Sabers curriculars que s’aprenen

Identificació dels elements integrants de diferents ecosistemes de l’entorn, així com de les relacions intraespecífiques i interespecífiques que tenen. #ECO.1

Utilització de diferents mètodes d’observació i de recollida de dades #PC.6

Concrecions dels sabers curriculars

Observació, identificació i representació dels components bàsics d’un ecosistema proper (productors, consumidors, descomponedors i factors abiòtics com la llum, la humitat o la temperatura) per reconèixer les relacions que estableixen entre ells i relacionar-les amb el cicle de la matèria i flux d’energia dins del sistema.

Recollida de dades d’observacions en contextos propers (mesurar fulles, ombres, etc.) o contextos de laboratori.

Interacció amb altres blocs de sabers

Éssers vius

Projecte científic

Idees clau que es construeixen

[Eco 8]: Els éssers vius prenen matèria i energia del medi i d’altres organismes, i després la retornen o la transmeten, de manera que mantenen el flux constant entre ells i l’entorn. La quantitat total de matèria és sempre la mateixa, però no sempre està en la mateixa forma i, per tant, no sempre està disponible per a tots els éssers vius.

[Eco 9]: Els éssers vius, en intercanviar energia i matèria amb el medi, el modifiquen.

[Eco 10]: Un ecosistema està format per diferents organismes que viuen junts i depenen els uns dels altres (biocenosi), en un lloc amb unes característiques concretes com el clima o el sòl (biòtop).

[Eco 11]: En un ecosistema estable hi ha productors, consumidors i descomponedors i cadascun d’aquests grups té un paper essencial en el cicle de la matèria i el flux d’energia. En un ecosistema estable hi ha productors (autòtrofs), consumidors i descomponedors (tots dos heteròtrofs), i cadascun d’aquests grups té un paper essencial en el cicle de la matèria i el flux d’energia. Aquests fluxos no es produeixen en un sol organisme, sinó en el conjunt de relacions entre molts éssers vius connectats dins de l’ecosistema, i indiquen com la matèria passa (s’aprofita per fer els seus materials o per produir energia) d’un nivell tròfic al següent.

Descripció de l’activitat per al docent

Aquesta proposta d’activitat consta de quatre frases, que es detallen a continuació.

Fase 1: Exploració km 0: Escanegem el sistema

L’alumnat es converteix en un equip científic que analitza una zona delimitada del centre (pati, hort o escocell) o entorn. L’objectiu és recollir les “peces del trencaclosques” que configuren aquest entorn. Organitzats en grups cooperatius, assumeixen rols d’especialistes. A cadascun se li proporcionen indicacions concretes per fer bé la seva feina:

• Meteoròlegs/tecnòlegs: mesuren factors del biòtop (llum, temperatura, humitat), mitjançant termòmetres, higròmetres o sensors mòbils.
• Botànics (productors): identifiquen i classifiquen la flora i registren si tenen flors o fruits, com a indicadors que estan creixent. Fan servir lupes i aplicacions digitals com iNaturalist i guies de camp.
• Zoòlegs i micòlegs (consumidors i descomponedors): localitzen fauna, fongs, restes i rastres. Tenen una lupa, una guia bàsica de fauna i fongs i una fitxa de restes i rastres.
• Observadors de nínxols: especialitzats a detectar interaccions biòtiques. Tenen una fitxa d’observació d’interaccions i làmines amb exemples visuals.

Totes les dades es registren en una base de dades compartida i es plasmen en un croquis cartogràfic que vincula biòtop i biocenosi, que serveix de base per marcar els fluxos posteriors.

Fase 2: Investiguem el motor del sistema: Matèria i Energia

S’analitza el funcionament intern de l’ecosistema mitjançant diverses proves experimentals per observar diferents fenòmens relacionats amb l’intercanvi de matèria i energia dels éssers vius amb el medi, i la posterior interpretació d’aquestes.

• Cicle de la matèria: comparem la descomposició de restes orgàniques en un pot airejat (pot A) i un de segellat (pot B). L'observació de fongs i bacteris al pot A evidencia com els descomponedors transformen la matèria en nutrients per al biòtop, cosa que demostra que el reciclatge de nutrients requereix una biocenosi activa i unes condicions ambientals adequades.
• Flux d’energia: s’efectua una cromatografia de pigments foliars per identificar les “plaques solars” de les plantes. Es discuteix com l'energia flueix i es dissipa en forma de calor.
• Interacció amb el medi: s’utilitza una bossa de plàstic en una branca per observar la transpiració (modificació del medi).

A partir d'aquestes proves i amb l’ajuda d’analogies visuals (la matèria com a peces de construcció i l’energia com una bateria), el docent guia l’alumnat per concloure que l’equilibri del sistema depèn de la interconnexió entre tots els rols (productors, consumidors, descomponedors) i el biòtop. Aquestes “lleis” serviran per construir el mapa final d’interaccions.

Fase 3: Mapa de connexions: Fem visibles les lleis del sistema

Els equips transformen les dades en un model visual (mural o digital) que interconnecta els diferents elements de l’ecosistema, utilitzant un codi de fletxes:

• Fletxes vermelles (energia): lineals, del Sol als productors i successius, per marcar la pèrdua de calor.
• Fletxes blaves (matèria): circulars, per tancar el cicle des dels descomponedors als productors.
• Fletxes negres (relacions biòtiques): identifiquen interaccions com ara la competència, el mutualisme, la depredació o el parasitisme. Cal anotar els símbols (+, -, 0) per indicar el benefici, perjudici o neutralitat de cada individu i classificar-les com a intraespecífiques o interespecífiques.

Com que el mostreig és local i limitat, a l’hora de la representació i anàlisi de resultats, cal distingir entre l’evidència i la deducció. El que es veu amb els ulls propis durant l’activitat es dibuixa amb línia contínua. En canvi, les interaccions que no s’han observat, però que se sap que existeixen (gràcies a la cerca en guies o plataformes digitals) es marquen amb línia discontínua. Per garantir el rigor del model, cada grup disposa d’una llista de comprovació que els ajuda a revisar la coherència ecològica de la xarxa final.

Fase 4: Impacte humà: Missió Restauració

Es planteja un escenari de crisi basat en notícies reals (incendis, pesticides o residus) per analitzar quines relacions del sistema es trenquen. Com a tancament, l’alumnat proposa una acció correctora viable, com ara la instal·lació d'hotels d'insectes o la reducció de plàstics als esmorzars, per restaurar l'equilibri de l'ecosistema i fomentar el residu zero.

Aquesta activitat està pensada per fer-la en 3 hores.

Materials per al professorat i l’alumnat

Llista de comprovació: fase 3.docx