Sabers del currículum

1.1. Aplicació d’estratègies, tècniques i marcs de resolució de problemes en diferents contextos i les seves fases. [G]

Sabers concretats

Reconeixement de la forma de treballar de l’enginyeria per a la resolució de problemes (pràctiques de l’enginyeria) a partir de casos reals: definir i delimitar problemes, identificar-ne solucions múltiples i seleccionar la (teòricament) òptima; desenvolupar i utilitzar prototips i simulacions; planificar i portar a terme proves/tests; analitzar i interpretar dades per identificar punts de millora; materialitzar les solucions, argumentar basant-se en proves; obtenir, avaluar i comunicar informació; usar les matemàtiques, el pensament computacional, els models científics i les tecnologies disponibles. [ESS]

Justificació de la proposta

Amb l’objectiu d’ajudar l’alumnat a intervenir en el món per proposar solucions a reptes tecnològics, el bloc de sabers Procés de resolució de problemes i de projectes ofereix un recull de sabers que seran necessaris de desenvolupar al llarg de tota la secundària i que tenen a veure amb la manera com les persones que treballen en l’àmbit de la tecnologia i de l’enginyeria porten a terme les seves tasques. Aquest recull d’activitats, que es planteja com a introductori per a la matèria de Tecnologia i Digitalització, pretén promoure una reflexió sobre com s’hauria d’abordar la resolució de problemes i projectes, anant una mica més enllà del procés tecnològic, alhora que es busca oferir una visió no estereotipada i amb un enfocament ètic de l’àmbit de la tecnologia i de l’enginyeria.

Descripció de l’activitat

En aquest recull d’activitats, es presenten a l’alumnat diversos casos reals per exemplificar i reflexionar de forma crítica sobre les diferents pràctiques que porten a terme els enginyers i les enginyeres. Per exemple, es presenten casos en què no es va definir bé el problema per resoldre (p. ex.: amb un enfocament no inclusiu) o es va dissenyar una solució sobredimensionada (i, per tant, no sostenible). D’altra banda, també es presenten casos reals per començar a pensar quins mecanismes es poden utilitzar per plantejar solucions (innovadores o no) i per comprendre la utilitat que pot tenir fer prototips (materials o digitals) abans d’iniciar el disseny final i la rigorositat amb què s’han de fer les proves. Finalment, també es treballa sobre què cal tenir en compte a l’hora de materialitzar una solució, fent èmfasi en aspectes com la sostenibilitat, i sobre com una bona solució s’ha de poder presentar basant-se en arguments sòlids. En el detall de les activitats es presenten els diversos casos i reflexions proposades.

Detall de l’activitat

1.  Què pot haver fallat?

 Objectius:

• Comprendre que una definició incorrecta del problema pot donar com a resultat solucions errònies.

 Es presenta a l’alumnat els casos següents i se’ls demana què creuen que pot haver fallat en el disseny d’aquestes solucions.

 Cas 1

Titular de notícia publicada al 324.cat el 03/02/2023:

Trens que no passen pels túnels: indignació per l’error de càlcul de Renfe a Cantàbria

La renovació de la flota a Rodalies i mitjana distància a Cantàbria i Astúries queda encallada “uns tres anys” per errades de disseny.

Resum:

L’empresa que està fent els nous trens s’ha adonat que ha comès un error amb les mides d’aquests. Resulta que estaven construint uns trens que no cabrien dins d’alguns túnels, perquè no havien calculat bé l’espai necessari.

 Què creieu que va fallar?

 Cas 2

Notícia: El 2014, les persones obeses tenien un 78% més de probabilitats de morir en un accident de cotxe.

Font (text en anglès): https://edition.cnn.com/2014/10/23/tech/innovation/obese-crash-test-dummies-mci/index.html

 Què creieu que passava? (Penseu: com comproven els fabricants que els seus cotxes són segurs?)

 Resum:

Actualment ja hi ha crash test dummies amb diverses morfologies però, en el seu moment, les proves de seguretat es feien només amb ninos que equivalien a un home de mitjana edat amb una mida estàndard i sense cap problema de salut o mobilitat.

 Què creieu que va fallar?

 Cas 3

 Titular de la notícia publicada per Europa Press el 07/12/2016:

Un robot de passaports rebutja la fotografia d’un jove d’origen asiàtic per tenir “els ulls tancats”

 Resum:

Un noi neozelandès d’origen asiàtic ha explicat que un robot no va acceptar la seva foto del passaport perquè, per error, va pensar que tenia els ulls tancats. Això ha generat polèmica a les xarxes.

 Què creieu que va fallar?

Recomanacions

 Els casos presentats poden no ser significatius per al nostre alumnat o es pot donar el cas que, quan fem les activitats, hagi succeït algun fet rellevant que pot ser de més interès. En aquest sentit, els casos proposats es poden substituir per casos més propers a l’alumnat i al seu context. Es pot utilitzar el recull d’activitats durant més d’una sessió, o fer una única activitat per treballar específicament una de les pràctiques.

 En aquesta proposta en concret no s’ha plantejat així, però aquestes activitats poden portar-se a terme lligades a la consecució d’un projecte concret per part de l’alumnat. Amb aquest enfocament, la idea seria reflexionar sobre cadascuna de les pràctiques abans que l’alumnat faci el seu propi projecte (per exemple, preguntant-se si han tingut en compte tots els possibles usuaris del pati a l’hora de plantejar una estructura que faci ombra). En aquesta activitat concreta, caldria lligar el que es faci amb els objectius següents:

• Delimitar bé el repte presentat a l’alumnat per garantir que es tenen totes les restriccions en compte.
• Identificar les característiques que ha de complir la solució per garantir que és una bona solució.

Sabers del currículum

1.1. Aplicació d’estratègies, tècniques i marcs de resolució de problemes en diferents contextos i les seves fases. [G]

Sabers concretats

Reconeixement de la forma de treballar de l’enginyeria per a la resolució de problemes (pràctiques de l’enginyeria) a partir de casos reals: definir i delimitar problemes, identificar-ne solucions múltiples i seleccionar la (teòricament) òptima; desenvolupar i utilitzar prototips i simulacions; planificar i portar a terme proves/tests; analitzar i interpretar dades per identificar punts de millora; materialitzar les solucions, argumentar basant-se en proves; obtenir, avaluar i comunicar informació; usar les matemàtiques, el pensament computacional, els models científics i les tecnologies disponibles. [ESS]

Justificació de la proposta

Amb l’objectiu d’ajudar l’alumnat a intervenir en el món per proposar solucions a reptes tecnològics, el bloc de sabers Procés de resolució de problemes i de projectes ofereix un recull de sabers que seran necessaris de desenvolupar al llarg de tota la secundària i que tenen a veure amb la manera com les persones que treballen en l’àmbit de la tecnologia i de l’enginyeria porten a terme les seves tasques. Aquest recull d’activitats, que es planteja com a introductori per a la matèria de Tecnologia i Digitalització, pretén promoure una reflexió sobre com s’hauria d’abordar la resolució de problemes i projectes, anant una mica més enllà del procés tecnològic, alhora que es busca oferir una visió no estereotipada i amb un enfocament ètic de l’àmbit de la tecnologia i de l’enginyeria.

Descripció de l’activitat

En aquest recull d’activitats, es presenten a l’alumnat diversos casos reals per exemplificar i reflexionar de forma crítica sobre les diferents pràctiques que porten a terme els enginyers i les enginyeres. Per exemple, es presenten casos en què no es va definir bé el problema a resoldre (p. ex.: amb un enfocament no inclusiu) o es va dissenyar una solució sobredimensionada (i, per tant, no sostenible). D’altra banda, també es presenten casos reals per començar a pensar quins mecanismes es poden utilitzar per plantejar solucions (innovadores o no) i per comprendre la utilitat que pot tenir fer prototips (materials o digitals) abans d’iniciar el disseny final i la rigorositat amb què s’han de fer les proves. Finalment, també es treballa sobre què cal tenir en compte a l’hora de materialitzar una solució, fent èmfasi en aspectes com la sostenibilitat i sobre com una bona solució s’ha de poder presentar basant-se en arguments sòlids. En el detall de les activitats es presenten els diversos casos i reflexions proposades.

Detall de l’activitat

1.  Una única solució?

Objectius:

• Adonar-se que, per a un mateix problema, hi ha múltiples solucions.

S’ofereixen exemples com a propostes per reflexionar amb l’alumnat sobre dos aspectes: 

1. Per a un mateix problema podem pensar més d’una possible solució. 

2. Triar-ne una o una altra, considerant quina és millor, dependrà d’allò en què ens fixem (els recursos que tinguem (temps, diners...), la similitud amb altres solucions conegudes pels usuaris...). Aquestes condicions les determinarà la delimitació què hàgim fet del problema.

Exemple 1

Quantes maneres se us ocorren per travessar un riu?

Un riu es pot travessar amb un pont, amb un pas de barca, amb un funicular…

Com podem valorar quina és la millor opció? Per què creiem que s’ha triat una opció o una altra en diversos casos reals (pas de la barca de Miravet, London Cable Car, Pont des Arts de París...)?

Exemple 2

Una pilota de bàsquet impresa en 3D. És la millor solució? Com ho podem valorar?

L’empresa Wilson ha dissenyat i comercialitza una pilota impresa en 3D. A Youtube podem trobar reviews que en valoren el funcionament.

https://youtu.be/S4aaUe_oTbo 

https://youtu.be/PyUWLqZ8HAc?feature=shared

En què ens hem de fixar per saber si és la millor solució? Podem fixar-nos en si boten igual, en si als usuaris els agrada el tacte, en el preu… tot dependrà de com hàgim definit el problema.

Recomanacions

Els casos presentats poden no ser significatius per al nostre alumnat o es pot donar el cas que, quan fem les activitats, hagi succeït algun fet rellevant que pot ser de més interès. En aquest sentit, els casos proposats es poden substituir per casos més propers a l’alumnat i al seu context. Es pot utilitzar el recull d’activitats durant més d’una sessió, o fer una única activitat per treballar específicament una de les pràctiques.

En aquesta proposta en concret no s’ha plantejat així, però aquestes activitats poden portar-se a terme lligades a la consecució d’un projecte concret per part de l’alumnat. Amb aquest enfocament la idea seria reflexionar sobre cadascuna de les pràctiques abans que l’alumnat faci el seu propi projecte (per exemple, preguntant-se si han tingut en compte tots els possibles usuaris del pati a l’hora de plantejar una estructura que faci ombra). En aquesta activitat concreta, caldria lligar el que es faci amb els objectius següents:

• Conèixer com s’han solucionat problemes similars al nostre repte.
• Plantejar diverses solucions per al repte.
• Triar la solució que respon més bé a les necessitats del repte.

Sabers del currículum

1.1. Aplicació d’estratègies, tècniques i marcs de resolució de problemes en diferents contextos i les seves fases. [G]

Sabers concretats

Reconeixement de la forma de treballar de l’enginyeria per a la resolució de problemes (pràctiques de l’enginyeria) a partir de casos reals: definir i delimitar problemes, identificar-ne solucions múltiples i seleccionar la (teòricament) òptima; desenvolupar i utilitzar prototips i simulacions; planificar i portar a terme proves/tests; analitzar i interpretar dades per identificar punts de millora; materialitzar les solucions, argumentar basant-se en proves; obtenir, avaluar i comunicar informació; usar les matemàtiques, el pensament computacional, els models científics i les tecnologies disponibles. [ESS]

Justificació de la proposta

Amb l’objectiu d’ajudar l’alumnat a intervenir en el món per proposar solucions a reptes tecnològics, el bloc de sabers Procés de resolució de problemes i de projectes ofereix un recull de sabers que seran necessaris de desenvolupar al llarg de tota la secundària i que tenen a veure amb la manera com les persones que treballen en l’àmbit de la tecnologia i de l’enginyeria porten a terme les seves tasques. Aquest recull d’activitats, que es planteja com a introductori per a la matèria de Tecnologia i Digitalització, pretén promoure una reflexió sobre com s’hauria d’abordar la resolució de problemes i projectes, anant una mica més enllà del procés tecnològic, alhora que es busca oferir una visió no estereotipada i amb un enfocament ètic de l’àmbit de la tecnologia i de l’enginyeria.

Descripció de l’activitat

En aquest recull d’activitats, es presenten a l’alumnat diversos casos reals per exemplificar i reflexionar de forma crítica sobre les diferents pràctiques que porten a terme els enginyers i les enginyeres. Per exemple, es presenten casos en què no es va definir bé el problema per resoldre (p. ex.: amb un enfocament no inclusiu) o es va dissenyar una solució sobredimensionada (i, per tant, no sostenible). D’altra banda, també es presenten casos reals per començar a pensar quins mecanismes es poden utilitzar per plantejar solucions (innovadores o no) i per comprendre la utilitat que pot tenir fer prototips (materials o digitals) abans d’iniciar el disseny final i la rigorositat amb què s’han de fer les proves. Finalment, també es treballa sobre què cal tenir en compte a l’hora de materialitzar una solució, fent èmfasi en aspectes com la sostenibilitat, i sobre com una bona solució s’ha de poder presentar basant-se en arguments sòlids. En el detall de les activitats es presenten els diversos casos i reflexions proposades.

1.     Per on comencem?

 Objectius:

• Conèixer diverses estratègies per pensar possibles solucions.

A l’hora de pensar solucions per a un problema, podem provar diverses estratègies:

1. De vegades, una solució ja és prou bona i només necessita petits canvis.
   Un exemple que podem utilitzar per parlar d’això és l'evolució del bolígraf BiC. Aquest bolígraf ha canviat poc al llarg dels anys; des de la seva creació, als anys 50 del segle passat, aquest utensili ha canviat poc. En destaca la incorporació d’un forat al tap per evitar ofegaments en el cas que algú se l’empassi.
2. De vegades, una solució utilitzada per resoldre un problema similar la podem adaptar al nostre problema.
   Un exemple que podem utilitzar per parlar d’això és el tintat dels vidres de les ulleres, que s’ha extrapolat a altres usos com ara l’enfosquiment dels vidres dels cotxes. També seria interessant presentar a l’alumnat el concepte de biomimètica o biomímesi.
3. De vegades, la solució pot ser “trencadora” i molt innovadora, aplicant idees de solucions que no tenen res a veure amb el problema.
   Un exemple podria ser l’ús de panells solars que generen energia elèctrica i que, alhora, protegeixen canals d’aigua (els panells eviten l’escalfament i l’evaporació de l’aigua en absorbir la radiació per produir electricitat). Un altre exemple seria el de l’ús de la gamificació per promoure hàbits saludables, com ara les escales de metro de la Ciutat de Mèxic, que es van convertir en pianos (sonaven quan la gent les trepitjava).

Recomanacions

Els casos presentats poden no ser significatius per al nostre alumnat o es pot donar el cas que, quan fem les activitats, hagi succeït algun fet rellevant que pot ser de més interès. En aquest sentit, els casos proposats es poden substituir per casos més propers a l’alumnat i al seu context. Es pot utilitzar el recull d’activitats durant més d’una sessió, o fer una única activitat per treballar específicament una de les pràctiques.

En aquesta proposta en concret no s’ha plantejat així, però aquestes activitats poden portar-se a terme lligades a la consecució d’un projecte concret per part de l’alumnat. Amb aquest enfocament, la idea seria reflexionar sobre cadascuna de les pràctiques abans que l’alumnat faci el seu propi projecte (per exemple, preguntant-se si han tingut en compte tots els possibles usuaris del pati a l’hora de plantejar una estructura que faci ombra). En aquesta activitat concreta, caldria lligar el que es faci amb els objectius següents:

• Pensar diverses solucions per al problema plantejat.
• Identificar quina de les solucions pot ser més adient, tenint en compte totes les restriccions identificades en delimitar el problema.

Sabers del currículum

1.1. Aplicació d’estratègies, tècniques i marcs de resolució de problemes en diferents contextos i les seves fases. [G]

Sabers concretats

Reconeixement de la forma de treballar de l’enginyeria per a la resolució de problemes (pràctiques de l’enginyeria) a partir de casos reals: definir i delimitar problemes, identificar-ne solucions múltiples i seleccionar la (teòricament) òptima; desenvolupar i utilitzar prototips i simulacions; planificar i portar a terme proves/tests; analitzar i interpretar dades per identificar punts de millora; materialitzar les solucions, argumentar basant-se en proves; obtenir, avaluar i comunicar informació; usar les matemàtiques, el pensament computacional, els models científics i les tecnologies disponibles. [ESS]

Justificació de la proposta

Amb l’objectiu d’ajudar l’alumnat a intervenir en el món per proposar solucions a reptes tecnològics, el bloc de sabers Procés de resolució de problemes i de projectes ofereix un recull de sabers que seran necessaris de desenvolupar al llarg de tota la secundària i que tenen a veure amb la manera com les persones que treballen en l’àmbit de la tecnologia i de l’enginyeria porten a terme les seves tasques. Aquest recull d’activitats, que es planteja com a introductori per a la matèria de Tecnologia i Digitalització, pretén promoure una reflexió sobre com s’hauria d’abordar la resolució de problemes i projectes, anant una mica més enllà del procés tecnològic, alhora que es busca oferir una visió no estereotipada i amb un enfocament ètic de l’àmbit de la tecnologia i de l’enginyeria.

Descripció de l’activitat

En aquest recull d’activitats, es presenten a l’alumnat diversos casos reals per exemplificar i reflexionar de forma crítica sobre les diferents pràctiques que porten a terme els enginyers i les enginyeres. Per exemple, es presenten casos en què no es va definir bé el problema per resoldre (p. ex.: amb un enfocament no inclusiu) o es va dissenyar una solució sobredimensionada (i, per tant, no sostenible). D’altra banda, també es presenten casos reals per començar a pensar quins mecanismes es poden utilitzar per plantejar solucions (innovadores o no) i per comprendre la utilitat que pot tenir fer prototips (materials o digitals) abans d’iniciar el disseny final i la rigorositat amb què s’han de fer les proves. Finalment, també es treballa sobre què cal tenir en compte a l’hora de materialitzar una solució, fent èmfasi en aspectes com la sostenibilitat, i sobre com una bona solució s’ha de poder presentar basant-se en arguments sòlids. En el detall de les activitats es presenten els diversos casos i reflexions proposades.

Detall de l’activitat

1.   Provem-ho!

Objectius:

• Evidenciar la necessitat de fer versions de prova (prototips) de la solució.
• Comprendre la utilitat d’aquests prototips per identificar punts de millora.
• Entendre que aquest procés de millora pot ser un procés cíclic.

Es plantegen alguns exemples en què s’utilitzen prototips o simulacions per provar les possibles solucions.

Cal partir d’aquests exemples per reflexionar sobre la necessitat de fer proves abans de decidir com serà la solució definitiva i portar-la a terme.

Exemple 1 (Desenvolupar i utilitzar prototips i simulacions):

A partir de la notícia publicada al 324 el 12/04/2023 sobre la missió marciana amb científiques catalanes al desert de Utah, ens preguntem: per què fan proves al desert de Utah? Tenen previst què miraran i per què?

Titular: Menjar deshidratat i vestit espacial: així és la missió marciana amb científiques catalanes a Utah.

 Resum:

Nou científiques catalanes participen a la missió Hypatia I, que viatja al desert de Utah (EUA) per simular com seria viure i treballar a Mart durant 15 dies.

Aquest desert s’assembla molt al planeta vermell per la seva geologia, el fred, la calor i la poca humitat. Les científiques faran experiments per preparar futures missions reals a Mart, com ara estudiar com la gravetat afecta els peixos o crear energia a partir de l’orina.

Viuran com si fossin a Mart: sense dutxar-se cada dia, amb aigua limitada, menjant aliments deshidratats i vestides com astronautes quan surtin a fora.

Exemple 2 (Planificar i portar a terme proves/tests):

Es pot presentar a l’alumnat tests a gran escala com, per exemple, les proves de càrrega d’un pont (podeu trobar, per exemple, informació detallada sobre la prova de càrrega del viaducte sobre el riu Tajo a Càceres). Davant les proves, ens preguntem: per què creieu que es fa aquesta prova? Com la faríeu vosaltres? Què podria passar si no es fes?

 Exemple 3 (Analitzar i interpretar dades per identificar punts de millora):

En enginyeria sempre es busca anar millorant les solucions. Es parla d’optimització i representa un procés cíclic de posar a prova la solució i trobar possibles punts de millora. Podem posar com a exemple les proves que es fan per millorar els cotxes de fórmula 1. Podem trobar reportatges sobre les optimitzacions fetes als cotxes de fórmula 1 d’escuderies com McLaren, per exemple: canvis als alerons davanters per portar més aire a la part del darrere, addició d’apèndixs aerodinàmics en els laterals...

Recomanacions

Els casos presentats poden no ser significatius per al nostre alumnat o es pot donar el cas que, quan fem les activitats, hagi succeït algun fet rellevant que pot ser de més interès. En aquest sentit, els casos proposats es poden substituir per casos més propers a l’alumnat i al seu context. Es pot utilitzar el recull d’activitats durant més d’una sessió, o fer una única activitat per treballar específicament una de les pràctiques.

En aquesta proposta en concret no s’ha plantejat així, però aquestes activitats poden portar-se a terme lligades a la consecució d’un projecte concret per part de l’alumnat. Amb aquest enfocament, la idea seria reflexionar sobre cadascuna de les pràctiques abans que l’alumnat faci el seu propi projecte (per exemple, preguntant-se si han tingut en compte tots els possibles usuaris del pati a l’hora de plantejar una estructura que faci ombra). En aquesta activitat concreta, caldria lligar el que es faci amb els objectius següents:

• Establir què haurà d’incloure el nostre prototip i com el provarem.
• Millorar la nostra proposta a partir dels resultats.

Sabers del currículum

1.1. Aplicació d’estratègies, tècniques i marcs de resolució de problemes en diferents contextos i les seves fases. [G]

Sabers concretats

Reconeixement de la forma de treballar de l’enginyeria per a la resolució de problemes (pràctiques de l’enginyeria) a partir de casos reals: definir i delimitar problemes, identificar-ne solucions múltiples i seleccionar la (teòricament) òptima; desenvolupar i utilitzar prototips i simulacions; planificar i portar a terme proves/tests; analitzar i interpretar dades per identificar punts de millora; materialitzar les solucions, argumentar basant-se en proves; obtenir, avaluar i comunicar informació; usar les matemàtiques, el pensament computacional, els models científics i les tecnologies disponibles. [ESS]

Justificació de la proposta

Amb l’objectiu d’ajudar l’alumnat a intervenir en el món per proposar solucions a reptes tecnològics, el bloc de sabers Procés de resolució de problemes i de projectes ofereix un recull de sabers que seran necessaris de desenvolupar al llarg de tota la secundària i que tenen a veure amb la manera com les persones que treballen en l’àmbit de la tecnologia i de l’enginyeria porten a terme les seves tasques. Aquest recull d’activitats, que es planteja com a introductori per a la matèria de Tecnologia i Digitalització, pretén promoure una reflexió sobre com s’hauria d’abordar la resolució de problemes i projectes, anant una mica més enllà del procés tecnològic, alhora que es busca oferir una visió no estereotipada i amb un enfocament ètic de l’àmbit de la tecnologia i de l’enginyeria.

Descripció de l’activitat

En aquest recull d’activitats, es presenten a l’alumnat diversos casos reals per exemplificar i reflexionar de forma crítica sobre les diferents pràctiques que porten a terme els enginyers i les enginyeres. Per exemple, es presenten casos en què no es va definir bé el problema per resoldre (p. ex.: amb un enfocament no inclusiu) o es va dissenyar una solució sobredimensionada (i, per tant, no sostenible). D’altra banda, també es presenten casos reals per començar a pensar quins mecanismes es poden utilitzar per plantejar solucions (innovadores o no) i per comprendre la utilitat que pot tenir fer prototips (materials o digitals) abans d’iniciar el disseny final i la rigorositat amb què s’han de fer les proves. Finalment, també es treballa sobre què cal tenir en compte a l’hora de materialitzar una solució, fent èmfasi en aspectes com la sostenibilitat, i sobre com una bona solució s’ha de poder presentar basant-se en arguments sòlids. En el detall de les activitats es presenten els diversos casos i reflexions proposades.

Detall de l’activitat

 1. Posem fil a l’agulla

 Objectius:

• Comprendre que en enginyeria es busca solucions reals (no ideals) i que, per tant, s’han de poder realitzar.
• Reflexionar sobre la necessitat d’utilitzar recursos des d’una perspectiva sostenible per materialitzar la solució.

 Exemple 1

La torre de Collserola, del dibuix a la realitat

Resum:

L’arquitecte britànic Norman Foster va guanyar un concurs per dissenyar la Torre de Collserola. A mesura que es va anar fent realitat, el projecte de Foster va anar canviant: primer s’hi volien posar només tres cables, però per seguretat se’n van posar sis, i també es va modificar la manera de construir-la, fent-la des de baix i no des de dalt.

Font: The New Barcelona Post

Exemple 2

Un microscopi de paper?

 Titular:

Un microscopi de paper, la fabricació del qual costa 1,75 dòlars, guanya el premi Golden Goose a la innovació científica.

Font: https://cnnespanol.cnn.com/video/foldscope-microscopio-papel-golden-goose-premio-ciencia-fernando-del-rincon-conclusiones-cnne

En el moment en què vivim, cal pensar en recursos assequibles, sostenibles i reutilitzables a l’hora de materialitzar les nostres solucions. Aquest n’és un bon exemple.

Recomanacions

Els casos presentats poden no ser significatius per al nostre alumnat o es pot donar el cas que, quan fem les activitats, hagi succeït algun fet rellevant que pot ser de més interès. En aquest sentit, els casos proposats es poden substituir per casos més propers a l’alumnat i al seu context. Es pot utilitzar el recull d’activitats durant més d’una sessió, o fer una única activitat per treballar específicament una de les pràctiques.

En aquesta proposta en concret no s’ha plantejat així, però aquestes activitats poden portar-se a terme lligades a la consecució d’un projecte concret per part de l’alumnat. Amb aquest enfocament, la idea seria reflexionar sobre cadascuna de les pràctiques abans que l’alumnat faci el seu propi projecte (per exemple, preguntant-se si han tingut en compte tots els possibles usuaris del pati a l’hora de plantejar una estructura que faci ombra). En aquesta activitat concreta, caldria lligar el que es faci amb els objectius següents:

• Identificar els recursos realment disponibles per materialitzar la solució pròpia.
• Materialitzar la solució pròpia (en la mesura del possible).

Sabers del currículum

1.1. Aplicació d’estratègies, tècniques i marcs de resolució de problemes en diferents contextos i les seves fases. [G]

Sabers concretats

Reconeixement de la forma de treballar de l’enginyeria per a la resolució de problemes (pràctiques de l’enginyeria) a partir de casos reals: definir i delimitar problemes, identificar-ne solucions múltiples i seleccionar la (teòricament) òptima; desenvolupar i utilitzar prototips i simulacions; planificar i portar a terme proves/tests; analitzar i interpretar dades per identificar punts de millora; materialitzar les solucions, argumentar basant-se en proves; obtenir, avaluar i comunicar informació; usar les matemàtiques, el pensament computacional, els models científics i les tecnologies disponibles. [ESS]

Justificació de la proposta

Amb l’objectiu d’ajudar l’alumnat a intervenir en el món per proposar solucions a reptes tecnològics, el bloc de sabers Procés de resolució de problemes i de projectes ofereix un recull de sabers que seran necessaris de desenvolupar al llarg de tota la secundària i que tenen a veure amb la manera com les persones que treballen en l’àmbit de la tecnologia i de l’enginyeria porten a terme les seves tasques. Aquest recull d’activitats, que es planteja com a introductori per a la matèria de Tecnologia i Digitalització, pretén promoure una reflexió sobre com s’hauria d’abordar la resolució de problemes i projectes, anant una mica més enllà del procés tecnològic, alhora que es busca oferir una visió no estereotipada i amb un enfocament ètic de l’àmbit de la tecnologia i de l’enginyeria.

Descripció de l’activitat

En aquest recull d’activitats, es presenten a l’alumnat diversos casos reals per exemplificar i reflexionar de forma crítica sobre les diferents pràctiques que porten a terme els enginyers i les enginyeres. Per exemple, es presenten casos en què no es va definir bé el problema per resoldre (p. ex.: amb un enfocament no inclusiu) o es va dissenyar una solució sobredimensionada (i, per tant, no sostenible). D’altra banda, també es presenten casos reals per començar a pensar quins mecanismes es poden utilitzar per plantejar solucions (innovadores o no) i per comprendre la utilitat que pot tenir fer prototips (materials o digitals) abans d’iniciar el disseny final i la rigorositat amb què s’han de fer les proves. Finalment, també es treballa sobre què cal tenir en compte a l’hora de materialitzar una solució, fent èmfasi en aspectes com la sostenibilitat, i sobre com una bona solució s’ha de poder presentar basant-se en arguments sòlids. En el detall de les activitats es presenten els diversos casos i reflexions proposades.

Detall de l’activitat

 1. És una bona solució?

Objectius:

• Comprendre que una bona solució ha de donar resposta a tot allò que s’havia plantejat al principi.

Exemple

Podem comentar la notícia sobre la valoració de les superilles a Barcelona.

Titular del diari Ara del 19/10/2023:

Examen a les superilles: un 66% dels veïns de l’Eixample les aproven

En aquesta notícia es comenta un estudi en què s’han recollit dades per poder argumentar si les superilles han esdevingut una bona solució o no i si han donat resposta als problemes que es volien solucionar.

Recomanacions

Els casos presentats poden no ser significatius per al nostre alumnat o es pot donar el cas que, quan fem les activitats, hagi succeït algun fet rellevant que pot ser de més interès. En aquest sentit, els casos proposats es poden substituir per casos més propers a l’alumnat i al seu context. Es pot utilitzar el recull d’activitats durant més d’una sessió, o fer una única activitat per treballar específicament una de les pràctiques.

En aquesta proposta en concret no s’ha plantejat així, però aquestes activitats poden portar-se a terme lligades a la consecució d’un projecte concret per part de l’alumnat. Amb aquest enfocament, la idea seria reflexionar sobre cadascuna de les pràctiques abans que l’alumnat faci el seu propi projecte (per exemple, preguntant-se si han tingut en compte tots els possibles usuaris del pati a l’hora de plantejar una estructura que faci ombra). En aquesta activitat concreta, caldria lligar el que es faci amb els objectius següents:

• Recollir i presentar les evidències que fan de la nostra una bona solució.