Activitats paradigmàtiques: Identificació del que caracteritza la vida a partir d’una conversa amb preguntes, com per exemple: «què és viu i què no es viu?». Observació dels éssers vius de l’entorn proper (característiques morfològiques, cerca d’informació sobre les funcions vitals, destacant-ne la necessitat de captar matèria i energia i de reproduir-se) i identificació del regne i grup taxonòmic al qual pertanyen. Observació de la vida petita en el microscopi (bacteris del iogurt, floridura del pa, una gota d’aigua d’un estany o una bassa, llevats, una mostra de sòl...). Efectuar pràctiques (fer iogurt, preparar massa mare o observar l’evolució d’una floridura en un aliment) per ajudar a identificar altres formes de vida que tenen un paper clau en el cicle dels nutrients. Observació i identificació dels cianobacteris, com ara els organismes que han possibilitat la vida a la superfície terrestre aportant oxigen des de fa 3.000 milions d’anys. Investigació de les diferents classificacions dels éssers vius existents i els seus límits (el cas del virus). Introducció a la història de l’evolució de la vida a la Terra i a la història de la ciència per entendre que l’espècie humana és molt recent.

[ESS] #EV.1 [EV 7], [EV 8], [EV 9], [EV 10], [EV 11], [EV 12], [Cel 1], [Cel 2], [Cel 4], [Cel 5]

L’objectiu és aprofundir en el coneixement de la diversitat de les formes de vida de l’entorn proper a partir de l’observació, la recerca i la reflexió sobre les necessitats que tenen els éssers vius per mantenir-se en vida. És important que puguin identificar què agafa del medi el grup d’éssers vius que estudien (quin tipus de «menjar» o de matèria, si està feta per un altre ésser viu o no, si agafen aire, etc.), així com a quins estímuls responen (alguns de més evidents, com el so, però també els que fan que un ésser viu visqui millor —entenent per viure millor poder arribar a l’edat adulta i tenir descendència—, com pot ser la temperatura, etc.), i així comencem a connectar amb els sabers del bloc d’Ecologia i sostenibilitat. Caldrà destacar la importància de la conservació de la diversitat d’hàbitats i espais naturals per fer-ho possible.

Activitats paradigmàtiques: Investigació en grup sobre la classificació taxonòmica de l’ésser humà i comparació amb altres primats, per identificar les característiques que ens fan únics com a espècie del gènere Homo i les funcions vitals que compartim amb altres éssers vius. Presentació de les conclusions en un mural o exposició.

[ESS] #EV.1 [EV 13], [EV 14]

L’objectiu és analitzar la classificació taxonòmica de l’espècie humana i identificar-ne les característiques com a organisme viu, tenint en compte la seva aparició com a única espècie actual del gènere Homo, i establir la relació entre l’anatomia i la fisiologia dels aparells i sistemes humans amb les funcions vitals compartides amb altres éssers vius, com la respiració cel·lular, la nutrició, la relació i la reproducció, tal com es concreta en el bloc del Cos humà.

Activitats paradigmàtiques: Classificació de materials quotidians (botons, contingut d’un estoig) en petits grups mitjançant criteris que permetin elaborar-ne una clau dicotòmica i així, entendre’n el funcionament. Observació guiada dels éssers vius d’un espai verd proper (el pati del centre o un parc proper) amb l’ajuda d’una guia i altres materials d’observació. Participació en projectes de ciència ciutadana per aprofundir en el reconeixement d’espècies d’hàbitats propers (un riu, els ocells, les papallones, els caragols, la vegetació...). Elaboració d’un museu virtual. Organització de sortides al medi natural equipats amb prismàtics, lupes i material per estimular l’observació del medi i la identificació d’éssers vius i millorar el coneixement dels hàbitats de l’entorn natural proper.

[ESS] #EV.2 [EV 12], [EV 13], [EV 17]

L’objectiu és utilitzar estratègies per reconèixer les espècies més comunes dels ecosistemes de l’entorn, aplicant guies, claus dicotòmiques, eines digitals i altres recursos per enriquir l’observació directa del medi natural. També serà d’utilitat plantejar narratives o contextos d’aula que connecten amb les emocions de l’alumnat, així com és important organitzar sortides específiques o aprofitar-ne altres de programades per aprofundir en el coneixement del medi natural i valorar la biodiversitat i els valors ambientals de cada indret que es visita.

Activitats paradigmàtiques: Investigació en petits grups sobre les estratègies d’adaptació de diferents grups humans que viuen en hàbitats extrems (com els inuits a l’Àrtic, els xerpes a l’Himàlaia o els beduïns al desert), tenint en compte les estratègies d’adaptació fisiològiques, culturals i tecnològiques i quines d’elles estan relacionades amb la variabilitat genètica i l’evolució. Presentació dels resultats en una fitxa o pòster visual i realització d’un debat sobre la interacció entre els factors biològics i culturals en la supervivència humana. Realització de la mateixa activitat (activitat d’ampliació) per estudiar altres éssers vius que són capaços de sobreviure en ambients molt extrems (deserts, zones polars, zones abissals, selva tropical, ambients d’extrems químics, zones de molta altitud).

#EV.2 [EV 15], [EV 16], [EV 17]

L’objectiu és analitzar la biodiversitat com a resultat d’un llarg procés evolutiu, tot reconeixent la variabilitat dins de cada espècie, entre espècies i entre ecosistemes, i establir la relació entre l’organització estructural dels éssers vius —des de les cèl·lules fins als òrgans i l’organisme complet— i la realització eficient de les funcions vitals que en garanteixen la supervivència. També cal evitar dir que els éssers vius s’adapten —atès que pot reforçar les idees prèvies que sovint tenen, com, per exemple, que a les girafes se’ls va estirar el coll per arribar a les fulles més altes. El que és important és fer èmfasi en si aquell canvi ha fet que tingui més o menys probabilitat de sobreviure en aquell ambient determinat.