[Eco 1] L’ecosistema és un espai on els factors biòtics i abiòtics es mantenen en equilibri i que es pot alterar.

[Eco 2] La matèria circula i l’energia flueix en els ecosistemes a les xarxes tròfiques (productors, herbívors, carnívors i descomponedors).

Amb la matèria que agafen del medi poden formar els seus propis materials o bé obtenir energia.

[Eco 3] Els vegetals dels ecosistemes terrestres es troben a la base de les xarxes tròfiques.

[Eco 4] Els éssers humans es relacionen amb els animals i les plantes, els han de respectar i aplicar normes de cura.

[Eco 5] Els éssers humans generen un impacte a la Terra i a l’espai (contaminació espacial, lumínica) i cal desenvolupar un criteri per actuar.

[Eco 6] La Terra és un sistema format per diferents elements que interactuen i poden provocar canvis a la vida i al seu entorn.

[Eco 7] La climatologia d’un indret, relacionada amb la dinàmica de l’atmosfera, influencia la distribució dels ecosistemes.

[Eco 8] Els éssers vius prenen matèria i energia del medi i d’altres organismes, i després la retornen o la transmeten, de manera que mantenen el flux constant entre ells i l’entorn.

La quantitat total de matèria és sempre la mateixa, però no sempre està en la mateixa forma i, per tant, no sempre està disponible per a tots els éssers vius.

[Eco 9] Els éssers vius, en intercanviar energia i matèria amb el medi, el modifiquen.

[Eco 10] Un ecosistema està format per diferents organismes que viuen junts i depenen els uns dels altres (biocenosi), en un lloc amb unes característiques concretes com el clima o el sòl (biòtop).

[Eco 11] En un ecosistema estable hi ha productors, consumidors i descomponedors i cadascun d’aquests grups té un paper essencial en el cicle de la matèria i el flux d’energia.

En un ecosistema estable hi ha productors (autòtrofs), consumidors i descomponedors (tots dos heteròtrofs), i cadascun d’aquests grups té un paper essencial en el cicle de la matèria i el flux d’energia. Aquests fluxos no es produeixen en un sol organisme, sinó en el conjunt de relacions entre molts éssers vius connectats dins de l’ecosistema, i indiquen com la matèria passa (s’aprofita per fer els seus materials o per produir energia) d’un nivell tròfic al següent.

[Eco 12] Al llarg del temps, la matèria es transfereix d’un organisme a un altre repetidament i també amb el seu entorn físic, i això fa que la quantitat total de matèria sigui constant, tot i que la seva forma i ubicació canvien. Els descomponedors són clau perquè retornen la matèria al sòl per a altres organismes.

La matèria circula contínuament dins dels ecosistemes: es mou i es transforma entre els nivells tròfics i l’entorn físic, però la quantitat total de matèria es manté gairebé constant. Els àtoms que formen la matèria són finits i es poden trobar combinats formant matèria més o menys energètica. La massa total (quantitat d’àtoms) continua sent la mateixa si es considera com un sistema tancat. Els descomponedors tenen un paper essencial en aquest cicle, ja que descomponen la matèria orgànica i en faciliten la reutilització pel sòl i pels organismes.

[Eco 13] Gairebé tota l’energia dels aliments prové de la llum solar.

L’energia solar és la font d’energia que utilitzen els organismes fotosintètics dels ecosistemes aquàtics i terrestres. L’energia química és la font d’energia que fan servir els organismes quimiosintètics dels ecosistemes sense llum solar, com les fonts hidrotermals dels oceans profunds. Aquestes fonts d’energia són necessàries per produir la matèria orgànica que circularà de productors a consumidors a través de les cadenes i xarxes tròfiques.

[Eco 14] Els elements químics que formen les molècules dels éssers vius es combinen i es recombinen de diferents maneres al llarg de la xarxa tròfica, mentre que l’energia es dissipa en forma de calor. Com que només una petita part es transfereix entre nivells, l’energia solar contínua és essencial per mantenir el sistema.

L’energia s’emmagatzema en les estructures que es formen i es va dissipant en forma de calor a mesura que es transfereix d’un organisme a un altre. Aquest procés es manté en marxa gràcies a l’entrada contínua d’energia solar, però com que només una petita part passa d’un nivell tròfic al següent (regla del 10%), arriba un punt en què ja no n’hi ha prou per sostenir més nivells.

[Eco 15] Les relacions entre individus de la mateixa espècie i d’espècies diferents, juntament amb les condicions del medi, ajuden a regular la mida i dinàmica de les poblacions.

En els ecosistemes s’estableixen relacions dins la mateixa espècie (intraespecífiques) i entre espècies diferents (interespecífiques). Aquestes relacions, juntament amb les condicions del medi, fan que les poblacions s’autoregulin dins de certs límits. La seva dinàmica depèn de factors biòtics (com la competència, la relació depredador-presa, el parasitisme, la simbiosi o el comensalisme) i de factors abiòtics (com els canvis en el medi físic o la disponibilitat d’aigua, gas, llum, sals o refugis).

[Eco 16] En els ecosistemes hi ha competència entre les espècies i dins d’aquestes pels recursos energètics i materials que necessiten per viure i reproduir-se.

[Eco 17] L’associació entre organismes, com la simbiosi, afavoreix l’estabilitat dels ecosistemes i són una força evolutiva clau.

L’associació entre organismes, com la simbiosi, afavoreix l’estabilitat dels ecosistemes perquè crea xarxes d’interdependència en què cada espècie compleix funcions vitals per a les altres (com fan els fongs micorrízics amb les plantes o els bacteris dins els animals), cosa que reforça l’equilibri i la resiliència del conjunt; alhora, aquestes relacions cooperatives són una força evolutiva clau, ja que impulsen l’origen de noves formes de vida a través de la integració i la coevolució.

[Eco 18 ] Un ecosistema està en equilibri quan manté la seva diversitat, el flux d’energia i el cicle de nutrients de manera estable al llarg del temps, i pot recuperar-se de pertorbacions sense canvis greus.

Un ecosistema es troba en equilibri quan les espècies que hi viuen i els factors ambientals es mantenen relativament estables al llarg del temps i els processos ecològics essencials funcionen de manera sostinguda. Aquest equilibri es caracteritza per una diversitat de poblacions estable, un flux d’energia i un cicle de nutrients equilibrats, capacitat de recuperació davant pertorbacions (resiliència) i absència de pertorbacions greus o prolongades.

[Eco 19] Els ecosistemes canvien per causes naturals o humanes, i aquestes alteracions poden afectar les espècies presents i provocar pèrdua de biodiversitat.

Els ecosistemes són dinàmics i canvien depenent de molts factors, alguns de provocats per l’ésser humà; d’altres, per factors ambientals, i d’altres, per les interaccions dels organismes que els formen (entre ells i amb el medi), de manera que poden canviar les espècies que hi viuen. Els canvis dels ecosistemes poden provocar pèrdua de biodiversitat; fins i tot, pot arribar a desaparèixer alguna espècie.

[Eco 20] Les diferents xarxes tròfiques, tant terrestres com aquàtiques, estan interconnectades a escala global en el sistema Terra.

[Eco 21] La Terra es pot considerar com un gran ecosistema, complex, dinàmic i autoregulat, que funciona gràcies a l’associació dels processos de la biosfera, la hidrosfera, l’atmosfera i la geosfera.

[Eco 22] La composició de la Terra, de l’atmosfera i de la hidrosfera, així com la seva dinàmica i els fenòmens que s’hi produeixen, donen forma a la superfície del planeta i en determinen el clima.

La Terra està formada per diferents capes (l’escorça, el mantell i el nucli), cadascuna amb propietats físiques i químiques específiques. Els moviments interns en modelen la superfície i en condicionen el paisatge. L’atmosfera està composta principalment per nitrogen, oxigen, diòxid de carboni i altres gasos. Té una estructura formada per capes: troposfera, estratosfera, mesosfera, termosfera i exosfera. Cada capa compleix una funció específica que fa possible la vida a la Terra. La seva dinàmica genera els fenòmens meteorològics que influeixen en el clima. La hidrosfera inclou oceans, mars, rius i aigües subterrànies i interactua amb la resta de capes. El cicle de l’aigua i els corrents marins distribueixen l’aigua i la calor pel planeta, i això influeix en el clima. La interacció entre aquestes tres esferes explica la varietat de paisatges i climes del planeta.

[Eco 23] La llum del Sol travessa l’atmosfera i escalfa la superfície de la Terra, la qual cosa fa possible que les plantes o altres éssers fotosintètics facin la fotosíntesi i, per tant, hi pugui haver vida.

[Eco 24] Les plantes transformen l’atmosfera terrestre reduint el CO₂ i augmentant l’oxigen gràcies a la fotosíntesi. Tot i això, la respiració cel·lular de la majoria d’éssers vius torna una part del CO₂ a l’atmosfera.

Les plantes alteren l’atmosfera terrestre eliminant-ne el CO2: utilitzen el carboni per fer glúcids i alliberen oxigen durant la fotosíntesi. La majoria d’éssers vius, incloses les plantes, també fan servir l’oxigen i alliberen CO2 durant la respiració cel·lular.

[Eco 25] Les condicions climàtiques condicionen la vida dels éssers vius fent que no tots tinguin les mateixes possibilitats de sobreviure o tenir descendència.

Les condicions climàtiques condicionen la vida dels éssers vius: si es canvien les condicions del medi, canvia també la manera que tenen els éssers vius de viure (fent que tinguin més o menys èxit reproductiu).

[Eco 26] L’atmosfera reté part de la calor que la Terra emet gràcies a gasos com el diòxid de carboni, el metà i el vapor d’aigua, i així manté la temperatura.

La radiació del Sol és absorbida per la superfície terrestre, que s’escalfa i emet una radiació de longitud d’ona més llarga (infraroja). Una part d’aquesta radiació és absorbida per l’atmosfera gràcies a la presència de gasos com el diòxid de carboni, el metà i el vapor d’aigua, i així manté la calor a la Terra. Aquest procés físic es coneix com a efecte hivernacle.

[Eco 27] La radiació del Sol escalfa la superfície de la Terra i provoca corrents de convecció a l’aire i als oceans, que generen els climes.

[Eco 28] Les activitats humanes alliberen gasos que intensifiquen l’efecte hivernacle i provoquen l’escalfament global i el canvi climàtic.

La temperatura de la Terra depèn d’un equilibri delicat a l’atmosfera. Les activitats humanes alliberen gasos com el diòxid de carboni i el metà, que intensifiquen l’efecte hivernacle i provoquen l’escalfament global i el canvi climàtic.

[Eco 29 ] La biosfera influeix en la composició de certs gasos de l’atmosfera, i aquests gasos, al seu torn, protegeixen la vida a la Terra.

L’oxigen que alliberen els organismes autòtrofs com les plantes o els cianobacteris durant la fotosíntesi fa possible la formació d’ozó a les capes altes de l’atmosfera. L’ozó actua com a escut, ja que absorbeix la radiació ultraviolada del Sol, que és perjudicial per a molts éssers vius.

[Eco 30] Tot i que l’aigua és molt abundant pel planeta, l’aigua dolça i l’aigua potable disponible representen un percentatge molt petit comparat amb l’aigua salada, per exemple.

[Eco 31] L’aigua es troba en reserves naturals i artificials i es mou per processos naturals i humans. Quan s’utilitza, perd qualitat, per això cal retornar-la al medi amb la mínima qualitat per protegir els ecosistemes.

L’aigua cobreix tres quartes parts de la superfície del planeta. Es troba en diferents magatzems naturals (rius, mars, atmosfera, éssers vius, aigües subterrànies) o creats per les persones (embassaments, dipòsits) i pot circular (circulació superficial, atmosfèrica i subterrània) gràcies a diferents processos naturals (evaporació, condensació, precipitació, infiltració) i processos humans (potabilització, distribució, depuració). Cada vegada que s’utilitza l’aigua per al consum humà, perd qualitat i cal retornar-la al medi natural amb una qualitat mínima per garantir la conservació dels ecosistemes.

[Eco 32] Els humans consumim aigua directament per beure i també indirectament en la producció de béns i serveis, sovint en major quantitat. Cal energia per obtenir aigua i aigua per produir energia, fet que pot generar problemes ambientals.

L’aigua es pot consumir directament (l’aigua que es «beu»), però també cal tenir en compte els consums indirectes (l’aigua que no es «veu») per a la producció de béns i serveis. El concepte de petjada hídrica o aigua virtual ajuda a visibilitzar que el consum indirecte de l’aigua pot arribar a ser molt superior que el consum directe. El nexe aigua i energia és cada vegada més evident i pot generar conflictes ambientals, ja que el consum d’aigua es vincula amb el consum energètic (es necessita energia per obtenir aigua per al consum humà i també a la inversa, es necessita aigua per extreure recursos energètics).

[Eco 33] La biosfera intervé en la formació de roques sedimentàries i de combustibles fòssils, que actuen com a reserves de CO₂, però que els humans alliberen en cremar-los.

La biosfera intervé en la formació de roques sedimentàries i de combustibles fòssils, que actuen com a reserves de CO₂, però que els humans alliberen en cremar-los. Les condicions ambientals poden afavorir que les plantes i els organismes marins creixin més de pressa del que els descomponedors poden reciclar-los de nou al medi ambient. Les capes de material orgànic ric en energia es converteixen gradualment en grans dipòsits de carbó i jaciments de petroli.

[Eco 34] La Terra evoluciona constantment per la interacció de les seves esferes i l’activitat humana, i cal gestionar els riscos que aquests canvis poden provocar.

La Terra ha canviat, canvia i canviarà a causa de les interaccions entre la geosfera, la hidrosfera, l’atmosfera, la biosfera i l’activitat humana. Els canvis que es produeixen sovint comporten riscos i s’han de prendre mesures per minimitzar-los.

[Eco 35] El canvi global (incloent-hi el canvi climàtic i altres canvis provocats per l’ésser humà, principalment) afecta les interaccions entre els éssers vius.

[Eco 36] Els canvis ambientals actuals, sobretot els provocats per l’activitat humana, avancen a una velocitat superior a la capacitat d’adaptació dels éssers vius i ecosistemes, fet que posa en risc la biodiversitat i l’estabilitat planetària.

[Eco 37] Els éssers humans som ecodependents i la nostra supervivència depèn de l’equilibri del sistema Terra. Per això cal actuar de forma responsable i sostenible tant de manera individual com col·lectiva.