Sabers del currículum

1.8 Utilització d’eines i tècniques de manipulació i mecanització de materials per a la construcció d’objectes i de prototips. Iniciació a la fabricació digital. Aplicació de les normes de seguretat i d’higiene. [G]

Sabers concretats

• Selecció de les eines i tècniques més adequades per a cada manipulació per a la construcció d'objectes i prototips. [ESS]
• Ús combinat d'estratègies manuals i digitals amb responsabilitat i precisió en contextos diversos. [ESS]

Justificació de la proposta

Aquesta activitat introdueix la fabricació additiva com a experiència tecnològica i reflexiva.
Permet entendre el procés complet —del model digital a l’objecte físic— i, sobretot, aprendre a prendre decisions informades sobre mida, temps i material.
El valor formatiu no està en el resultat final, sinó en l’observació, la conversa i la documentació col·lectiva del procés de fabricació.

Descripció de l’activitat

L’alumnat dissenya una peça petita (menys de 40 mm) en una plataforma de modelatge en 3D basada en navegador, la prepara amb un programari de laminat (slicer) i n’observa la impressió parcial o completa.
Durant els temps d’espera, es proposen dinàmiques de reflexió, conversa i documentació del procés.

Detall de l’activitat (comentaris i orientacions)

Durada: 1 sessió de 60 minuts

1. Introducció (10’)
   • Presenta exemples de peces senzilles i útils (topalls, connectors, suports).
   • Explica de manera visual les fases del procés: modelatge → laminat → impressió → reflexió.
   • Inicia una conversa: Què vol dir fabricar? Quines decisions comporta?
2. Modelatge (20’)
   • Cada alumne o alumna o parella crea una figura simple amb formes primitives (cub, cilindre, con).
   • Es posa èmfasi en la mida real i a dissenyar peces compactes i estables, sense detalls fins.
   • Exportació en format STL i revisió col·lectiva de proporcions i funcionalitat.
3. Laminació i simulació (25’)
   • Es carrega el model a l’slicer i s’analitza:
     
     • temps d’impressió estimat;
       
     • recorregut del cap d’impressió, i
       
     • opció d’escala: com canvia el temps si reduïm la mida?
   • L’alumnat fa captures o vídeos breus de la simulació per documentar el procés.
   • Es comparen diferents configuracions i es decideix quines peces s’imprimiran.
   • Durant la impressió, el professorat proposa:
     
     • Roda d’observació: cada alumne n’anota un aspecte visible (moviment, soroll, ritme, olor).
     • Conversa en grup petit: Què passa ara dins la màquina? Com sap on posar el plàstic?
       
     • Reflexió crítica: Quant costa fer això en temps i energia per a una sola peça?
4. Tancament (5’)
   • Es comparteixen les observacions i es mostren les imatges documentades.
   • El grup elabora un petit “diari de fabricació” col·lectiu amb les captures de l’slicer i fotos del procés.
   • Pregunta final: Què hem après sobre el temps, la precisió i el valor de fabricar amb consciència?
     

Recomanacions

• Temps limitat: prioritza la simulació i la documentació. No cal que tots imprimeixin; observar ja és aprendre.
• Dissenys massa grans: cal recalcar la importància de dissenyar peces petites per poder observar tot el cicle en una sessió.
• Diferents ritmes d’aprenentatge: mentre uns modelen, uns altres poden fer de documentadors o analistes del procés.
• Sostenibilitat: planteja preguntes sobre el consum de plàstic i la durabilitat de les peces.
• Essencial per al professorat:
  
  • Fes del temps d’espera un temps d’aprenentatge actiu: observar, comparar, conversar, documentar.
  • Dona importància al relat del procés: el diari de fabricació pot ser una activitat d’avaluació qualitativa.
  • Subratlla que fabricar no sempre vol dir produir, sinó comprendre i interpretar la relació entre disseny, matèria i temps