Els sabers que inclou aquest bloc contenen conceptes relacionats amb les mateixes idees clau (eucariota, procariota, nutrició cel·lular, etc.) i també alguns procediments propis de la pràctica científica (l’observació o la classificació). Aquests sabers, alhora, estan interrelacionats conceptualment amb els dels blocs Éssers vius, Ecologia i sostenibilitat i Cos humà, de 1r a 3r; i el bloc Genètica i evolució, de 4t. La proposta següent fa explícita aquesta interrelació amb la finalitat que l’alumnat sigui capaç d’interpretar fenòmens que passen a l’interior d’un ecosistema o d’individu tenint en compte què passa a la cèl·lula. Així doncs, serà important treballar-los conjuntament, establint els vincles entre ells en els diferents nivells. Per exemple, quan en estudiar els ecosistemes es parla dels nivells tròfics, és important recalcar que quan un ésser viu es menja un altre ésser viu, una part d’aquesta matèria s’excreta en forma d’excrements (per tant, no passa a formar part de l’ésser viu) i només una part arribarà a les cèl·lules (i de la que arriba, una part servirà com a matèria per a aquest ésser viu i la resta servirà per obtenir energia). D’aquesta manera es pot justificar per què els nivells tròfics superiors han de ser més petits que els inferiors, perquè no tota la matèria arribarà a formar-ne part.

Aquest bloc permet treballar la part més descriptiva de la teoria cel·lular, però també la més interpretativa, és a dir, desenvolupar el pensament cel·lular, fet que implica un canvi d’escala per explicar els fenòmens biològics. Un exemple il·lustratiu d’aquest canvi el trobem quan en comptes d’afirmar que als pulmons es desenvolupa l’intercanvi de gasos, es posa el focus en el fet que l’oxigen i el CO2 travessen les cèl·lules dels alvèols pulmonars i les dels vasos sanguinis. Per aconseguir que l’alumnat sigui àgil en aquest canvi d’escala, els contextos que es fan servir en les activitats han de conduir a fer-lo explícit: estudi de la descomposició de les fulles del sotabosc, la producció de iogurt, el pas dels nutrients de l’intestí als vasos sanguinis, etc.

En conclusió, aquest bloc no s’hauria de treballar fora de context, sense cap relació amb un fenomen vital, sinó que el desenvolupament del pensament cel·lular ha de servir per donar respostes, a escala cel·lular, al repte d’explicar els processos biològics que es treballen en la resta de blocs del currículum i, per tant, en lloc de crear una situació d’aprenentatge de la cèl·lula, cal que els sabers i les idees relacionats amb la teoria cel·lular es construeixin treballant els sabers de la resta de blocs.

Les 3 grans idees amb les quals es relacionen les concrecions d’aquest bloc són:

1. Tots els éssers vius estan formats per una o més cèl·lules, que només es poden veure amb un microscopi, i dins d’aquestes cèl·lules tenen lloc els processos bàsics que mantenen la vida.
2. Totes les cèl·lules intercanvien matèria i energia amb el medi, el qual modifiquen, capten estímuls i generen respostes i provenen d’una generació anterior.
3. Només hi ha dos tipus de cèl·lules: les eucariotes, que tenen nucli diferenciat i són les cèl·lules de la majoria d’organismes pluricel·lulars i d’altres unicel·lulars, i les procariotes, que no tenen nucli i que només es troben en organismes unicel·lulars.

Aquestes grans idees les podeu trobar concretades en les seves idees clau respectives en el mapa de progressió corresponent.

En relació amb els orgànuls, cal tenir en compte que el seu estudi pren sentit quan participen en algun procés cel·lular. La proposta és presentar els orgànuls implicats com llocs on passen els processos que es volen treballar i que ens ajuden a explicar algun fenomen biològic, per exemple, introduir les mitocòndries quan es treballa la respiració cel·lular.

Un altre aspecte que cal tenir en compte en aquest bloc és la coordinació de la progressió dels aprenentatges amb altres matèries: si tractem els sabers a una escala molecular, ens hem d’assegurar que a Física i Química s’ha parlat de la teoria atòmica. Si encara no s’ha treballat, no es podran construir les idees cel·lulars a escala molecular, i només se’n podrà fer una discussió qualitativa, i necessària, a partir de l’observació macroscòpica de l’intercanvi dels éssers vius amb el medi, sense explicar els processos a un nivell organitzatiu inferior.