Proposta d’activitats per al bloc de sabers Éssers vius
No ens mengem el món!
Sabers curriculars que s’aprenen
Anàlisi de les funcions de l’atmosfera i la hidrosfera i el seu paper essencial per a la vida a la Terra a partir dels impactes que genera l’activitat humana i dels riscos que se’n deriven. #ECO.3
Estratègies d’utilització d’eines digitals per a la cerca d’informació, col·laboració i comunicació de processos, resultats o idees en diferents formats (presentació, gràfica, vídeo, pòster, informe…) en el context de problemes investigables. #PC.2
Concrecions dels sabers curriculars
Anàlisi de com les emissions i la contaminació dels recursos hídrics derivades del model agroalimentari global contribueixen al canvi climàtic i afecten la producció i distribució d’aliments, amb l’objectiu de promoure hàbits de consum més sostenibles i saludables.
Ús de diverses estratègies en format oral o audiovisual per comunicar de manera efectiva els resultats d’una recerca feta a l’aula.
Interacció amb altres blocs de sabers
Éssers vius
Cos humà
Projecte científic
Idees clau que es construeixen
[Eco 24]: Les plantes transformen l’atmosfera terrestre reduint el CO2 i augmentant l’oxigen gràcies a la fotosíntesi. Tot i això, la respiració cel·lular de la majoria d’éssers vius torna una part del CO2 a l’atmosfera. Les plantes alteren l’atmosfera terrestre eliminant-ne el CO2: utilitzen el carboni per fer glúcids i alliberen oxigen durant la fotosíntesi. La majoria d’éssers vius, incloses les plantes, també fan servir l’oxigen i alliberen CO2 durant la respiració cel·lular.
[Eco 36]: Els canvis ambientals actuals, sobretot els provocats per l’activitat humana, avancen a una velocitat superior a la capacitat d’adaptació dels éssers vius i ecosistemes, fet que posa en risc la biodiversitat i l’estabilitat planetària.
[Eco 37]: Els éssers humans som ecodependents i la nostra supervivència depèn de l’equilibri del sistema Terra. Per això cal actuar de forma responsable i sostenible tant de manera individual com col·lectiva.
Descripció de l’activitat per al docent
En aquesta activitat l’alumnat ha de dissenyar un menú setmanal saludable i sostenible, fonamentat en la comprensió científica dels impactes ambientals sobre les capes de la Terra. Les emissions de gasos d'efecte hivernacle i la contaminació de la hidrosfera avancen a una velocitat que supera la capacitat d'adaptació de la Terra. Com a éssers ecodependents, la nostra supervivència depèn de restablir aquest equilibri. I ho podem fer a cada plat!
El punt de partida de l’activitat és la dieta setmanal d'un company o una companya, que es concreta en una plantilla, i un formulari amb preguntes dissenyades per detectar idees prèvies dels aspectes que s’investigaran.
- Quan compres o menges, penses en la quantitat d'aigua que s’ha necessitat per produir aquell aliment?
- Sabries explicar què contamina més l’atmosfera: produir un quilo de llenties o un quilo de carn de vedella?
- Podries explicar com el consum d’alguns productes (com ara l’oli de palma o la soja per a pinsos) provoca la mort d’espècies que no consumeixes directament?
- Quin aliment de la teva dieta podria estar degradant o exhaurint la fertilitat del sòl?
També, per saber la realitat del consum a casa i la predisposició al canvi:
- A casa es prioritza la compra de productes a granel per evitar plàstics?
- Coneixes botigues de proximitat o cooperatives de consum al teu barri que venguin productes sostenibles? Sabries justificar per què ho són?
- Estaries disposat o disposada a modificar els hàbits o a eliminar el teu aliment preferit del menú si descobrissis que té un impacte ambiental alt?
A continuació, l’alumnat es divideix en quatre grups d’experts. Cada grup analitza un “impacte ocult” del model agroalimentari sobre una capa específica del sistema Terra, utilitzant fonts documentals, gràfics i dades reals.
- Hidrosfera: s’analitzen els conceptes d’aigua virtual i petjada hídrica. Com es pot “gastar” aigua a l’altre costat del món en menjar-nos un alvocat o una hamburguesa aquí? Quanta aigua es “beu” un bistec? Això ens permet analitzar l’impacte directe sobre la hidrosfera i la disponibilitat d’aigua dolça.
- Atmosfera: s’investiguen emissions contaminants com les del metà de la ramaderia intensiva i el diòxid de carboni del transport, la petjada de carboni. S’analitza com aquest excés de gasos altera la regulació tèrmica i accelera el canvi climàtic.
- Biosfera: s’avalua com la desforestació per fer monocultius (soja per a pinsos o oli de palma) genera un canvi ambiental tan ràpid que supera la capacitat d'adaptació dels éssers vius, fet que provoca l’extinció d’espècies.
- Geosfera: es diagnostica com l’agricultura intensiva i els fertilitzants químics causen l’erosió i la pèrdua de l’horitzó fèrtil. S’estudia com la compactació per maquinària i la contaminació per purins impedeixen que el sòl filtri aigua i fixi carboni.
A continuació, es fa una posada en comú utilitzant com a suport una infografia, en la qual es marquen les connexions entre capes. La desforestació, per exemple, redueix el nombre de plantes capaces de fer la fotosíntesi. Això comporta una disminució de l’absorció de CO2 i una producció menor d’oxigen, fet que modifica la composició de l’atmosfera: la Terra com a sistema connectat. Proposem possibles alternatives reals.
Infografia: Pissarra digital per recollir i connectar impactes
Finalment, l'alumnat elabora un informe en què avalua la dieta inicial (a partir d’un semàfor) i proposa un menú més sostenible. També ha d’argumentar com les seves propostes ajuden a disminuir l’impacte sobre les capes de la Terra. S’inclou un decàleg propi de pràctiques responsables relacionades amb els ODS 12 i 13 per fomentar la sostenibilitat al plat.
Aquesta activitat està pensada per fer-la en 3 hores.