La Cèl·lula
PRIM
ESO1-2
ESO3
ESO4
POST
[CEL1] Tots els éssers vius estan formats per cèl·lules.
[CEL2] Alguns éssers vius estan formats per una sola cèl·lula i d’altres, per moltes.
[CEL3] Només hi ha dos tipus de cèl·lules: eucariotes i procariotes.
[CEL4] Totes les cèl·lules tenen una membrana que delimita un medi intern (el citoplasma) d’un d’extern i controla el que pot entrar i sortir de la cèl·lula.
[CEL5] Totes les cèl·lules intercanvien matèria i energia amb el medi, el qual modifiquen, capten estímuls i generen respostes i provenen d’una generació anterior.
[CEL6] Els òrgans i els teixits són agrupacions de cèl·lules que desenvolupen una mateixa funció.
[CEL7] La funció de les cèl·lules i els seus components es pot relacionar amb la seva forma i amb la seva estructura
[CEL8] Les cèl·lules es divideixen per fer més cèl·lules iguals.
[CEL9] Les cèl·lules tenen material genètic.
[CEL10] Les característiques hereditàries es poden observar a escala molecular i de l’organisme sencer, en estructura, química o comportament.
[CEL11] La informació que es transmet dels progenitors als descendents està codificada en molècules d’ADN.
[CEL12] Les molècules d’ADN estan dins el nucli de les cèl·lules i quan s’han de dividir, s’organitzen formant cromosomes.
[CEL13] La respiració cel·lular és un canvi químic en el qual, a partir de la glucosa i l’oxigen, s’obté CO2, residus i energia per fer funcionar la cèl·lula.
[CEL14] Amb la matèria que agafen de l’exterior, les cèl·lules poden reparar la seva estructura o fer-ne de noves per reproduir-se.
[CEL15] Tots els éssers vius intercanvien gasos amb el medi.
[CEL16] Hi ha éssers vius, com els animals, que agafen matèria elaborada per un altre ésser viu (heteròtrofs) i d’altres, com les plantes, que agafen matèria molt poc energètica (autòtrofs).
[CEL17] Totes les cèl·lules d’un organisme disposen del mateix contingut genètic, però no totes les cèl·lules fan servir (expressen) la mateixa informació genètica.
[CEL18] Les cèl·lules amb clorofil·la es troben a les zones verdes de les plantes, generalment, les fulles.
[CEL19] Quan hi ha llum, aquestes cèl·lules són capaces d’efectuar un canvi químic: incorporen l’energia de la llum al CO2 i s’obté oxigen i glucosa. Per fer-ho també necessiten aigua.
[CEL20] Tot i que la replicació de l’ADN està minuciosament regulada i és molt precisa, es produeixen errors, que donen lloc a mutacions.
[CEL21] Els descendents s’assemblen molt als seus progenitors, però no del tot, i s’assemblen també entre ells.
[CEL22] Quan la cèl·lula s’ha de dividir, el material genètic es duplica i s’organitza formant cromosomes (cada cromosoma està format per dues meitats que contenen els mateixos gens, i que es diuen cromàtides).
[CEL23] Algunes de les cèl·lules que hi ha als ovaris o als testicles s’acabaran transformant en òvuls i espermatozous.
[CEL24] A les cèl·lules no sexuals, en acabar el procés, una cromàtide de cada cromosoma ha anat a parar a una de les cèl·lules filles. Les dues cèl·lules filles, si tot ha anat bé, tenen el mateix ADN que la cèl·lula inicial.
[CEL25] A les cèl·lules sexuals, abans de separar-se les cromàtides es recombina la informació que ve del pare i de la mare, i es fa una combinació que és única.
[CEL26] A l’espècie humana, totes les cèl·lules tenen 23 parells de cromosomes (a cada parella, un cromosoma ve de l’òvul i un, de l’espermatozoide).
[CEL27] Els òvuls i espermatozoides només tenen 23 cromosomes (no tenen parelles de cromosomes).
Després se separen els cromosomes i un cromosoma de cada parella va a parar a cada cèl·lula filla. Cadascuna d'aquestes cèl·lules filles es continuarà dividint: ara se separen les dues cromàtides de cadascun dels cromosomes, de manera que a cada cèl·lula hi va a parar només 1 cromàtide de cada cromosoma.