Sabers curriculars que s’aprenen

Utilització de diferents mètodes d’observació i de recollida de dades de fenòmens naturals en el context de problemes investigables. #PC.6 

Ús del microscopi i de diferents tècniques per observar i comparar tipus de cèl·lules al microscopi. #CEL.5

Concrecions dels sabers curriculars

Identificació, en preparacions de microscopi fetes per l’alumnat (mucosa bucal, ceba, etc.) o ja preparades, de la membrana cel·lular i el nucli, la paret cel·lular o estructures com cilis o flagels quan hi siguin presents. Descripció científica d’aquestes estructures, fent ús de bastides lingüístiques.

Interacció amb altres blocs de sabers

Éssers vius

Projecte científic

Idees clau que es construeixen

[Cel 1] Tots els éssers vius estan formats per cèl·lules. Les cèl·lules només es poden veure amb un microscopi, i en elles tenen lloc els processos bàsics que mantenen la vida.

[Cel 2] Alguns éssers vius estan formats per una sola cèl·lula i d’altres, per moltes. Sigui com sigui, la cèl·lula necessita nutrients, aigua i oxigen (en la majoria dels casos) i un entorn on hi hagi unes condicions que li permetin funcionar (temperatura, nutrients, humitat, etc.).

[Cel 3] Només hi ha dos tipus de cèl·lules: eucariotes i procariotes. Les eucariotes tenen nucli diferenciat i són les cèl·lules de la majoria d’organismes pluricel·lulars i d’altres unicel·lulars, i les procariotes no tenen nucli i només es troben en organismes unicel·lulars.

Descripció de l’activitat per al docent

Aquesta activitat es basa en l’observació, la descripció i el dibuix de diferents tipus cel·lulars, amb un doble objectiu: per una banda, que l’alumnat explori la diversitat de morfologies que hi ha i, per l’altra, identificar la paret cel·lular (en el cas de les cèl·lules vegetals), la membrana cel·lular i el nucli diferenciat (en les eucariotes).

Es pot dur a terme de forma aïllada, sense contextualitzar amb el bloc dels Éssers vius, però pren molt més sentit si es planteja després de treballar la diversitat dels éssers vius fent èmfasi en l’estructura cel·lular d’aquests.

Durant la pràctica, es pot combinar un aprenentatge més procedimental, en què l’alumnat elabora les seves pròpies preparacions (mucosa bucal, ceba, mesocarpi de tomàquet, fulles de lliri o clavell, iogurt, etc.) amb l’observació de fotografies de cèl·lules ciliades, amb flagel, etc.

Una proposta d'organització podria ser que cada grup de treball faci una preparació (un grup, mucosa bucal; un altre, ceba, etc.) i, a l’hora d’observar-les, les intercanvien i combinen amb fotografies.

No s’adjunta cap protocol d’obtenció de les preparacions perquè aquests seran diferents en funció de les mostres que se seleccionen. S’aconsella no fer tincions, així com no fer servir l’objectiu de 100 augments per evitar fer servir oli d’immersió; tot plegat, per no centrar la dificultat de l’activitat en els aspectes més procedimentals.

En aquesta activitat es treballa la descripció científica (s’adjunta la bastida amb el material de l’alumnat), fent molt d’èmfasi en què només cal limitar-se a narrar allò que s’observa. No seria un bon exemple de descripció dir “he observat cèl·lules que tenen un citoplasma i un nucli”, perquè això ja és una interpretació, atès que encara estan iniciant-se en el món cel·lular. És més interessant que identifiquin que veuen “unes estructures que totes tenen la mateixa forma hexagonal, i una mida que és molt petita, perquè només les veiem al microscopi, no a ull nu, i que, tal com es mostra al dibuix, cada cèl·lula ocupa ¼ de la imatge. I que amb tot el que hem treballat a classe, arribem a la conclusió que això que observem són cèl·lules que tenen una membrana i un nucli diferenciat i per això diem que són cèl·lules eucariotes”.

En tots els casos es demana també un dibuix com més real millor (tenint presents els colors i l’escala), en el qual es demana que s’identifiquin les estructures que s’hi veuen (paret, membrana, citoplasma —tot i que com a tal no es veu— i nucli).

Un cop fetes totes les observacions i descripcions, se suggereix fer una activitat de “Compara i contrasta” per identificar quines són aquelles característiques que totes les cèl·lules tenen i quines no. És important discutir amb l’alumnat quins aspectes són els que diferencien les mostres (el color, la presència de determinades estructures, etc.).

La bastida per fer aquesta activitat, que serveix per ajudar a identificar les coses que tenen en comú i les que són diferents en comparar les mostres, s’adjunta al final del document. En aquesta bastida hi ha requadres de diferents colors. En els blaus s’hi ha de posar el nom de les mostres. Cal posar-ne tants com calguin. En els de color carbassa, s’hi explica què és el que tenen igual totes les mostres. Finalment, en els verds s’identifiquen aquells aspectes que són diferents.

Així doncs, en aquesta activitat es proposa que l’alumnat faci diverses observacions microscòpiques, en faci la descripció emprant la bastida que s’adjunta, i s’acabi amb l’activitat “Compara i contrasta” per poder identificar què tenen en comú i en què es diferencien les mostres observades.

Aquesta activitat es pot fer en dues sessions de laboratori (per cada observació que fan, fan allà també el dibuix i la descripció), i en una altra sessió es fa el compara i contrasta i es discuteix el concepte de cèl·lula.

La bastida per a la descripció s’ha extret de: Sanmartí, N. (coord.) (2003) Aprendre ciències tot aprenent a escriure ciències. Edicions 62: Barcelona.

També es poden trobar altres exemples similars al llibre Domènech Casal, J. (2022). Mueve la lengua, que el cerebro te seguirá. Barcelona: Ed. Graó.

Materials per al professorat i l’alumnat

Observem, dibuixem i descrivim cèl·lules (plantilla en format word)

1. Fes un dibuix de la mostra que t’ha tocat observar. Recorda que en el dibuix científic és molt important ser fidel als colors, les formes i les proporcions d’allò que observes.

Mostra a ull nu	Mostra al microscopi a ____ x

2. Les descripcions científiques serveixen per fer avançar el coneixement científic. A mesura que es van observant fenòmens nous, les persones que es dediquen a fer ciència discuteixen les semblances i diferències que hi ha en allò que van observant i, finalment, després de llargues discussions, s’arriba a nous consensos.

Per fer una bona descripció científica cal fer un text en el qual apareguin aquests aspectes:

• Categoritzem (no s’hi val dir “és una cosa”, però tampoc dir un nom molt tècnic que no tothom pugui entendre...).
• Anomenem propietats (les propietats poden ser la mida, la forma, o qualsevol cosa que vegis).
• Qualifiquem i quantifiquem (cal quantificar o qualificar les propietats... Això vol dir que no podem dir que és gros o petit, perquè això és relatiu; en canvi, podem dir que fa 1 cm de llarg. Si no podem quantificar, sempre podem qualificar i dir, per exemple, que és més petit que una moneda d’1 euro, però més gros que una de 10 cèntims).