també a partir de les notícies que apareixen sobre els assajos clínics per trasplantar òrgans de porc. També s’hi pot incorporar tot el tema de les transfusions sanguínies. Tant la vacunació com el trasplantament d’òrgans o la donació de sang són contextos que es poden fer servir per començar a construir les idees relacionades amb la resposta immunitària o bé per aplicar-les un cop s’han construït en altres contextos. En tots els casos s’ha d’identificar que tant les cèl·lules que venen de la persona donant com les pròpies tenen antígens a la membrana que són l’estímul que reconeixen les cèl·lules del sistema immunitari de la persona receptora per desencadenar o no la resposta. En el cas que les reconeguin com a alienes es desencadena una resposta inespecífica (mitjançant cèl·lules que destrueixen les alienes, resposta inflamatòria, febre) i una d’específica a través dels anticossos. Les cèl·lules sanguínies tenen menys antígens que la resta i, per això, a l’hora de fer les transfusions, se’n miren només dos (Rh i ABO).

[ESS]#CH16 [CH26] [CH27] [CH28] [CH29]