Sabers del currículum

2.1 Ús del vocabulari tècnic apropiat. Desenvolupament de les habilitats bàsiques de comunicació interpersonal. Ús adequat de pautes de conducta pròpies de l’entorn virtual. [G]

Sabers concretats

• Expressió precisa de conceptes tecnològics en explicacions orals i escrites. [ESS]
• Identificació de situacions comunicatives conflictives i resolució cooperativa.
• Ús responsable de les eines digitals de comunicació, amb consciència crítica.

Justificació de la proposta

Aquesta activitat té un doble objectiu: primer, assegurar que l’alumnat adquireix i utilitza el vocabulari tècnic de manera precisa (un element clau per a l’enginyeria, en què la claredat és vital), i, segon, promoure les habilitats comunicatives, tant orals/interpersonals com digitals. El document Llengua i Tecnologia proporciona una base per als jocs de llenguatge que es poden utilitzar per consolidar el vocabulari. La part pràctica consisteix a resoldre un problema tècnic mitjançant la comunicació controlada, en la qual la precisió del llenguatge és la clau de l’èxit cooperatiu (CE5).

Descripció de l’activitat

L’activitat comença amb l’objectiu de consolidar el vocabulari tècnic bàsic de la unitat actual (p. ex.: si es treballen estructures: tracció, compressió, biga, gelosia, esforç). Aplicació d’un o dos dels jocs de llenguatge proposats en el document Llengua i Tecnologia (p. ex.: Quina paraula és?, o La saps definir?) per verificar la comprensió precisa dels termes. El professorat posa èmfasi en la diferència entre el terme col·loquial i el terme tècnic.

Aquesta és una activitat de comunicació oral controlada, en què la precisió del vocabulari és crucial per a la cooperació. “L’arquitecte i el constructor mut”. En parelles (A i B) es genera un escenari: l’alumne A (l’arquitecte) rep el plànol d’una figura geomètrica complexa (feta amb peces de LEGO o fustes). L’alumne B (el constructor) té les peces soltes. A ha de dictar a B (sense veure la construcció de B) les instruccions exactes per reproduir la figura.

L’arquitecte només pot utilitzar vocabulari tècnic prèviament definit pel professorat (p. ex.: eix, perpendicular, biga de suport, unió, paral·lel). L’ús de termes ambigus o gestos no està permès. Aquesta restricció força la precisió verbal i identifica immediatament els errors de comunicació (situacions conflictives).

D’altra banda, se simula un entorn de treball col·laboratiu en línia per posar a prova l’ús responsable de les eines digitals. El grup ha de resoldre un problema tècnic senzill (p. ex.: dissenyar la base d’un suport) utilitzant un xat o fòrum digital de l’EVA. S’introdueix un element de tensió: un dels membres del grup actua com a “element tòxic” (p. ex.: fa comentaris irrespectuosos, utilitza abreviacions incomprensibles o comparteix imatges irrellevants).

El grup ha de complir la tasca tècnica i simultàniament ha de gestionar la situació conflictiva (respondre amb respecte i professionalitat, reconduir la conversa a la tasca o reportar el comportament, segons el protocol establert), de manera que aplica les pautes de conducta pròpies de l’entorn virtual.

L’activitat conclou amb una reflexió en gran grup sobre quines paraules tècniques van ser clau per a l’èxit de la construcció i com la manca de respecte en l’entorn virtual afecta el rendiment del projecte.

Recomanacions

El principal repte és aconseguir que l’alumnat mantingui el rigor del vocabulari tècnic (p. ex.: dir paral·lel en lloc de al costat de, o unió en lloc d’enganxar) durant el joc de “L’arquitecte i el constructor mut”. L’hàbit de parlar de manera informal dificultarà la comunicació efectiva i farà que l’exercici de precisió fracassi. Abans de començar, el professorat ha de crear una llista tancada i visible de 10-15 termes tècnics obligatoris per a l’activitat i una llista de “paraules prohibides” (els equivalents col·loquials). El professorat ha d’actuar com a àrbitre lingüístic, aturant la comunicació cada vegada que s’utilitza una paraula prohibida o imprecisa. Això força la reflexió immediata sobre la correcció lingüística.

La simulació d’un membre del grup que actua de manera tòxica, tot i ser necessària per treballar la resolució cooperativa de conflictes digitals, pot ser difícil de modular. Si el rol es passa de la ratlla, pot generar un malestar real i desviar l’atenció de la tasca tècnica. Cal protocol·litzar el rol “tòxic” amb pautes molt clares abans de l'activitat (p. ex.: només pots desviar el tema dues vegades amb un missatge irrellevant i has d’utilitzar cinc emoticones innecessàries). Cal recordar a l’alumne o alumna que fa el rol que és una simulació. El o la docent ha de monitorar el xat en temps real i intervenir si la conducta supera el límit de la simulació. Abans de començar, s’ha d’establir el “Protocol de resposta al conflicte”: l’alumnat ha d’acordar prèviament les frases que utilitzaran per reconduir la situació (p. ex.: “Entenc el que dius, però ara hem de centrar-nos en el punt…”), per assegurar que la resolució sigui cooperativa i respectuosa.

La transició entre el joc de vocabulari i la resolució tècnica en línia pot trencar el ritme. L’alumnat pot veure les dues parts de l’activitat com a elements desconnectats. Cal emfatitzar la “cadena de comunicació”. El professorat ha de fer una breu reflexió de connexió entre les dues parts: Si no utilitzeu la paraula precisa oralment, el projecte falla; de la mateixa manera, si el vostre missatge digital és irresponsable, incomprensible o irrespectuós, el projecte també s’atura. Això reforça el caràcter transversal de les habilitats comunicatives en l’entorn tecnològic.