Sabers del currículum

4.1 Ús de dispositius digitals, tant dels elements del maquinari com del programari. Identificació i resolució de problemes tècnics senzills. [G]

Sabers concretats

• Anàlisi del funcionament general del maquinari i del programari d’ús habitual.
• Resolució d'incidències tècniques senzilles de manera autònoma. [ESS]

Justificació de la proposta

En un entorn educatiu cada cop més digitalitzat, la capacitat de l’alumnat per resoldre problemes tècnics bàsics de manera autònoma és essencial per garantir el flux de l’aprenentatge (CE3). Aquesta activitat simula el procés de diagnòstic i resolució d’incidències a la primera línia d’atenció, forçant l’alumnat a aplicar un procediment lògic i pautat (pensament computacional/algorísmic) per passar de la descripció del problema (el ticket) a la solució (la correcció). Això incrementa la seva confiança i independència en l’ús de la tecnologia i minimitza les interrupcions a l’aula.

Descripció de l’activitat

L’activitat s’estructura en tres fases.

L’alumnat comença identificant els problemes tècnics més comuns que experimenten amb els dispositius del centre (ordinadors portàtils, tauletes, projectors, programari de disseny). Els grups classifiquen aquestes incidències segons si són problemes de maquinari (p. ex.: el ratolí no funciona, el cable no fa contacte) o de programari (p. ex.: una aplicació es bloqueja, el navegador va lent).

El professorat guia els grups en la creació d’un diagrama de flux (algorisme) per resoldre les tres o quatre incidències més freqüents. Aquest diagrama ha de seguir la lògica de  “Sí/No” i incloure passos bàsics, progressius i segurs, com ara: verificar la connexió → reiniciar l'aplicació → reiniciar el dispositiu → verificar l’espai d’emmagatzematge → actualitzar el SO. Aquesta fase fomenta l’ús de la lògica i la planificació.

Aquesta és la part pràctica en què l’alumnat aplica l’algorisme de resolució. Cada grup crea tres “tickets d’incidència” basats en problemes reals (i replicables) que contenen només la descripció del problema (p. ex.: El ratolí USB es desconnecta aleatòriament en moure’l). Els grups intercanvien els tickets. El grup receptor ha d’utilitzar el diagrama de flux creat per diagnosticar l’origen del problema i aplicar el procediment de resolució al dispositiu físic o en una simulació. Han de registrar cada pas efectuat fins a la solució (o fins a determinar que cal un suport més avançat). L’activitat conclou quan el grup creador del ticket valida que la solució aplicada per l’altre grup és l’adequada i el problema s’ha resolt.

Recomanacions

L’alumnat, acostumat a solucions ràpides i poc lògiques (com ara prémer botons a l’atzar), tendirà a saltar-se els passos del diagrama de flux, anant directament al reinici o a la solució que creu correcta, sense verificar l’origen del problema. Això desvirtua l’objectiu de treballar el pensament algorítmic en la resolució d’incidències. Cal insistir en la documentació obligatòria de cada pas. El grup que resol el ticket ha de justificar per què ha descartat el pas anterior (p. ex.: “Hem comprovat que el cable USB estava ben connectat, per tant, el problema no és de connexió física”). Això obliga a la lògica. A més, cal establir un “Procés de revisió” en el qual el professorat revisa els passos abans de permetre la solució final, cosa que garanteix que el mètode és més important que la solució instantània.

Si els tickets d’incidència creats pels grups no són fàcilment replicables (p. ex.: un problema de seguretat complex o una fallada de maquinari aïllada), la pràctica de resolució creuada no pot dur-se a terme. Això pot generar frustració i temps morts. El professorat ha d’aprovar prèviament els tickets d’incidència. Cal centrar l’activitat en problemes de programari senzills que puguin ser activats i desactivats: bloquejar un port USB des del gestor de dispositius, canviar la configuració d’escala de pantalla, simular un espai d’emmagatzematge ple amb un arxiu gran, o crear un accés directe trencat. Així es garanteix que els problemes són controlables i educatius.

L’aplicació d’algorismes de resolució pot incloure passos com ara  “Actualitzar el programari” o “Gestió d’usuaris”, operacions que sovint estan restringides o protegides en xarxes escolars per motius de seguretat. Intentar fer aquests passos pot conduir a errors de permisos o a un ús indegut dels recursos. Cal delimitar clarament els permisos d’actuació. El diagrama de flux s’ha d’aturar en els passos que requereixen permisos d’administrador. Es pot simular que el problema ha passat a un nivell superior: “Si l’actualització és necessària, es genera un ticket de Nivell 2 per a l’administrador”. Això ensenya l’alumnat a identificar la necessitat d’elevar l’incident sense comprometre la seguretat del sistema. Utilitzar màquines virtuals o usuaris amb permisos limitats per a l’activitat també pot ser una mesura preventiva.