Què fem?

1. Despertem la mirada des del nostre entorn

Iniciem la pràctica a partir de la descoberta de l’artista Dineo Seshee, que defensa amb les seves obres la memòria i la identitat pròpia, a partir de materials orgànics carregats de simbolisme i de gravacions sonores i visuals. 

Abans que entrin a l’aula, preparem la sala amb objectes i materials inspiradors de l’entorn de l’escola (terra, pedres, vegetació, maons…) i altres elements evocadors que ens connectin amb la idea de memòria i identitat. En silenci descobrim els materials durant uns minuts. 

Tot seguit, per parelles comentem aquell objecte o material que més ens ha cridat l’atenció. Obrim després la conversa al gran grup. Parlem del format dels objectes, dels materials, de la relació entre les peces i de les idees i emocions que susciten. Finalment, descobrim l’artista Dineo Seshee i les seves obres, i fem connexions amb l’experiència viscuda.

Per què ho fem?

Per què aquests referents i no uns altres? 

És important que dediquem un temps previ a investigar quins referents posarem a l’abast. Cal tenir en compte la perspectiva de gènere i la diversitat de mirades culturals i històriques. En aquest cas, ens centrem en l’art contemporani perquè ens interessa parlar dels reptes de la nostra societat actual. A l’hora de buscar referents podem buscar suport i assessorament en els centres d’art i les fàbriques de creació. 

També hem de cuidar la manera de presentar i disposar els objectes per despertar curiositat i permetre l’exploració sensorial i el gaudi estètic. Aspectes com els suports que els sostenen o emmarquen, la il·luminació, les cartel·les, l’altura, el pla (vertical, horitzontal), la connexió entre les obres per marcar un itinerari… susciten diferents idees i emocions. 

És necessari passar per la descoberta individual de les peces per donar valor a totes les lectures. Les converses per parelles prèvies a les posades en comú en gran grup ajuden a validar les pròpies reflexions i a enfortir-les.

Què fem?

2. Descobrim la identitat sonora de la nostra escola

Per grups acordem quin espai del centre volem investigar i amb la gravadora recollim pistes d’àudio curtes. A l’aula les analitzem i fem composicions experimentals, per arribar a maneres diverses de comprendre l’escola a partir de la diversitat de narracions sonores.

Experimentem amb el so i l’edició, ja que ens servirà en la pràctica següent del nostre projecte.

Per què ho fem?

Tothom ha de fer el mateix? 

Amb aquesta pràctica motivem l’alumnat a experimentar lliurement amb els registres sonors. No es tracta d’imitar l’artista, sinó d’inspirar-se en la seva pràctica i en l’essència d’allò que el mou a crear. 

L’alumnat aquí pren decisions i assaja maneres diverses de fer, incorporant l’error com a part del procés. No hi ha una única resposta correcta davant del repte i l’aprenentatge esdevé davant la varietat i riquesa dels productes finals..

Què fem?

3. Recollim la memòria del nostre entorn

En grup decidim quin espai de l’entorn de l’escola volem guardar a la memòria col·lectiva pel seu valor emocional, històric o identitari. Això ens portarà a fer recerca d’informació de les diferents opcions que es puguin plantejar. 

Un cop tinguem la decisió presa, acordarem quins registres prendrem del lloc: sons, fotografies, vídeos, dibuixos, captació de textures, olors, objectes i materials…

Organitzarem grups d’experts en cadascun dels registres, recopilarem els estris necessaris i emprendrem l’aventura de descobrir el nostre entorn a partir dels sentits.

Per què ho fem?

Per a què serveixen les arts? 

Més enllà del gaudi estètic, lúdic i sensorial, les arts ens aporten la possibilitat de veure el món des d’un altre lloc, de tenir esperit crític i de fer memòria. En aquest cas, la creació artística ens permet connectar amb l’entorn i reconèixer el seu valor per al nostre col·lectiu. Així podem visibilitzar temes que ens interessa recuperar des d’una mirada crítica i social. 

No totes les pràctiques artístiques han d’incorporar un repte que requereixi aquest grau de recerca, aprofundiment i planificació, però de tant en tant hem de posar l’alumnat en la situació d’expressar idees i sentiments relacionats a preguntes socialment rellevants.

Què fem?

4. Construïm un relat compartit

Amb el material recollit generem un espai de discussió a l’aula. Com podem organitzar tota aquesta documentació? Quina seleccionem i quina no? Què volem comunicar a l’espectador? Quines emocions volem generar?

En aquests moments podem recórrer de nou a la nostra artista referent per investigar una mica més sobre els seus processos de creació i exposició.

Amb les respostes consensuades ens posem a dissenyar un espai expositiu en el centre. Caldrà pensar com podem explicar cada peça (les cartel·les) i el procés de recerca artística que hem seguit. També podem imaginar com podem comunicar la inauguració de l’exposició a la comunitat educativa i a l’entorn, si escau.

Per què ho fem?

Cal sempre exposar tot el que fem? 

Els moments de mostra i lectura de les creacions esdevenen una oportunitat per dotar de sentit l’experiència i desenvolupar l’esperit crític. 

Mostrar els processos de treball és una font de riquesa perquè és allà on s’aprèn. Compartir els errors, les reflexions i els prototips és una manera de documentar i avaluar la pràctica artística.

De la mateixa manera, cal decidir quin producte final s’exposa i com aquest representa tot el treball del grup. No cal fer sempre una mostra oberta a tota la comunitat. Es poden compartir els processos de creació dins el grup. Tot dependrà del propòsit que ens mogui.

Què fem?

5. Reflexionem sobre el que hem viscut 

Ja només queda pensar sobre el que hem viscut. Hem de crear un espai de conversa que passi primer per una reflexió individual, posteriorment per un moment de contrast en petit grup i finalment per una posada en comú global. 

Hem de donar resposta a les preguntes “Quin valor té el que hem fet?”, “Què hem après” i “Què hem aconseguit”. 

Per acabar, podríem suggerir la pregunta: “Quin seria el següent pas?” Podem recollir idees interessants per a la següent pràctica artística.

Per què ho fem?

I si no fem la conversa final? 

És important crear un espai de metacognició final que ens ajudi a posar paraules a tot el que s’ha mogut dins de nosaltres i fora. És el moment de fer visibles els sabers que hem posat en joc i el que hem après. Si no fem aquesta activitat de forma explícita, l’alumnat es quedarà només amb l’emoció viscuda i valorarà únicament el seu grau de satisfacció: “m’ho he passat bé!” o “m’ha agradat molt!”. Fer-los conscients dels aprenentatges adquirits i del grau d’assoliment els ajudarà a caminar cap a l’autoregulació. 

Aquesta reflexió va molt bé al final, per fer-nos preguntes en relació amb els aprenentatges assolits, però és molt convenient connectar-la amb les expectatives del que esperàvem aprendre, compartides a l’inici de la seqüència didàctica.