En aquest bloc es desenvolupa la concreció dels sabers relacionats amb el funcionament del cos humà (blocs Cos humà, Hàbits saludables i Salut i malaltia). Malgrat que explícitament no hi apareix, la idea clau que s’hauria de construir és la d’homeòstasi, és a dir, la tendència del cos humà a mantenir l’equilibri en el medi intern gràcies a la contínua interrelació dels múltiples processos de regulació. Perquè l’alumnat pugui construir aquesta idea, cal que sigui capaç d’interrelacionar l’escala individu (com el cos intercanvia matèria i energia amb el medi i el modifica, quins estímuls capta i quines respostes genera) amb l’escala cel·lular (com cadascuna de les cèl·lules del nostre cos és capaç d’intercanviar matèria i energia amb el medi per poder tenir la matèria que necessita i generar la seva pròpia energia, com es capten els estímuls i es generen les respostes). L’objectiu principal d’aquest bloc és, doncs, comprendre que les cèl·lules del cos humà desenvolupen mecanismes per compensar el desequilibri provocat per tot el que el cos intercanvia amb el medi, tant pel que fa a la matèria i l’energia, com als estímuls que rep i les respostes que genera (per exemple, excés de glúcids, de cafeïna o de calor, etc.).

Atès que la majoria dels centres treballen aquests sabers únicament a 3r d’ESO, s’ha optat per fer només concrecions per a aquest nivell. Es pot entendre, però, que el cos humà és també un context en què s’aplicaran tots aquells sabers treballats en els blocs anteriors, ja que el cos humà és un ésser viu i forma part de l’ecosistema; per tant, és important relacionar sempre els tres nivells d’organització de la matèria: ecosistema, individu i cèl·lula.

Com ja s’ha mencionat en el bloc Cèl·lula, la interrelació entre l’escala individu i l’escala cel·lular és complexa; per aquest motiu, cal ajudar l’alumnat a representar com s’imagina els processos en els diferents nivells, per poder comprovar conjuntament que ha assolit els processos tal com es desenvolupen. Per exemple, comprovar què s’imagina quan li diem que l’intestí absorbeix nutrients o que als pulmons es produeix l’intercanvi de gasos (o qualsevol altre procés en què el canvi d’escala és el que permet elaborar-ne l’explicació precisa). A més, en aquests contextos, el pensament cel·lular és el que permet comprendre amb rigor per què passen la majoria dels processos fisiològics al cos humà i permet, alhora, combatre idees errònies de l’alumnat (per exemple, els teixits d’absorció són com coladors amb forats molt petits, o que hi ha tubets que els connecten amb el teixit sanguini).

Les grans idees relacionades amb aquests sabers són:

1. Els òrgans i teixits del cos humà estan fets de cèl·lules.
2. Totes les cèl·lules del cos han de rebre nutrients i oxigen per poder funcionar correctament (obtenir energia, crear i renovar les seves estructures, dur a terme reaccions metabòliques, etc.). Amb aquests processos es generen residus que s’expulsen a través de l’orina.
3. Totes les cèl·lules tenen una membrana que té un cert control sobre què hi entra i què en surt.
4. Per obtenir energia, les cèl·lules del cos combinen els nutrients amb l’oxigen, i es generen CO2 i ’altres residus, que són expulsats.

Aquestes grans idees les podeu trobar concretades en les seves idees clau respectives en el mapa de progressió corresponent.

En aquest bloc, el paper de l’anatomia és anar a remolc del procés que s’explica: cal prioritzar quines parts del cos humà són les que considerem imprescindibles per comprendre’n el funcionament bàsic, i introduir-les quan sigui necessari, com a vocabulari imprescindible al servei dels aprenentatges competencials associats al bloc. La recerca ens diu que quan els alumnes estudien l’anatomia amb una finalitat memorística, s’observa que l’aprenentatge d’aquest vocabulari és de curta durada.

Malgrat que les concrecions que trobareu a continuació estan llistades en funció dels sabers que especifica el currículum, seria recomanable treballar-los agrupats. Un primer bloc, on es fa èmfasi sobre de quina manera una part ’del que mengem, bevem i respirem ha d’arribar a totes les cèl·lules del cos, on es produeixen els processos metabòlics, i, en conseqüència, es generen residus que han de ser expulsats a través de l’aparell respiratori i de l’excretor. Cal fer èmfasi en totes les problemàtiques derivades del tipus de dieta, la contaminació, etc. El segon bloc fa referència a com el cos capta estímuls i genera respostes, i es poden treballar tots els continguts relacionats amb el sistema nerviós, el sistema endocrí i el sistema immunitari, i els aspectes relacionats amb aquests tres sistemes (drogues, malalties infeccioses, etc.). El tercer bloc està relacionat amb la reproducció i la sexualitat.