[Gev 1] Els descendents s’assemblen molt als seus progenitors, però no del tot, i s’assemblen també entre ells.

[Gev 2] Tots els éssers vius tenen descendència, sovint amb dos progenitors implicats.

[Gev 3] Algunes característiques són hereditàries, d’altres depenen de l’entorn, i moltes resulten de la combinació de tots dos factors.

Moltes característiques dels organismes s’hereten dels seus progenitors. Altres característiques resulten de les interaccions dels individus amb l’entorn, que poden anar des de la dieta fins a l’aprenentatge. Moltes característiques impliquen tant l’herència com el medi ambient.

[Gev 4] Com que la descendència s’assembla als seus progenitors, hi ha d’haver una manera fiable de transferir informació d’una generació a l’altra.

[Gev 5] En alguns tipus d’organismes, tota la informació hereditària prové d’un sol progenitor.

[Gev 6] En els organismes que tenen dos sexes, normalment la meitat de la informació hereditària prové de cada progenitor.

[Gev 7] La informació que es transmet dels pares als fills està codificada en molècules d’ADN.

[Gev 8] Les molècules d’ADN es troben plegades dins d’una cèl·lula, de manera ordenada, formant cromosomes.

[Gev 9] La majoria d’animals i plantes disposem de dos jocs de cromosomes. Cada joc l’hem heretat d’un dels nostres progenitors.

[Gev 10] Les molècules d’ADN són cadenes llargues que uneixen només quatre tipus de molècules més petites, la seqüència precisa de les quals codifica la informació genètica.

[Gev 11] Un gen és un fragment de la molècula d’ADN que codifica per la síntesi d’una o diverses proteïnes.

[Gev 12] Els gens es troben als cromosomes de les cèl·lules, i cada parell de cromosomes conté dues variants de cadascun dels gens (al·lels).

[Gev 13] En una població poden existir moltes variants (al·lels) d’un gen determinat, però un individu només pot disposar de dues variants (al·lels) d’un gen.

[Gev 14] Hi ha moltes relacions possibles entre els dos al·lels de què disposem de cada gen. Sovint un dels al·lels «domina» sobre l’altre, que no s’expressa mentre estigui combinat amb l’al·lel dominant. Hi ha, però, altres possibles relacions entre al·lels.

[Gev 15] No tota la informació genètica d’un organisme (genotip) té impacte en les seves característiques observables (fenotip).

[Gev 16] Totes les cèl·lules d’un organisme disposen del mateix contingut genètic, però no totes les cèl·lules fan servir (expressen) la mateixa informació genètica.

[Gev 17] Perquè un gen pugui ser traduït en les proteïnes que codifica, caldrà haver-ne fet una còpia prèviament en forma d’ARN (transcripció).

[Gev 18] El codi genètic necessari per traduir l’ARN en una proteïna és pràcticament el mateix per a totes les formes de vida.

[Gev 19] Algunes malalties genètiques són conseqüència d’al·lels que tenen modificada la seqüència i codifiquen per proteïnes que no poden acomplir la seva funció.

[Gev 20] Hi ha malalties genètiques que són el resultat d’una alteració en la regulació d’uns gens determinats (que s’expressen en moments o ubicacions erronis).

[Gev 21] No tot l’ADN codifica per a proteïnes; alguns segments d’ADN estan implicats en funcions reguladores o estructurals, i alguns no tenen cap funció encara coneguda.

[Gev 22] Les cèl·lules d’un embrió es diferencien activant parts diferents de l’ADN segons el seu entorn.

A mesura que les generacions successives de cèl·lules d’un embrió es formen per divisió, petites diferències en els seus entorns immediats fan que es desenvolupin de manera lleugerament diferent, activant o inactivant diferents parts de la informació de l’ADN.

[Gev 23] Les característiques hereditàries es poden observar a escala molecular i de l’organisme sencer, en estructura, química o comportament.

[Gev 24] Els caràcters hereditaris poden influir tant en l’estructura i la bioquímica de l’organisme com en el seu comportament.

Els caràcters hereditaris poden incloure detalls de la bioquímica i les característiques anatòmiques que s’expressen finalment en el desenvolupament de l’organisme. Per mitjans bioquímics o anatòmics, les característiques hereditàries també poden influir en el comportament.

[Gev 25] En la majoria dels mamífers els mascles disposen d’un cromosoma sexual Y, que conté els gens que determinen les característiques sexuals masculines. Aquest cromosoma es combina amb un cromosoma sexual X, que inclou informació genètica no vinculada a la determinació de les característiques sexuals.

[Gev 26] Les femelles de la majoria dels mamífers han heretat dos cromosomes X, procedents de cadascun dels progenitors.

[Gev 27] Els mascles de la majoria dels mamífers disposen d’un sol al·lel dels gens situats al cromosoma X, mentre que les femelles disposen de dos al·lels dels gens d’aquest cromosoma.

[Gev 28] Hi ha variacions entre individus d’un tipus dins d’una població.

[Gev 29] Els descendents s’assemblen molt als seus progenitors, però no del tot, i s’assemblen també entre ells.

[Gev 30] Els «fòssils» es poden comparar entre si i amb organismes vius segons les seves semblances i diferències. Alguns organismes que van viure fa molt de temps són semblants als organismes existents, però alguns són força diferents.

[Gev 31] El funcionament de les cèl·lules és similar en tots els éssers vius.

[Gev 32] Molts milers de capes de roca sedimentària proporcionen proves de la llarga història de la Terra i de la llarga història de formes de vida canviants, les restes de les quals es troben a les roques.

[Gev 33] Els canvis en l’hàbitat d’un organisme són de vegades beneficiosos i de vegades perjudicials.

[Gev 34] En tots els entorns, els organismes amb necessitats similars poden competir entre ells per recursos, com ara aliment, espai, aigua, aire i refugi. En qualsevol entorn particular, el creixement i la supervivència dels organismes depenen de les condicions físiques.

[Gev 35] Els canvis en les condicions ambientals poden afectar la supervivència d’organismes individuals i espècies senceres.

[Gev 36] Alguns tipus d’organismes que abans vivien a la Terra han desaparegut completament, encara que són similars a d’altres que són vius avui dia.

[Gev 37] Els individus de la mateixa espècie difereixen en les seves característiques i, de vegades, les diferències donen als individus un avantatge per sobreviure i reproduir-se.

[Gev 38] Les característiques hereditàries (transmeses en la informació genètica) influeixen en la probabilitat que té un organisme de sobreviure i reproduir-se.

[Gev 39] L’atzar per si sol pot donar lloc a la persistència d’algunes característiques hereditàries que no tenen cap avantatge o desavantatge per a la supervivència o reproducció.

[Gev 40] El codi d’ADN és pràcticament el mateix per a totes les formes de vida.

[Gev 41] El grau de parentiu entre organismes o espècies es pot estimar a partir de la similitud de les seves seqüències d’ADN.

[Gev 42] Les mutacions són canvis aleatoris en la seqüència genètica que poden afectar l’estructura i funció de les proteïnes. Alguns canvis són beneficiosos, d’altres, perjudicials o neutres.

Les mutacions són canvis en la seqüència genètica, que es produeixen per atzar dins les nostres cèl·lules. Tot i que són poc freqüents, les mutacions poden provocar canvis en l’estructura i la funció de les proteïnes. Alguns canvis són beneficiosos; d’altres, nocius, i alguns, neutres per a l’organisme.

[Gev 43] Tot i que la replicació de l’ADN està minuciosament regulada i és molt precisa, es produeixen errors, que donen lloc a mutacions. Els factors ambientals també poden causar mutacions en els gens.

[Gev 44] Els descendents d’individus amb característiques avantatjoses tenen més probabilitats de sobreviure i reproduir-se. Aquest procés, anomenat selecció natural, fa que augmenti la proporció d’aquestes característiques.

[Gev 45] L’acció continuada de la selecció natural en noves característiques i en ambients canviants, una vegada i una altra durant milions d’anys, ha produït una successió de noves espècies diverses.

[Gev 46] La variabilitat entre individus d’una mateixa espècie (fruit de les mutacions) és l’origen de l’aparició de noves proteïnes, que poden reeixir més bé i donar més avantatge reproductiu.

[Gev 47] La idea bàsica de l’evolució biològica és que les espècies actuals de la Terra es van desenvolupar a partir d’espècies anteriors i clarament diferents.

[Gev 48] El procés evolutiu no és dirigit: les espècies, en general, no poden fer res per adaptar-se als canvis que es produeixen al seu hàbitat i, per tant, només sobreviuen si ja disposen de característiques que els permeten l’adaptació.

[Gev 49] La vida a la Terra va començar amb organismes unicel·lulars fa uns 4.000 milions d’anys. Quan van aparèixer les cèl·lules amb nucli, fa 1.000 milions d’anys, van evolucionar formes multicel·lulars cada cop més complexes.

[Gev 50] Les idees modernes sobre l’evolució proporcionen una explicació científica per a la història de la vida a la Terra tal com es descriu en el registre fòssil i en les similituds evidents dins de la diversitat d’organismes.

[Gev 51] Les mutacions genètiques són atzaroses i preadaptatives.