[Cel 1] Tots els éssers vius estan formats per cèl·lules. Les cèl·lules només es poden veure amb un microscopi, i en elles tenen lloc els processos bàsics que mantenen la vida. 

[Cel 2] Alguns éssers vius estan formats per una sola cèl·lula i d’altres, per moltes. Sigui com sigui, la cèl·lula necessita nutrients, aigua i oxigen (en la majoria dels casos) i un entorn on hi hagi unes condicions que li permetin funcionar (temperatura, nutrients, humitat, etc.).

[Cel 3] Només hi ha dos tipus de cèl·lules: eucariotes i procariotes. Les eucariotes tenen nucli diferenciat i són les cèl·lules de la majoria d’organismes pluricel·lulars i d’altres unicel·lulars, i les procariotes no tenen nucli i només es troben en organismes unicel·lulars.

[Cel 4] Totes les cèl·lules tenen una membrana que delimita un medi intern (el citoplasma) d’un d’extern i controla el que pot entrar i sortir de la cèl·lula.

[Cel 5] Totes les cèl·lules intercanvien matèria i energia amb el medi, el qual modifiquen, capten estímuls i generen respostes i provenen d’una generació anterior. És a dir, cadascuna de les cèl·lules d’un individu pluricel·lular ha d’agafar nutrients i oxigen del medi i alliberar-ne els residus del seu metabolisme, i és capaç de detectar estímuls (que fan que agafi nutrients o que es divideixi, etc.), que provocaran una resposta, com ara, que es reprodueix.

[Cel 6] Els òrgans i els teixits són agrupacions de cèl·lules que desenvolupen una mateixa funció.

[Cel 7] La funció de les cèl·lules i els seus components es pot relacionar amb la seva forma i amb la seva estructura. Així, per exemple, les cèl·lules que han de moure’s poden tenir un flagel (com l’espermatozou) o altres estructures.

[Cel 8] Les cèl·lules es divideixen per fer més cèl·lules iguals. Fan una còpia del material genètic i divideixen el citoplasma per crear dues cèl·lules descendents idèntiques (si tot ha anat bé).

[Cel 9] Les cèl·lules tenen material genètic. En els organismes pluricel·lulars, l’ADN porta tota la informació per al desenvolupament, el funcionament, el creixement i la reproducció.

[Cel 10] Les característiques hereditàries es poden observar a escala molecular i de l’organisme sencer, en estructura, química o comportament.

[Cel 11] La informació que es transmet dels progenitors als descendents està codificada en molècules d’ADN.

[Cel 12] Les molècules d’ADN estan dins el nucli de les cèl·lules i quan s’han de dividir, s’organitzen formant cromosomes. En els organismes procariotes, el material genètic es troba al citoplasma.

[Cel 13] La respiració cel·lular és un canvi químic en el qual, a partir de la glucosa i l’oxigen, s’obté CO2, residus i energia per fer funcionar la cèl·lula. Cada cèl·lula ha d’obtenir la seva pròpia energia; en canvi, la matèria sí que la poden intercanviar.

[Cel 14] Amb la matèria que agafen de l’exterior, les cèl·lules poden reparar la seva estructura o fer-ne de noves per reproduir-se.

[Cel 15] Tots els éssers vius intercanvien gasos amb el medi. Generalment, agafen oxigen i alliberen CO2 (producte de la respiració cel·lular). Les plantes, a més, també agafen CO2 i alliberen oxigen quan fan la fotosíntesi.

[Cel 16] Hi ha éssers vius, com els animals, que agafen matèria elaborada per un altre ésser viu (heteròtrofs) i d’altres, com les plantes, que agafen matèria molt poc energètica (autòtrofs).

[Cel 17] Totes les cèl·lules d’un organisme disposen del mateix contingut genètic, però no totes les cèl·lules fan servir (expressen) la mateixa informació genètica.

[Cel 18] Les cèl·lules amb clorofil·la es troben a les zones verdes de les plantes, generalment, les fulles. Hi ha diversos tipus de clorofil·la, i segons la que hi hagi la fulla és verda, groga o vermella.

[Cel 19] Quan hi ha llum, aquestes cèl·lules són capaces d’efectuar un canvi químic: incorporen l’energia de la llum al CO2 i s’obté oxigen i glucosa. Per fer-ho també necessiten aigua.

[Cel 20] Tot i que la replicació de l’ADN està minuciosament regulada i és molt precisa, es produeixen errors, que donen lloc a mutacions. Els factors ambientals també poden causar mutacions en els gens.

[Cel 21] Els descendents s’assemblen molt als seus progenitors, però no del tot, i s’assemblen també entre ells.

[Cel 22] Quan la cèl·lula s’ha de dividir, el material genètic es duplica i s’organitza formant cromosomes (cada cromosoma està format per dues meitats que contenen els mateixos gens, i que es diuen cromàtides).

[Cel 23] Algunes de les cèl·lules que hi ha als ovaris o als testicles s’acabaran transformant en òvuls i espermatozous.

[Cel 24] A les cèl·lules no sexuals, en  acabar el procés, una cromàtide de cada cromosoma ha anat a parar a una de les cèl·lules filles. Les dues cèl·lules filles, si tot ha anat bé, tenen el mateix ADN que la cèl·lula inicial.

[Cel 25] A les cèl·lules sexuals, abans de separar-se les cromàtides es recombina la informació que ve del pare i de la mare, i es fa una combinació que és única. Després se separen els cromosomes i un cromosoma de cada parella va a parar a cada cèl·lula filla. Cadascuna d’aquestes cèl·lules filles es continuarà dividint: ara se separen les dues cromàtides de cadascun dels cromosomes, de manera que a cada cèl·lula hi va a parar només un cromàtide de cada cromosoma.

[Cel 26] A l’espècie humana, totes les cèl·lules tenen 23 parells de cromosomes (a cada parella, un cromosoma ve de l’òvul i un, de l’espermatozoide). 

[Cel 27] Els òvuls i espermatozoides només tenen 23 cromosomes (no tenen parelles de cromosomes).