[CEL4] Totes les cèl·lules tenen una membrana que delimita un medi intern (el citoplasma) d’un d’extern i controla el que pot entrar i sortir de la cèl·lula.
[CEL5] Totes les cèl·lules intercanvien matèria i energia amb el medi, el qual modifiquen, capten estímuls i generen respostes i provenen d’una generació anterior.
[CEL13] La respiració cel·lular és un canvi químic en el qual, a partir de la glucosa i l’oxigen, s’obté CO2, residus i energia per fer funcionar la cèl·lula.
[CEL16] Hi ha éssers vius, com els animals, que agafen matèria elaborada per un altre ésser viu (heteròtrofs) i d’altres, com les plantes, que agafen matèria molt poc energètica (autòtrofs).
[CEL17] Totes les cèl·lules d’un organisme disposen del mateix contingut genètic, però no totes les cèl·lules fan servir (expressen) la mateixa informació genètica.
[CEL19] Quan hi ha llum, aquestes cèl·lules són capaces d’efectuar un canvi químic: incorporen l’energia de la llum al CO2 i s’obté oxigen i glucosa. Per fer-ho també necessiten aigua.
[CEL22] Quan la cèl·lula s’ha de dividir, el material genètic es duplica i s’organitza formant cromosomes (cada cromosoma està format per dues meitats que contenen els mateixos gens, i que es diuen cromàtides).
[CEL24] A les cèl·lules no sexuals, en acabar el procés, una cromàtide de cada cromosoma ha anat a parar a una de les cèl·lules filles. Les dues cèl·lules filles, si tot ha anat bé, tenen el mateix ADN que la cèl·lula inicial.
[CEL25] A les cèl·lules sexuals, abans de separar-se les cromàtides es recombina la informació que ve del pare i de la mare, i es fa una combinació que és única.
Després se separen els cromosomes i un cromosoma de cada parella va a parar a cada cèl·lula filla. Cadascuna d'aquestes cèl·lules filles es continuarà dividint: ara se separen les dues cromàtides de cadascun dels cromosomes, de manera que a cada cèl·lula hi va a parar només 1 cromàtide de cada cromosoma.