[CH1] Totes les cèl·lules del cos han de rebre nutrients i oxigen per poder funcionar correctament (obtenir energia, crear i renovar les seves estructures, dur a terme reaccions metabòliques, etc.).
[CH2] Els òrgans i els teixits són agrupacions de cèl·lules que desenvolupen una mateixa funció. A cada cèl·lula es duen a terme els processos necessaris per obtenir energia i matèria per poder fer les seves funcions, i es generen residus, que s’excreten.
[CH3] Totes les cèl·lules tenen una membrana que delimita un medi intern (el citoplasma) d’un d’extern i controla el que pot entrar i sortir de la cèl·lula.
[CH4] Per obtenir energia, les cèl·lules del cos combinen els nutrients amb l’oxigen, i es generen Aquest procés, conegut com a respiració cel·lular, es du a terme a les mitocòndries, i s’efectua de la mateixa manera en les cèl·lules de la majoria dels éssers vius.CO2 i ’altres residus, que són expulsats.
[CH5] De l’exterior agafem menjar, oxigen i aigua, i alliberem substàncies de rebuig en forma d’orina i diòxid de carboni
[CH6] Els nutrients i l’aigua han de travessar la capa de cèl·lules de les microvellositats de l’intestí i la dels vasos per arribar al torrent sanguini
[CH7] L’oxigen ha de travessar la fina capa de cèl·lules dels alvèols i la dels vasos per poder entrar-hi a dins.
[CH8] Per arribar a les cèl·lules, els nutrients, l’aigua i l’oxigen han de tornar a travessar la capa de cèl·lules que formen els vasos.
[CH9] Les reaccions que es donen a la cèl·lula produeixen residus (urea, CO2...), que són expulsats i arriben al medi extracel·lular.
[CH10] La sexualitat de les persones engloba moltes pràctiques i experiències vitals i té finalitats més enllà de la reproducció biològica
[CH11] Dels 23 parells de cromosomes que tenim les persones, el parell de cromosomes sexuals determina tradicionalment el sexe biològic (característiques anatòmiques, fisiològiques i hormonals).
[CH12] La definició d’un embrió com a ésser viu i les conseqüències morals dels avortaments són una construcció ideològica sobre la qual la ciència no es pot posicionar.
[CH16] El cos humà és capaç de captar també estímuls interns (manca de glucosa, d’aigua, etc.) i externs gràcies a les neurones (cèl·lules pròpies del sistema nerviós).
[CH17] Quan les neurones capten l’estímul alliberen un neurotransmissor, que és un estímul per a una altra neurona, que al seu torn també alliberarà una altra substància.
[CH18] Hi ha neurones que tenen l’extrem receptor a l’encèfal i l’altre extrem, a un múscul o glàndula. Quan capten l’estímul, alliberen una substància que afecta les cèl·lules musculars (i provoquen variacions en el moviment) o glandulars (i provoquen variacions en l’excreció de substàncies).
[CH19] Les hormones són substàncies produïdes per glàndules que actuen com a estímuls per ’a altres cèl·lules
[CH20] La secreció de les hormones està controlada per mitjà de diversos mecanismes: neurotransmissors, altres hormones, nutrients, entre d’altres.
[CH21] Totes les drogues, legals o no, són molt semblants a aquests neurotransmissors i, per tant, tenen un efecte sobre les neurones
[CH22] Totes les cèl·lules del cos tenen a la membrana una combinació de marcadors propis de cada persona.
[CH23] Al medi intern hi ha anticossos (molècules que trobem a la sang i al líquid que envolta les cèl·lules) que reconeixen els marcadors propis (i no s’hi uneixen) i els aliens (i s’hi uneixen per eliminar-los).
[CH24] Les barreres naturals (la pell, els teixits ciliats dels aparells reproductor i urinari, l’àcid clorhídric de l’estómac, les llàgrimes, etc.) són les que eviten que els microorganismes arribin al medi intern
[CH25] En la majoria dels casos, els microorganismes i els éssers humans poden coexistir. En ’altres casos, la coexistència no és possible i comporta la mort d’un dels dos.
[CH26] Quan les cèl·lules del sistema immunitari detecten marcadors que no ens són propis o danys cel·lulars (cèl·lules que s’han trencat), es desencadenen dos tipus de resposta.
[CH27] La resposta ràpida és inespecífica (no implica la producció d’anticossos).
[CH28] La resposta específica (més efectiva, però més lenta) implica que cèl·lules del sistema immunitari produeixen anticossos que reconeixen només un tipus d’antigen determinat
[CH29] La resposta específica és en la qual es basa el funcionament de les vacunes
[CH30] Els antibiòtics només poden destruir bacteris. Hi ha antibiòtics específics per a un tipus determinat de bacteri i d’altres, d’ampli espectre, que poden atacar-ne més d’un.
[CH31] Només es pot saber si una infecció és vírica o bacteriana fent un cultiu, amb proves bioquímiques o d’anàlisi genètica