Elements curriculars

Sabers

1.9 Desenvolupament de l’emprenedoria, la resiliència, la perseverança i la creativitat per resoldre problemes des d’una perspectiva interdisciplinària. [G]

• Ús de materials, eines i tècniques de fabricació adequades.
• Gestió del procés tecnològic: planificació, verificació i comunicació.
• Coneixement de les fases del cicle de vida d’un producte (disseny, producció, ús, reciclatge).
• Aplicació de criteris de sostenibilitat, seguretat i eficiència en el disseny.

Competències

• CE1: Aplicar les fases del procés tecnològic per desenvolupar productes o sistemes que donin resposta a necessitats concretes.
• CE2: Analitzar el funcionament dels sistemes tecnològics i valorar-ne l’impacte.
• CE3: Utilitzar eines i recursos digitals per al disseny, simulació i comunicació.
• CE4: Aplicar criteris de sostenibilitat i seguretat en la planificació i construcció.

Criteris d’avaluació

• 1.1 Analitzar i comprendre les fases del procés tecnològic, identificant necessitats, generant idees, dissenyant, construint, comprovant i comunicant el resultat.       
• 2.1 Reconèixer i descriure el funcionament de sistemes tecnològics, identificant-ne els elements i les funcions.
• 3.1 Dissenyar i simular solucions utilitzant entorns digitals, comprovant la seva viabilitat i comunicant resultats.        
• 4.1 Aplicar normes de seguretat i eficiència en el muntatge i ús de dispositius i materials.
• 4.2 Valorar l’impacte ambiental i social de les solucions proposades.

Vectors

• Aprenentatges competencials: connexió entre el saber, el fer i el ser.
• Perspectiva de gènere: visibilització de referents femenins en la innovació.
• Universalitat del currículum: activitats accessibles i contextualitzades.
• Ciutadania democràtica i consciència global: la innovació al servei del bé comú.
• Benestar emocional: aprendre en equip des de la motivació i la confiança.

Sabers concretats

• Disseny i materialització de solucions innovadores per a un problema identificat per l’alumnat. [ESS]

Justificació de la proposta

El propòsit central és fomentar la capacitat d’idear i portar a la pràctica una solució tecnològica innovadora, entenent la innovació no com a invenció complexa, sinó com a millora significativa d’un objecte, un servei o un procés. Aquesta proposta altament competencial permet a l’alumnat aplicar de manera integrada el procés tecnològic complet (CE1) i incorporar els criteris d’impacte ambiental i social (CE4), per fer de la tecnologia una eina al servei del bé comú.

Descripció de l’activitat

Aquesta activitat té com a finalitat que l’alumnat sigui capaç de detectar un problema real del seu entorn proper i proposar-hi una solució tecnològica creativa i sostenible.

L’experiència situa els i les alumnes com a dissenyadors i dissenyadores i innovadors i innovadores, i els convida a passar per totes les fases del procés tecnològic: identificació del repte, recerca d’informació, generació d’idees, disseny, construcció i comunicació del resultat.

Es tracta d’una proposta altament competencial i oberta, que fomenta l’autonomia, el pensament crític, la creativitat i el treball cooperatiu.

Aquesta activitat promou que l’alumnat:

• detecti problemes reals al centre o a la comunitat (sostenibilitat, accessibilitat, confort, seguretat, comunicació, etc.);
• analitzi possibles solucions;
• desenvolupi un prototip funcional o una simulació digital que respongui al repte plantejat, i
• reflexioni sobre el valor del treball col·laboratiu, la responsabilitat ambiental i l’impacte social de les seves decisions tecnològiques.

Detall de l’activitat

L’alumnat inicia l’activitat amb una fase d’exploració i debat per identificar un problema real del seu entorn proper (centre o comunitat) i la formulació d'una pregunta clau (”Com podríem millorar...?”). Aquesta fase es fonamenta en l'observació i el pensament crític.

A continuació, en la fase d’anàlisi, es cerca informació i es generen idees mitjançant tècniques creatives (brainstorming), insistint en la importància de valorar aspectes ètics i tècnics (sostenibilitat, cost, accessibilitat).

En la fase de simulació (o disseny), l’alumnat elabora el disseny tècnic i la planificació (plànols, llista de materials, pressupost, cronograma) utilitzant programari de disseny (p. ex.: Tinkercad, SketchUp) o dibuix tècnic, per comprovar la viabilitat de la solució.

Finalment, en la fase de construcció (o prototipatge), es materialitza el prototip o la maqueta amb materials accessibles i manipulant eines amb seguretat. L’activitat conclou amb la presentació i validació de la solució, seguida d’una reflexió guiada sobre la importància de la seguretat en el treball i el paper de la innovació tecnològica al servei de la societat.

Fase 1: Identificació del problema

 L’activitat comença amb una dinàmica d’observació i debat:

“Quins problemes trobem en el nostre entorn que podríem millorar amb la tecnologia?”.

 Els grups d’alumnes exploren espais del centre o de la comunitat (aula, pati, barri, transport escolar, residus, senyalització, etc.) i registren problemes detectats.

El professorat orienta la selecció perquè els reptes siguin realistes i abordables (per exemple: excés de soroll a l’aula, il·luminació insuficient, pèrdua de material escolar, desordre a la biblioteca...).

 Cada grup tria un únic repte i formula una pregunta clau:

“Com podríem millorar...?”.

Fase 2: Recerca i generació d’idees

 A partir del problema triat, l’alumnat fa una recerca guiada sobre possibles solucions tecnològiques existents o idees inspiradores.

S’aplica la tècnica del brainstorming i del mapa d’idees, posant èmfasi en la creativitat i la cooperació.

El professorat insisteix en la importància de combinar coneixements tècnics i criteris ètics, valorant aspectes com:

• la sostenibilitat dels materials,
• el cost i l’eficiència energètica,
• la seguretat i l’accessibilitat,
• i la utilitat real de la solució.

Fase 3: Disseny i planificació

Cada grup elabora el disseny tècnic de la seva solució.

S’hi poden utilitzar diferents eines:

• dibuix tècnic a mà o amb programari de disseny (Tinkercad, SketchUp, Figma, Canva, etc.);
• planificació del projecte amb esquemes, plànols i una llista de materials, i
• elaboració d’un pressupost orientatiu i d’un cronograma simple.

El professorat guia la planificació amb preguntes orientadores:

• Quina funció tindrà el vostre producte?
• Quins materials o components necessitareu?
• Com sabreu que la solució funciona?

Fase 4: Materialització i prototipatge

En aquesta fase, els grups construeixen el prototip o la maqueta amb materials accessibles: cartró, fusta, plàstic, peces reciclades, motors, leds o sensors simples.

Si no és possible fer-ne un model físic, poden simular-lo digitalment amb eines com Tinkercad, CoSpaces o simuladors de circuits.

Durant el muntatge, l’alumnat aprèn a manipular materials i eines amb seguretat, seguint normes bàsiques (ús d’eines manuals, tall, adhesió, electricitat, etc.).

El professorat acompanya el procés ajudant a resoldre dificultats tècniques i a verificar la funcionalitat del disseny.

Fase 5: Presentació i validació

Cada grup presenta la seva solució en una exposició oral o mostra tecnològica, explicant:

• el problema inicial,
• el procés seguit,
• el funcionament del prototip i
• la seva viabilitat o millora possible.

S’avalua tant el resultat final com el procés: la capacitat de treballar en equip, la creativitat, la planificació i la reflexió sobre l’impacte del projecte.

Per tancar, s’efectua una rúbrica col·lectiva d’autoavaluació i una breu reflexió sobre la importància de la innovació tecnològica al servei de la societat.

Recomanacions

L’activitat es desenvolupa en diferents fases, combinant la indagació, l’estructuració de coneixement i l’aplicació pràctica i digital. S’aconsella utilitzar una dinàmica de gestió de projectes (Scrum, Design Thinking simplificat) per guiar el procés i la planificació.

Per a la fase d’exploració, s’ha de preveure una dinàmica de selecció i concreció del problema per evitar reptes massa ambiciosos. El professorat ha de vetllar per la inclusió de la perspectiva de gènere en l’elecció de referents tecnològics durant la recerca (fase 2). S’ha d’emfatitzar l’aplicació de les normes de seguretat en la manipulació d’eines i materials (fase 4).