Les concrecions les hem llistat en l’ordre en què apareixen els sabers en el currículum; recomanem agrupar-les de manera que es creï una narrativa conceptual al llarg dels cursos. També volem emfatitzar que considerem que el sabers relacionats amb Projecte científic s’han d’incloure quan es treballen els sabers de la resta de blocs.

Així, una proposta de narratives conceptuals seria:

• A primer: construïm la mirada de la interacció dels éssers vius i, entre ells, l’espècie humana, en relació amb els ecosistemes on habiten a partir de l’observació de l’entorn natural més proper. Reflexionem sobre les característiques comunes dels éssers viu per continuar-ne estudiant les particularitats, tot integrant els sabers del bloc La cèl·lula. Per ser conscients que la cèl·lula és la unitat bàsica de la vida cal treballar-la com a part dels éssers vius (i que necessitem per poder explicar com som). Es pot contextualitzar l’estudi dels éssers vius a l’entorn natural proper (que pot ser també el pati de l’institut), que pot ser el lloc on reconèixer espècies i classificar-les. Això facilitarà, en un segon moment, la reflexió sobre les característiques que fan possible que cada espècie pugui sobreviure en un hàbitat determinat, i vincular així els sabers d’aquest bloc amb el d’Ecologia i sostenibilitat. L’objectiu final és començar a entendre que tots els éssers vius som éssers únics i ecodependents i cal protegir la biodiversitat. En un tercer moment, i a partir de l’estudi de l’hàbitat, ens podem centrar en la part abiòtica, les roques i minerals que el formen i el relleu, que ens portarà cap als continguts relacionats amb l’estructura i la dinàmica de la Terra.
• A tercer: ens endinsem a l’estudi de com funciona el cos fent èmfasi en de quina manera una part ’del que mengem, bevem i respirem ha d’arribar a totes les cèl·lules del cos, on es produeixen els processos metabòlics i, en conseqüència, es generen residus que han de ser expulsats a través de l’aparell respiratori i de l’excretor, incorporant també les concrecions que formen part del bloc de sabers de la cèl·lula i d’ecologia (relacionant el nostre consum i el nostre estil de vida també en l’ecosistema). La segona mirada fa referència a com el cos capta estímuls i genera respostes, i incorpora tots els continguts relacionats amb el SN, el sistema endocrí i el sistema immunitari, i els aspectes relacionats amb aquests tres sistemes (drogues, malalties infeccioses, etc.). I finalment, ens focalitzaríem en la reproducció i la sexualitat, centrant-nos també en tots els aspectes relacionats amb la reproducció cel·lular. A tercer també cal aprofundir en els sabers de Geologia.
• A quart, és possible teixir un fil conductor basat en la història de la Terra i de la vida (el que sovint es coneix com la «Gran Història»), a partir del qual es poden vertebrar els aprenentatges. Es pot plantejar un enfocament cronològic, on s’introdueixen les idees clau sobre l’origen de la Terra i del sistema solar en un primer moment, per continuar, després, justificant l’estructura interna del planeta i la seva dinàmica geològica. En una segona part del curs es presentarien els sabers vinculats a l’origen de la vida a la Terra i a la genètica, que emergeix com el «llenguatge» comú i universal que empren els éssers vius per diversificar-se i per definir i transmetre les seves característiques morfològiques i fisiològiques. D’acord amb aquest plantejament cronològic, el bloc d’evolució tancaria el curs, oferint una visió de com canvia la vida a conseqüència de variacions ambientals i també genètiques.