Seqüenciació i concreció dels sabers
Currículum 1r-3r
- #GEO.1 Relació i diferenciació entre el concepte de roca i mineral.
Proposta per 1r/2n
-
Diferenciació entre un mineral (substància d’origen natural, sòlida, inorgànica, de composició química definida i estructura ordenada) i una roca (material d’origen natural format essencialment per minerals). Estudi de les propietats dels diferents minerals com, per exemple: la duresa (escala de Mohs), l’hàbit, l’exfoliació o fractura, la brillantor, el color i el color de la ratlla, i d’altres, com el magnetisme, la reacció amb el HCl, etc. +
[ESS] [Geo 6] [Geo 7] [Geo 8]
Currículum 4t
- #GEO4t.1 Relació i interpretació de l’estructura i dinàmica de la geosfera i les manifestacions externes a través de la tectònica de plaques.
Proposta per 4t
-
Indagació per fonamentar amb les proves disponibles la teoria de la tectònica de plaques, fent èmfasi a partir del treball de mapes d’estructures semblants a diferents llocs. Discussió sobre els mecanismes que mouen les plaques, tot fent representacions físiques i simulacions, presa de consciència de la magnitud del temps en geologia. Reconstrucció el passat geològic mitjançant mapes, columnes registres estratigràfics i fòssils. +
[ESS] [Geo 22] [Geo 30] [Geo 31] [Geo 32] [Geo 34]
Activitats paradigmàtiques: Identificació de minerals a partir de les seves propietats, per exemple, utilitzant claus dicotòmiques. Creació d’un «mapa geològic» local: a partir de la identificació de diferents mostres l’alumnat ha de completar un mapa geològic local inventat o real. És similar a un joc de rol. Cristal·litzacions al laboratori: sal, sulfat de coure, ADP, etc. És important que quedi clara la diferència entre mineral i roca i identificar que els minerals són els components principals de les roques). L’objectiu és que a partir de l’estudi de les propietats, l’alumnat entengui que pot arribar a saber de quin mineral es tracta, i no els noms de memòria. Sobretot, ha d’entendre que el color per si sol no és un criteri d’identificació. És un punt de partida per lligar més endavant amb els seus usos i els impactes.
[ESS] #GEO.1 [Geo 6] [Geo 7] [Geo 8]
Activitats paradigmàtiques: Interpretació de mapes geològics, blocs, diagrames i columnes estratigràfiques senzilles, reconeixement d’estructures geològiques al camp, indagació amb dades directes i indirectes. Una de les bases de la geologia és el treball de camp i amb aquest saber podem introduir aquesta eina i alhora connectar el que es desenvolupa a l’aula o al laboratori amb el nostre entorn.
[ESS] #GEO.4t.1 [Geo 22] [Geo 30] [Geo 31] [Geo 32] [Geo 34]
Currículum 1r-3r
- #GEO.2 Ús d’estratègies de classificació de les roques: sedimentàries, metamòrfiques i ígnies de l’entorn.
Proposta per 1r/2n
-
Descripció dels diferents tipus de roques a partir de l’observació de les diferències més destacables com, per exemple, la presència de cristalls en les roques ígnies, la presència de foliació en roques metamòrfiques, o la presència de còdols o fòssils en roques sedimentàries. Classificació de les roques en sedimentàries, ígnies i metamòrfiques a partir de les seves característiques, i relació d’aquestes amb el seu origen. +
[Geo 1] [Geo 3] [Geo 13]
Proposta per 3r
-
Classificació de les roques en ígnies, metamòrfiques i sedimentàries, en relació amb les seves característiques. Relació dels diferents tipus de roques i les seves condicions de formació com, per exemple, la pressió i la temperatura a l’interior de la Terra o els processos geològics en la superfície terrestre que permeten la sedimentació. Interpretació de les diferents condicions de formació de roques i com passen d’unes a d’altres, cosa que dona lloc al cicle de les roques. +
[ESS] [Geo 14] [Geo 15] [Geo 16] [Geo 17] [Geo 18]
Currículum 4t
- #GEO4t.2 Investigació i anàlisi dels riscos naturals i la seva relació amb els processos geològics externs i interns.
Proposta per 4t
-
Anàlisi dels riscos naturals concrets d’un indret i proposta de maneres de mitigar-los. Presa de consciència de les conseqüències socioeconòmiques d’aquests riscos i la possible intensificació a causa de l’acció humana i l’escalfament global. +
[ESS] [Geo 33]
Activitats paradigmàtiques: Classificació de roques a partir de les seves característiques, com, per exemple, utilitzant claus dicotòmiques. Formació dels diferents tipus de roques amb ceres o xocolata (cicle de les roques). Representació de la formació d’una roca sedimentària a partir de sediments. Simulació de la formació d’una roca ígnia volcànica. Visió microscòpica de les textures de les roques. Es planteja aquest saber en 2 nivells, separats per un altre que s’hauria de complementar amb els conceptes químics de: àtom, molècula, estructura cristal·lina..., que es treballen a 2n d’ESO. En aquest primer nivell es consolida la part més teòrica dels conceptes de mineral i roca, i com es classifiquen a partir de l’estudi de les seves propietats. Es desenvolupa el cicle de les roques simplificat, on apareixen bàsicament els magmes i les roques ígnies, metamòrfiques i sedimentàries, i els processos de transformació de les unes en les altres. La concreció del nivell superior es pot consultar en les concrecions de 3r.
#GEO.2 [Geo 1] [Geo 3] [Geo 13]
Activitats paradigmàtiques: Representació del cicle de les roques amb ceres, identificació de roques segons les seves característiques. Es planteja aquest saber en 2 nivells, separats per un altre, que s’hauria de complementar amb els conceptes químics de: àtom, molècula, estructura cristal·lina..., que es treballen a 2n. En aquest últim nivell s’introdueixen els conceptes de pressió i de temperatura que es donen perquè es produeixin els canvis químics i estructurals per passar d’unes roques a unes altres. També és important relacionar els tipus de roques amb els processos que les formen, diferenciant les originades per la dinàmica interna de les de l’externa.
[ESS] #GEO.2 [Geo 14] [Geo 15] [Geo 16] [Geo 17] [Geo 18]
Activitats paradigmàtiques: Jocs de rol amb els diferents agents implicats, estudi de casos. Lectura de notícies d’actualitat sobre catàstrofes naturals. És clau evidenciar que, tot i que els riscos naturals no es poden evitar, sí que es poden aplicar mesures per minimitzar-ne les conseqüències, i aquesta efectivitat de la gestió del risc va associada a la situació socioeconòmica de la zona. També és important connectar el canvi climàtic causat per l’activitat humana amb la freqüència i la magnitud dels riscos naturals.
[ESS] #GEO.4t.2 [Geo 33]
Currículum 1r-3r
- #GEO.3 Identificació d’algunes roques i minerals rellevants de l’entorn.
Proposta per 1r/2n
-
Constatació del fet que els minerals i les roques formen part del nostre entorn. Deducció del fet que les característiques dels minerals i les roques condicionen les formes del relleu que ens envolta; per exemple: a partir del color de les roques podem saber si tenen origen marí o continental; en el cas que ens trobem amb grans serralades (orògens), aquestes aniran associades a roques metamòrfiques i magmàtiques. +
[Geo 2]
Proposta per 3r
-
Reconeixement d’un jaciment geològic com una concentració natural d’un recurs mineral o energètic dins l’escorça terrestre, prou abundant i accessible per ser explotat econòmicament amb la tecnologia disponible, tot valorant la importància de l’extracció responsable, i reflexió sobre la sostenibilitat de l’ús dels recursos naturals, com, per exemple, l’explotació dels combustibles fòssils, de les terres rares o inclús dels sòls i l’aigua subterrània. +
[ESS] [Geo 35]
Currículum 4t
- #GEO4t.3 Descripció de l’origen de l’univers i la seva relació amb els astres que componen sistema solar.
Proposta per 4t
-
Comprensió i explicació de l’origen de l’univers a partir de la teoria del Big Bang, tenint en compte que l’univers té uns 13.800 milions d’anys i entenent que està en constant expansió. Adopció dels models en què tota la matèria que compon l’univers inicialment estava condensada en un espai molt reduït i que el sistema solar es va formar per col·lapse d’un núvol de gas i pols. +
[ESS] [Geo 37] [Geo 38] [Geo 39] [Geo 40] [Geo 41] [Geo 42]
Activitats paradigmàtiques: Sortida de camp per observar afloraments in situ. Ús d’imatges de diferents relleus del nostre entorn o del territori per entendre la relació entre els diferents tipus de roques i els relleus associats. Aquesta concreció ens permet relacionar els sabers treballats anteriorment amb el nostre entorn. Una de les bases de la geologia és el treball de camp i amb aquest saber podem introduir aquesta eina de treball i alhora connectar allò que es fa a l’aula o al laboratori amb el nostre entorn.
#GEO.3 [Geo 2]
Activitats paradigmàtiques: Estudi de casos. Notícies sobre diversos tipus de recursos, usos, reserves i impactes. L’extracció de recursos és un context privilegiat per treballar problemàtiques socioambientals. També permet emfatitzar la concentració d’un recurs amb la seva viabilitat econòmica, i prendre consciència de per què no tot el que hi ha a l’escorça terrestre és explotable.
[ESS] #GEO.3 [Geo 35]
Activitats paradigmàtiques: Repte «Anem a viure a l’espai?», en què l’alumnat explora la possibilitat de trobar i fer vida en altres planetes. Elaboració d’una cronologia del temps geològic de manera col·laborativa i il·lustració dels grans esdeveniments de la Terra. Els processos de formació del sistema solar i del planeta Terra es poden relacionar amb les idees del bloc de Geologia sobre l’estructura interna de la Terra. En aquest bloc és important treballar el concepte d’escala del temps geològic. Convé tenir present, a l’hora de programar les sessions d’aquest bloc, que els sabers relacionats amb l’astronomia és possible que no s’hagin treballat en cursos anteriors de l’ESO.
[ESS] #GEO.4t.3 [Geo 37] [Geo 38] [Geo 39] [Geo 40] [Geo 41] [Geo 42]
Currículum 1r-3r
- #GEO.4 Relació d’uns objectes i materials quotidians determinats amb els minerals i les roques que s’utilitzen per fabricar-los, i anàlisi de casos amb impacte econòmic i social.
Proposta per 1r/2n
-
Reconeixement del fet que tot el que fem servir, mengem, bevem... en el nostre dia a dia té una part o és totalment d’origen mineral, i que, per tant, prové de la geosfera i s’extreu de les mines. Descoberta dels recursos de la geosfera que ens aporten beneficis, però també que explotar-los produeix un impacte a la natura i al planeta, i no només contaminen, sinó que el control d’aquests recursos sol ser la principal font de conflictes bèl·lics en el món. Posada en valor del fet que la gestió sostenible dels recursos minerals i energètics va associada a una societat més justa, igualitària i compromesa amb el medi ambient. +
[ESS] [Geo 4] [Geo 5] [Geo 9] [Geo 10] [Geo 11]
Proposta per 3r
-
Reconeixement que els recursos naturals no renovables (minerals, combustibles fòssils...) són limitats i no es regeneren a escala humana i, per tant, aquests jaciments explotables són escassos i distribuïts de manera desigual a l’escorça terrestre. Reflexió al voltant de les conseqüències ambientals de l’explotació dels recursos (contaminació, destrucció del paisatge, residus, emissions...). Foment d’una actitud crítica i responsable davant el consum de recursos i promoció de l’ús eficient i sostenible, connectant amb el model de consum actual i de pressió sobre els recursos naturals i promovent alternatives més sostenibles. +
[Geo 12] [Geo 36]
Currículum 4t
- #GEO4t.4 Anàlisi i comparació de les hipòtesis sobre l’origen de la vida; arguments.
Proposta per 4t
-
Identificació de les condicions úniques de la Terra que van possibilitar l’aparició de la vida, fa gairebé 4.000 milions d’anys, i plantejar-se si aquestes condicions podrien haver-se donat en altres llocs del sistema solar o de l’univers. Exploració de les principals hipòtesis sobre l’origen de la vida a la Terra i anàlisi de les evidències en què se sostenen, com ara el registre fòssil i els mètodes de datació geològica, tant absoluta com relativa. +
[ESS] [Geo 43] [Geo 44] [Geo 45] [Geo 46] [Geo 47]
Activitats paradigmàtiques: Estudi de la presència de minerals en diferents objectes del nostre ús quotidià com, per exemple, el mòbil. Estudi de casos reals o ficticis. Notícies d’actualitat sobre el tema. L’objectiu d’aquest saber és entendre que tot el que ens envolta i utilitzem és un recurs extret de la Terra, i tota explotació comporta un risc i un impacte.
[ESS] #GEO.4 [Geo 4] [Geo 5] [Geo 9] [Geo 10] [Geo 11]
Activitats paradigmàtiques: Joc de rol a partir d’un cas: l’alumnat representa diferents rols (governs, empreses, ecologistes, comunitats locals) i debat la ubicació i l’explotació d’un nou jaciment mineral, valorant-ne els impactes ambientals i les conseqüències socioeconòmiques. L’objectiu d’aquest saber és entendre que tot el que ens envolta i utilitzem és un recurs extret de la Terra, i tota explotació comporta un risc i un impacte. És important introduir les problemàtiques socials relacionades amb l’extracció de diversos recursos, així com la relació que té amb el nostre consum.
#GEO.4 [Geo 12] [Geo 36]
Activitats paradigmàtiques: A partir de notícies pseudocientífiques i científiques, preparar un debat científic per fer emergir arguments de quin tipus de vida pot sorgir en altres condicions planetàries. Joc de rol en què un equip d’astrobiòlegs formula hipòtesis plausibles. Aquest apartat connecta molt directament amb els sabers treballats en el bloc Cèl·lula, així que és important anar-ho connectant i que l’alumnat vagi fent les connexions necessàries.
[ESS] #GEO.4t.4 [Geo 43] [Geo 44] [Geo 45] [Geo 46] [Geo 47]
Currículum 1r-3r
- #GEO.5 Anàlisi de l’estructura bàsica de la geosfera i relació amb el seu origen.
Proposta per 1r/2n
-
Identificació de les diferents capes de la Terra i les seves característiques fisicoquímiques (sòlid, líquid i minerals constituents principals) i conceptualització del comportament dinàmic de l’interior de la Terra i algunes de les conseqüències que aquests moviments tenen en la superfície del planeta. Són exemples d’aquesta dinàmica els volcans i els terratrèmols. +
[ESS] [Geo 20] [Geo 21] [Geo 23] [Geo 24]
Proposta per 3r
-
Interpretació de fenòmens geològics diversos a la llum de la tectònica de plaques o dels agents geològics externs, buscant exemples reals tant dels fenòmens associats (volcans, terratrèmols, serralades, etc.) com d’indrets geogràfics concrets. +
[ESS] [Geo 24] [Geo 25] [Geo 26] [Geo 27] [Geo 28] [Geo 29]
Currículum 4t
- #GEO4t.5 Discussió sobre les investigacions principals en el camp de l’astrobiologia.
Proposta per 4t
-
Identificació de l’astrobiologia com la ciència que estudia la possibilitat de vida en altres llocs de l’univers, que no afirma que hi hagi vida fora de la Terra, sinó que explora on podria haver-n’hi i com la podríem detectar. +
[Geo 46] [Geo 47]
Activitats paradigmàtiques: Elaboració d’hipòtesis inicials (dibuixa el que creus que hi ha sota l’institut o sota els teus peus; com creus es va formar el planeta?) per després refinar el model mental de Terra. Ús de dibuixos i simulacions virtuals i reals, anant amb compte de no sobreestimar la importància de la convecció del mantell i menystenir el paper de la gravetat i la densitat. Construcció de maquetes i models senzills de volcans i terratrèmols. Cal fer èmfasi en el fet que coneixem de manera directa una part molt superficial de l’interior de la Terra i que la seva estructura i la calor interna són conseqüència de la creació de la Terra primitiva. Més enllà de la memorització reproductiva de noms i profunditats, cal també incidir en el comportament i les propietats de les diferents capes. També, en unes nocions bàsiques de les condicions de pressió i temperatura a les quals estan sotmeses.
[ESS] #GEO.5 [Geo 20] [Geo 21] [Geo 23] [Geo 24]
Activitats paradigmàtiques: Estudi de casos o mapatge de terratrèmols i volcans o bé fenòmens provocats per agents geològics externs. Trencaclosques de plaques tectòniques. Aquest saber fa referència a la geosfera i a la teoria de la tectònica de plaques, que és el model central de la geologia. Per tant, concentra molts fenòmens i conceptes de la disciplina. Cal anar introduint-los en els diferents nivells de l’ESO i anar-ne fent progressar el grau de complexitat.
[ESS] #GEO.5 [Geo 24] [Geo 25] [Geo 26] [Geo 27] [Geo 28] [Geo 29]
Activitats paradigmàtiques: Lectura crítica de notícies sobre descobriments d’exoplanetes. Foment d’una discussió ètica: «colonitzar o no altres planetes?». Aquest és un bon apartat per treballar les qüestions de justícia global, els ODS i els dilemes científico-ètics, ja que l’exploració espacial planteja qüestions ètiques i científiques. Per tant, és interessant discutir les implicacions científiques, culturals i filosòfiques profundes que tindria el descobriment de vida extraterrestre, fins i tot en forma microbiana.
#GEO.4t.5 [Geo 46] [Geo 47]