Sabers curriculars que s’aprenen

Observació i identificació de les característiques distintives d’espècies representatives de l’entorn proper i ubicació dels principals grups taxonòmics corresponents (regne). #EV.1

Concrecions dels sabers curriculars

Identificació de les característiques distintives de l’espècie humana com a organisme viu i com a única espècie existent actualment del gènere Homo, mitjançant l’anàlisi de la seva classificació taxonòmica i de les funcions vitals compartides amb la resta d’éssers vius, que els permet intercanviar energia i matèria amb el medi.

Interacció amb altres blocs de sabers

Cos humà

Genètica i evolució

Idees clau que es construeixen

[EV 13] La biodiversitat és la variabilitat d’organismes vius dels ecosistemes, fruit d’un llarg procés evolutiu. Inclou la diversitat dins de cada espècie, entre espècies i dins dels ecosistemes.

[EV 16] La variabilitat dels éssers vius, fruit de la reproducció sexual, pot influir en la seva capacitat de sobreviure en un ambient determinat. Els éssers vius es troben a certs ambients perquè tenen característiques que els permeten sobreviure. Aquesta adaptació a l’entorn es deu a diferències durant la reproducció. Aquesta variabilitat pot influir en la seva capacitat de sobreviure i adaptar-se al medi.

Descripció de l’activitat per al docent

A partir de rèpliques de fòssils de cranis de diferents espècies d’homínids (disponibles en préstec al CESIRE, l’ICP o als CRP), es proposa a l’alumnat que dedueixi, mitjançant l’observació sistemàtica i la recollida de dades, quines són les característiques visibles dels fòssils que han anat canviant al llarg de l’evolució humana. Aquesta activitat pràctica es pot complementar amb lectures sobre l’evolució humana o amb material audiovisual disponible a les xarxes.

Per començar l’activitat, es demana a l’alumnat que expliqui què recorda sobre l’origen de la nostra espècie, l’existència d’altres espècies d’homínids i les principals característiques que han marcat l’evolució humana. Es pot proposar que complementi aquesta explicació amb un dibuix o una representació esquemàtica, o bé amb la cerca d’una imatge a les xarxes que ajudi a expressar les seves idees. A partir d’una conversa col·lectiva, es comparteixen les idees prèvies i es reflexiona sobre les concepcions errònies que encara perduren en relació amb el coneixement de la nostra espècie (com ara la visió lineal de l’evolució o el biaix de gènere), així com sobre els possibles dubtes.

L’aula s’organitza en taules disposades en petits grups de treball. L’activitat es planteja com una proposta de descoberta, en què cada grup disposarà d’un temps determinat (aproximadament 10 minuts) per observar el crani assignat i recollir dades, com ara les mides o les característiques anatòmiques. Caldrà disposar d’un mínim de cinc rèpliques de cranis, corresponents a diferents espècies d’homínids. L’alumnat haurà de registrar les seves observacions en una fitxa de treball, on també haurà de fer un dibuix esquemàtic del crani.

En finalitzar l’observació de tots els cranis, es posaran en comú les dades recollides i s’anirà introduint progressivament el vocabulari específic relacionat amb els trets observables. Alguns exemples són: la capacitat craniana, entesa com l’augment de la mida del cervell; l’expansió i arrodoniment de la volta del crani en les formes més modernes; l’alçària més gran del front en les espècies del gènere Homo; el prognatisme, és a dir, la projecció anterior del musell, una característica pròpia dels primats que disminueix en les formes més modernes; la presència d’arcs superciliars massissos en els australopitecs i en els primers Homo, que han desaparegut en la nostra espècie, i, finalment, la presència de la barbeta, un tret exclusiu d’Homo sapiens.

Les dades relatives a l’augment de la capacitat craniana al llarg de la història evolutiva es poden representar mitjançant una gràfica. Així mateix, es poden ordenar les rèpliques dels cranis segons la seva antiguitat, revelar el nom de les espècies corresponents i cercar informació més específica sobre les característiques de cadascuna, com ara on i quan va viure, de què s’alimentava, com es relacionava amb el medi o quines podrien haver estat les causes de la seva extinció.

Materials per al professorat i l’alumnat

González de Vicente, E. (2024). Una mirada crítica sobre evolución y uso de los lenguajes visuales. Alambique: Didáctica de las ciencias experimentales, (116), 1002-1002.

Maleta de l’evolució humana. Disponible en préstec a l’Institut Català de Paleontologia (recurs gratuït). https://www.icp.cat/index.php/ca/museu/activitats-del-museu/activitats-escolars

CESIRE. https://serveiseducatius.xtec.cat/cesire/prestec/colleccio-de-cranis-dhominids/