Seqüenciació i concreció dels sabers

Currículum

#GEV4t.1 Interpretació del model simplificat de l’estructura de l’ADN i de l’ARN i relació amb la seva funció i síntesi.

Proposta per 4r

Definició dels àcids nucleics i les proteïnes com a polímers orgànics formats per llargues cadenes de nucleòtids i aminoàcids, respectivament, amb una estructura tridimensional que en determina la funció. Identificació de les diferències estructurals i funcionals entre l’ADN i l’ARN i del paper específic de cadascun en les dues etapes de la síntesi proteica: la transcripció i la traducció. +

[ESS] [Gev 7] [Gev 8] [Gev10] [Gev11] [Gev17] [Cel 17]

Activitat paradigmàtica: Dramatització o teatralització del procés de síntesi de proteïnes a l’aula per tal d’aconseguir que l’alumnat obtingui cadenes d’aminoàcids (representats per clips, per exemple) a partir d’una seqüència de nucleòtids d’un gen (lletres en un paper, per exemple).

[ESS] #GEV4t.1 [Gev 7] [Gev 8] [Gev10] [Gev11] [Gev17] [Cel 17]

L’objectiu d’aquest curs no és aprofundir en les característiques ni en l’estructura química de les molècules implicades en la síntesi de proteïnes (com els aminoàcids o els nucleòtids). Es tracta que l’alumnat adquireixi una visió general del procés que li permeti entendre quin rol desenvolupa cada molècula. També pot ser interessant presentar algunes tècniques de biotecnologia o d’enginyeria genètica, com la clonació o la transgènesi, per oferir contextos en què es pugui aplicar el model que ha construït l’alumnat. A partir d’aquests exemples, es poden plantejar debats en l'àmbit de la bioètica.

Currículum

#GEV4t.2 Relació entre el material genètic i les característiques observables d’un organisme (especialment en humans) a través de les etapes de l’expressió gènica i diferenciació entre genotip i fenotip.

Proposta per 4t

Comprensió de les funcions biològiques de les proteïnes per explicar com els canvis en les instruccions genètiques (genotip) poden alterar l’estructura o la funció d’aquestes proteïnes, i afectar així l’aspecte o el funcionament de l’organisme (fenotip). +

[ESS] [Gev 15] [Gev 16]

Activitat paradigmàtica: Comparació de cadenes de nucleòtids, salvatges i patològiques, d’un gen determinat associat a una malaltia causada per una mutació puntual a partir de seqüències fictícies o reals, obtingudes de bases de dades obertes (p. ex.: NCBI).

[ESS] #GEV4t.2 [Gev 15] [Gev 16]

És pertinent introduir el concepte d’epigenètica, tot i no aprofundir en els mecanismes de regulació del material genètic, amb l’objectiu que l’alumnat pugui establir connexions amb les idees sobre el càncer i el cicle cel·lular tractades al bloc dedicat a la cèl·lula d'aquest curs.

Currículum

#GEV4t.3 Investigació sobre la naturalesa i el mecanisme d’herència de malalties genètiques a partir de l’anàlisi de casos.
#GEV4t.6 Resolució de problemes senzills d’herència genètica de caràcters amb relació de dominància, recessivitat, de codominància, dominància incompleta i al·lelisme múltiple. Resolució de problemes relatius al mecanisme de determinació del sexe genètic i herència lligada aquest mecanisme.

Proposta per 4t

Aplicació dels conceptes bàsics de la genètica mendeliana a l’hora d’explicar les relacions entre els al·lels d’un mateix gen en organismes diploides. Cal ser capaç de reconèixer els patrons d’herència mendeliana més comuns a partir de casos, pedigrís familiars o problemes senzills. Així mateix, cal saber identificar les limitacions d’aquest model davant la naturalesa poligènica i multifactorial de la majoria de característiques fenotípiques humanes. +

[Gev 9] [Gev 12] [Gev 13] [Gev 14] [Gev 19] [Gev 25] [Gev 26] [Gev 27]

Activitat paradigmàtica: Confecció d’un pedigrí familiar sobre la sensibilitat a la fenilcarbamida per tal d’inferir i justificar el patró d’herència d’aquesta característica.

#GEV4t.3 #GEV4t.6 [Gev 9] [Gev 12] [Gev 13] [Gev 14] [Gev 19] [Gev 25] [Gev 26] [Gev 27]

Pot ser preferible introduir la genètica mendeliana un cop s’han presentat els conceptes de genètica molecular. D’aquesta manera, l’alumnat pot establir connexions entre els elements del model mendelià (com «gen», «al·lel» o «diploide»), que representen una simplificació, i els corresponents del model molecular, que ofereix una visió més precisa i completa dels mecanismes genètics.

Currículum

#GEV4t.4 Argumentació sobre el paper de les mutacions a l’origen de la biodiversitat i la seva relació amb els processos evolutius.
#GEV4t.5 Interpretació dels fenòmens evolutius des de la perspectiva de diferents teories explicatives (lamarckiana, neodarwinista), anàlisi de casos.

Proposta per 4t

Contraposició dels models evolutius principals amb les idees fixistes, analitzant les propostes de Lamarck i del neodarwinisme per explicar l’aparició de trets morfològics i fisiològics en diferents espècies. Comprensió del paper fonamental de les mutacions en l’origen de la variabilitat genètica sobre la qual actua la selecció natural. +

[ESS] [Gev 23] [Gev 42] [Gev 43] [Gev 44] [Gev 45] [Gev 47] [Gev 48] [Gev 51]

Activitat paradigmàtica: Anàlisi crítica de notícies i publicacions a les xarxes socials que donen explicacions errònies des d’un enfocament lamarckista sobre l’evolució de característiques morfològiques o fisiològiques (p. ex.: «els humans del futur no tindran dits del peu» o «els creixerà gepa per la tendència a inclinar el cos a l’hora de mirar el telèfon mòbil»).

[ESS] #GEV4t.4 #GEV4t.5 [Gev 23] [Gev 42] [Gev 43] [Gev 44] [Gev 45] [Gev 47] [Gev 48] [Gev 51]

Una possibilitat per introduir els sabers d’evolució de 4t d’ESO a l’aula és fer-ho a partir d’articles o publicacions a les xarxes socials que facin referència a idees errònies o alternatives sobre la finalitat o la direccionalitat del procés evolutiu (lamarckisme). Es tracta d’idees molt presents i freqüents, i un dels objectius principals del bloc d’Evolució a 4t d’ESO és que l’alumnat sàpiga identificar-les.