Sabers curriculars que s’aprenen

Ús d’estratègies per reconèixer les espècies més comunes dels ecosistemes de l’entorn (guies, claus dicotòmiques, eines digitals, etc.). #EV.2

Utilització de diferents mètodes d’observació i de recollida de dades de fenòmens naturals en el context de problemes investigables. #PC.6

Concrecions dels sabers curriculars

Observació de l’entorn proper per identificar algunes de les espècies més comunes dels nostres ecosistemes, mitjançant guies d’observació o altres eines d’identificació.

Recollida de dades d’observacions en contextos propers (mesurar fulles, ombres, etc.) o contextos de laboratori.

Interacció amb altres blocs de sabers

Ecosistemes

Idees clau que es construeixen

[EV 3] Els éssers vius es poden classificar segons característiques observables.

Descripció de l’activitat per al docent

La proposta consisteix a dur a terme un treball de camp per identificar la biodiversitat de cargols terrestres en un entorn proper al centre educatiu. L'activitat s'ha de dur a terme després d'haver-se familiaritzat prèviament a l'aula i al laboratori amb els éssers vius objecte d’estudi, explorant aspectes com el grup taxonòmic, la biologia, els processos d’intercanvi de matèria i energia amb el medi o la reproducció, així com curiositats relacionades. També caldrà conèixer els materials d’identificació que es faran servir, com ara webs, guies d’identificació, lupes de mà i lupes digitals.

Es recomana dur a terme pràctiques inicials d’identificació per familiaritzar-se amb el vocabulari específic relacionat amb l'anatomia de les conquilles, com ara termes com umbilic, costelles, estries, perístoma, opercle, així com la identificació de les característiques de la closca (dextrogira o levogira, formes de la closca, etc.), ja que aquests coneixements són imprescindibles per a una correcta identificació.

Per dur a terme el treball de camp, un cop escollida la zona d’estudi, serà necessari delimitar parcel·les de 2 x 2 metres o, si es prefereix, traçar un transsecte al llarg d’un camí. L’alumnat s’ha d’organitzar en petits grups, i cada equip s’encarregarà de l’estudi d’una parcel·la o un tram del transsecte. Per fer aquesta tasca, es recomana utilitzar una cinta mètrica i un cordill per ajudar a delimitar clarament la zona d’estudi.

A continuació, s’han de recollir totes les conquilles i els cargols vius dins la zona delimitada. Per recollir els individus més petits, que poden ser difícils de veure a simple vista, s’han de fer servir sedassos o coladors amb malles de 2 a 5 mm per filtrar la terra. Un cop recollits tots els organismes, se n’ha de fer el procés d’identificació, prioritzant els organismes vius, ja que caldrà retornar-los exactament al lloc on s’han trobat.

El material necessari per a aquesta tasca inclou: safates, pinces, sedàs, lupa, peu de rei i plaques de Petri.

Per classificar i identificar les conquilles, cal començar agrupant-les per semblança en diferents plaques de Petri. Les conquilles blanques, que han estat “cremades” pel sol, es descarten de l’estudi, ja que no es poden identificar de manera fiable. Amb l’ajuda de les guies d’identificació i la web cargols.online, l’alumnat inicia aquesta tasca, que es pot fer tant al lloc d’estudi (pati) com a l’aula o al laboratori.

La durada d’aquesta activitat dependrà del nombre de conquilles localitzades. Finalment, els resultats es registren en un full de càlcul, en el qual s’ha d’indicar el nom científic de les diferents espècies i l’abundància (nombre d’exemplars trobats). Les dades de cada grup es compartiran per elaborar les conclusions en l’àmbit del grup-classe o del nivell, si és el cas, i per extreure’n les conclusions finals. Serà interessant comunicar els resultats a la resta de comunitat educativa, sigui elaborant un pòster, una notícia per a la web del centre o un escrit per a un mitjà de comunicació local.

Es proposa identificar altres éssers vius observats en l’entorn estudiat i classificar-los en el grup taxonòmic al qual pertanyen.

Materials per al professorat i l’alumnat

Castelltort Valls, A., Batlles Fossas, A., Boix Garcia-Cairó, G., Castelltort Valls, N., González de Vicente, E., & Olmeda Jato, M. (2023). Guaitacargols: l’estudi de la biodiversitat de cargols terrestres a secundària. Ciències: Revista del professorat de ciències de primària i secundària, (45), 27-38. Disponible a: https://doi.org/10.5565/rev/ciencies.476

 Guia d’identificació de cargols comuns. Disponible a: https://cargols.online/

 Web educativa del Museu de Ciències Naturals de Barcelona:

https://edunat.museuciencies.cat/activitat/projecte-guaitacargols/

Sabers curriculars que s’aprenen

Observació i identificació de les característiques distintives d’espècies representatives de l’entorn proper i ubicació dels principals grups taxonòmics corresponents (regne). #EV.1

Ús d’estratègies per reconèixer les espècies més comunes dels ecosistemes de l’entorn (guies, claus dicotòmiques, eines digitals, etc.). #EV.2

Utilització de diferents mètodes d’observació i de recollida de dades de fenòmens naturals en el context de problemes investigables. #PC.6

Concrecions dels sabers curriculars

Observació i identificació de les característiques distintives d’espècies representatives de l’entorn proper mitjançant la cerca d’informació de com intercanvien matèria i energia amb el medi, quins estímuls capten i com hi responen, i com es reprodueixen. Es reconeix que tots els éssers vius estan formats per una o més cèl·lules, unitats bàsiques de la vida, i que cada ésser viu és únic i diferent, s’agrupa en espècies, rep un nom científic i es classifica segons unes característiques comunes.

Observació de l’entorn proper per identificar algunes de les espècies més comunes dels nostres ecosistemes, mitjançant guies d’observació o altres eines d’identificació.

Argumentació de la importància de la conservació de la biodiversitat i dels ecosistemes.

Recollida de dades d’observacions en contextos propers (mesurar fulles, ombres, etc.) o contextos de laboratori.

Interacció amb altres blocs de sabers

Ecosistemes

Idees clau que es construeixen

[EV 1] Tots els éssers vius intercanvien matèria i energia amb el medi, el qual modifiquen; capten estímuls i generen respostes, provenen d’una generació anterior i estan fets de cèl·lules.

[EV 3] Els éssers vius es poden classificar segons característiques observables.

[EV 4] Les plantes i els animals es classifiquen en subgrups segons la manera com obtenen energia i com es relacionen amb l’entorn, per sobreviure i perpetuar l’espècie.

Descripció de l’activitat per al docent

La proposta té com a objectiu promoure el coneixement de la biodiversitat de l’entorn proper, tant natural com urbà, mitjançant la identificació dels éssers vius que l’habiten i la reflexió sobre les seves interaccions, així com sobre la importància de conservar la biodiversitat en l’àmbit local.

Es proposa fer un inventari ràpid de les espècies que coneixem del nostre entorn —des dels testos d’un balcó fins als grans parcs públics i els terrenys abandonats—. Per iniciar l’exploració, es pregunta a l’alumnat: quines plantes hi trobem?, quins animals hi viuen?, quins en coneixem?, etc. També caldrà que l’alumnat es familiaritzi amb els materials d’observació i les guies d’identificació d’espècies que es facilitaran a cada equip de treball (llibres, làmines…).

L’organització de la sortida d’observació en un entorn natural o entorn urbà es pot fer en petits grups de treball. Cada grup va equipat amb una motxilla amb material d’observació (lupes, prismàtics, pots lupa), guies per a la identificació de fauna i flora, d’ocells i de papallones, i fulls de registre organitzats en dos apartats (llista d’animals i llista de plantes). Prèviament, es reparteixen les zones d’estudi (unes cinc), que han de tenir una mateixa superfície (entre 4 i 9 metres quadrats). En un entorn urbà, les zones poden ser: parets i murs; voreres, paviments, camins pedregosos i superfícies asfaltades; sòl de terra; àrees verdes, i hàbitats aquàtics.

El repte de cada grup consisteix a identificar i classificar les espècies animals i vegetals presents en una àrea determinada. Cada grup disposa d’uns 30 minuts per intentar descobrir éssers vius, encara que siguin molt petits, i dibuixar-los tan bé com sàpiguen o bé fer-ne fotografies. Tots els membres del grup han de participar en aquest treball, tant en la recerca d’espècies com en la seva representació gràfica.

La persona que descobreixi cada animal o vegetal, si no n’aconsegueix identificar el nom, pot assignar-li’n un segons la seva inspiració (per exemple: molsa clara, herba de fulla ampla, planta misteriosa, fulla de bona olor, bolet baldufa, aranya platejada, centpeus prim, cuc pelut, etc.). Un cop transcorregut el temps establert, cada grup reuneix totes les espècies que han trobat els seus membres i elabora una llista comuna.

Un portaveu de cada grup fa la presentació dels resultats de la investigació de la seva àrea. S’elabora un quadre general de totes les zones estudiades, on s’anota el nombre d’espècies i es verifica quines zones presenten més biodiversitat. Es pregunta a l’alumnat sobre les possibles raons per les quals unes àrees tenen més éssers vius que d’altres, tenint en compte factors com la llum, la humitat, el tipus de substrat o el grau de freqüentació. També s’analitza si entre tots s’ha descobert alguna espècie present en més d’una àrea i se’n descriuen les característiques. Finalment, es pregunta al grup si s’havien fixat anteriorment en aquests éssers vius que comparteixen l’entorn amb nosaltres i es reflexiona sobre els aspectes beneficiosos i perjudicials de la seva presència.

Cada alumne escull un dels éssers vius identificats i cerca informació sobre les seves funcions vitals, destacant la necessitat de captar matèria i energia i de reproduir-se. També identifica el regne i el grup taxonòmic al qual pertany, així com si l’espècie es troba en perill o en risc d’extinció.

Materials per al professorat i l’alumnat

Projecte ciències 12-15. Disponible a https://projectes.xtec.cat/steamcat/esperit_critic/ciencies-12-15/

Guia Hàbitat d’educació ambiental. Disponible a https://habitat.escolesxesc.cat/

Atles de biodiversitat urbana. https://ajuntament.barcelona.cat/atlesbiodiversitat/ca/

Espècies protegides i amenaçades de la fauna autòctona a Catalunya. Disponible a: https://analisi.transparenciacatalunya.cat/Medi-Ambient/Esp-cies-protegides-i-amena-ades-de-la-fauna-aut-c/i8eg-aynu/about_data