[EV 1] Tots els éssers vius intercanvien matèria i energia amb el medi, el qual modifiquen; capten estímuls i generen respostes, provenen d’una generació anterior i estan fets de cèl·lules. 

[EV 2] Els éssers vius necessiten substàncies imprescindibles per a la vida (nutrients i aire), i alguns poden produir-les.

[EV 3] Els éssers vius es poden classificar segons característiques observables.

[EV 4] Les plantes i els animals es classifiquen en subgrups segons la manera com obtenen energia i com es relacionen amb l’entorn, per sobreviure i perpetuar l’espècie.

[EV 5] Les plantes fan els seus nutrients amb la llum del sol, i els animals depenen de plantes o altres animals per alimentar-se. A més, les plantes necessiten els animals, per exemple, per pol·linitzar-se.

Les plantes poden utilitzar la llum solar per elaborar els nutrients que necessiten. Els que no fan servir els emmagatzemen. Els animals necessiten aliments, que poden degradar i que obtenen directament consumint plantes (herbívors) o consumint altres animals (carnívors), que al seu torn han ingerit plantes o altres animals. Per tant, els animals necessiten les plantes per sobreviure. Les plantes depenen dels animals de diverses maneres, com, per exemple, per a la pol·linització.

[EV 6] Les relacions entre organismes es poden representar com a cadenes o xarxes tròfiques.

[EV 7] Els éssers vius fan tres funcions vitals: nutrició, relació i reproducció.

Els éssers vius fan tres funcions vitals: intercanvien matèria i energia amb el medi (nutrició) i el modifiquen. Capten estímuls i generen respostes (relació) i provenen d’una generació anterior (reproducció).

[EV 8] Els éssers vius necessiten matèria (que agafen del medi) i la fan servir per fer les seves pròpies estructures, altres tipus de matèria o transformar-la en energia. No tots els éssers vius agafen del medi la mateixa energia: alguns agafen matèria que ha estat produïda per altres éssers vius (i s’anomenen heteròtrofs) i d’altres n’agafen que no ha estat produïda per cap ésser viu (els autòtrofs).

[EV 9] Tots els éssers vius estan formats per una o més cèl·lules, que només es poden veure amb microscopi. A dins, s’hi duen a terme processos que mantenen la vida.

[EV 10] Els éssers vius d’una mateixa espècie comparteixen característiques comunes.

Els organismes d’una mateixa espècie comparteixen característiques comunes i es poden reproduir entre ells i tenir descendència fèrtil, i tenen un nom comú (diferent a cada llengua) i un nom científic (en llatí i de caràcter universal).

[EV 11] Els éssers vius poden fer les funcions vitals de manera diferent, i això genera biodiversitat.

Per exemple, les plantes utilitzen la llum solar per fer matèria rica energèticament i els animals consumeixen aliments rics en energia. Preservar la biodiversitat és essencial per garantir la continuïtat de la vida al planeta tal com la coneixem.

[EV 12] La biodiversitat es pot classificar comparant característiques morfològiques (forma) i fisiològiques (funcionament) dels éssers vius.

La biodiversitat es pot classificar comparant característiques morfològiques (forma) i fisiològiques (funcionament) dels éssers vius. Hi ha diferents classificacions, les més comunes són els 5 regnes i els 3 dominis.

[EV 13] La biodiversitat és la variabilitat d’organismes vius dels ecosistemes, fruit d’un llarg procés evolutiu. Inclou la diversitat dins de cada espècie, entre espècies i dins dels ecosistemes.

[EV 14] La majoria d’éssers vius obtenen energia a partir de la respiració cel·lular.

La majoria d’éssers vius obtenen l’energia a partir de la respiració cel·lular. Els organismes obtenen energia de l’oxidació dels seus aliments, i alliberen part de l’energia en forma de calor. Els aliments proporcionen molècules que serveixen de combustible i material de construcció per a tots els éssers vius.

[EV 15] Els organismes autòtrofs (plantes, algues, cianobacteris...) utilitzen la llum per fer glúcids a partir de diòxid de carboni i aigua.

[EV 16] La variabilitat dels éssers vius, fruit de la reproducció sexual, pot influir en la seva capacitat de sobreviure en un ambient determinat.

Els éssers vius es troben a certs ambients perquè tenen característiques que els permeten sobreviure. Aquesta adaptació a l’entorn es deu a diferències durant la reproducció. Aquesta variabilitat pot influir en la seva capacitat de sobreviure i adaptar-se al medi.

[EV 17] Els éssers vius es troben en certs ambients perquè han pogut sobreviure-hi millor i tenir més opcions de reproduir-se.

La forma i l’estructura dels éssers vius, des de les cèl·lules fins als òrgans i a tot l’organisme, els permet fer les funcions vitals de manera eficient i assegurar-ne la supervivència.

[EV 18] La classificació dels éssers vius ajuda a entendre les relacions evolutives entre organismes.

La classificació dels éssers vius ajuda a entendre les relacions evolutives entre organismes, a reconèixer patrons i detectar si una espècie és nova, comuna o en risc de desaparèixer, per promoure una gestió sostenible dels recursos.