Què fem?

1. Presentació i inspiració 

A l’hora de presentar l’activitat, podem mostrar exemples de conjunts d’instruments reciclats, com ara l’Orquesta de Instrumentos Reciclados de Cateura, al Paraguai, o d’altres de més properes al nostre context, com ara l’Orquesta ReuSónica Trío. Una altra opció és portar un referent a l’aula, com ara un o una lutier o algun membre d’alguna agrupació similar. A Barcelona i al Maresme, per exemple, hi ha la lutier Harriet Kjaer. A l’article següent hi podem trobar també un breu apunt històric de dones lutier.

Per què ho fem?

Per què observem referents de la construcció d’instruments?

L’observació de referents artístics i culturals ens permet conèixer noves maneres de pensar i entendre el món. Podem fer-ho des d’una perspectiva més propera, com el cas de l’Orquesta ReuSónica Trío o, de forma més llunyana, com ara l’Orquesta de Instrumentos Reciclados Cateura.

Ambdues propostes ens permeten conèixer una nova manera d’entendre la interpretació, en aquest cas a partir de l’elaboració dels propis instruments i la mateixa creació, feta a partir d’uns criteris de sostenibilitat i reutilització de materials.

Això ens permet parlar de la figura del lutier i altres rols professionals vinculats a la construcció d’instruments.

Què fem?

2. Observació general 

Observem diferents instruments de corda que puguem portar a l’aula (ukelele, guitarra, violí…), els fem sonar i els escoltem. 

Comentem, descrivim i analitzem els instruments de corda observats en grup. Identifiquem les parts que els conformen (cordes, caixes de ressonància, ponts, cordals, trasts, clavilles). Busquem les característiques comunes i les diferències (nombre de cordes, mides diverses, característiques sonores…).

Per què ho fem?

Per què fem una primera observació grupal?

Aquesta segona part, en grup, ens serveix per identificar i analitzar, tant en l’àmbit visual com auditivament, les característiques comunes i les que diferencien els instruments de corda.

Aquesta fase ens permet connectar amb els coneixements previs, tant des del punt de vista individual com d’aula, i compartir el coneixement. Alhora, ens permet ser conscients de la diversitat de mides i la seva relació amb el so, la diversitat de materials sonors, etc.

Què fem?

3. Observació precisa 

En grups reduïts, observem amb més profunditat instruments de corda (un violí, un violoncel, un ukelele, una guitarra…) i ens adonem d’on es produeix el so i què el condiciona (si no tenim prou instruments podem fer rotació):

1. Com canvia la nota en funció dels diferents gruixos de les cordes?
2. Com canvia la nota en funció de la tensió?
3. Com canvia la nota en funció de la mida del tros de corda lliure entre els extrems que la fixen (el pont, la celleta, el trast o el punt en què es polsa)?
4. Com sonen en funció de la caixa de ressonància?
5. Com el pont transmet la vibració de la corda a la caixa? 

Un cop fet, ho posem en comú amb tot el grup.

Per què ho fem?

Per què ens cal aprofundir en cada instrument? 

Aquesta segona part d’observació ens permet, a partir de l’experimentació, veure com varien les qualitats sonores (intensitat, timbre…) segons el material, la forma dels instruments, la mida i la tensió de les cordes. Ens permet ser conscients de la relació entre materials i formes amb el resultat sonor posterior. 

A través d’aquesta observació, en què aprenem a classificar els modes de producció del so, ens preparem per a la tria posterior de materials i ens fem més conscients de les opcions disponibles. Alhora, mitjançant la manipulació de les cordes, caixes de ressonància i ponts, connectem la pràctica amb conceptes musicals inicials com la vibració i l’acústica elemental.

Què fem?

4. Experimentació 

Encara en grups reduïts, tot i que també es pot fer amb tot el grup, fem diferents experiments amb materials i amb el so:

1. Notem la diferència de so amb cordes de diferents materials i gruixos (gomes, fils de niló, cordills diversos, cordes de guitarra o ukelele), tensades damunt d’objectes diferents que puguin fer de caixa de ressonància (capses de fusta o metàl·liques, calaixos, cubells, galledes, cadires amb el cul de fusta…).
2. Podem escurçar la mida de la corda lliure posant dos ponts per notar el canvi de nota.

També podem tensar les cordes cargolant-les amb claus de ganxo tancats com si fossin clavilles o augmentant l’altura dels ponts.

Per què ho fem?

Per què experimentem?

A través de l’experimentació, investiguem com varien les qualitats del so segons el material, la forma de l’objecte i les possibilitats manipulatives (tensió, gruix, longitud). Al llarg d’aquest procés, connectem aquesta experiència amb els coneixements previs i anem identificant quins materials trobem més atractius i quins podem trobar més interessants per a la construcció dels instruments.

El procés, a més, també ens obre l’oportunitat de parlar sobre quins materials ens han estat més o menys fàcils d’aconseguir, i ho connectem amb recursos naturals i el reciclatge

Què fem?

5. Metacognició 

Novament amb tot el grup, mostrem models d’instruments senzills construïts i, conjuntament, comentem com sonen, com s’afinen i les solucions constructives que s’han fet servir, connectant-ho amb l’experimentació prèvia.

Per què ho fem?

Per què fem una anàlisi en comú? 

L’estona grupal ens serveix per fomentar la reflexió i l’anàlisi crítica sobre els models construïts, i per connectar l’experimentació prèvia amb els conceptes musicals treballats a l’aula. 

Ho fem, d’una banda, per utilitzar el vocabulari musical inicial i per descriure, compartir i comparar les solucions tècniques i sonores trobades. D’altra banda, també ens serveix per acompanyar el grup en els dubtes que puguin sorgir i construir el coneixement en comú, a més d’aprendre a escoltar i respectar les diferents aportacions.

Què fem?

6. Construcció! 

En grups de 2 o 3, dissenyem i construïm els instruments a partir d’un repte: ha de tenir com a mínim una corda i el material de la caixa de ressonància ha de ser reciclat, ha de sonar i s’ha de poder afinar mínimament:

1. Triem una caixa de ressonància.
2. Decidim si fem un instrument amb mànec on les cordes es poden polsar canviant de nota o un instrument tipus lira o arpa on cada corda és una nota.
3. També decidim si la corda transmet el so a la caixa de ressonància amb el pont (com l’ukelele) o directament (com les arpes).
4. Triem els tipus de cordes que ens aniran millor.
5. Planifiquem el material necessari i les solucions tècniques que permetin tensar les cordes i posar en contacte la corda amb la caixa de ressonància. 

Durant el procés de construcció de l’instrument, aprenem a fer servir eines bàsiques i rebem suport o supervisió dels adults sempre que sigui necessari.

Per què ho fem?

Per què construïm instruments en petits grups? 

La part d’experimentació ens permet aplicar la planificació i l’ús de materials de l’entorn per resoldre un repte expressiu i tècnic: la construcció d’un instrument, que alhora ve contextualitzada per la justificació presentada a l’inici. 

El procés de disseny pot ser força experimental, començant a treballar el procés de construcció d’instruments de forma guiada si cal, per fomentar la creació col·laborativa i el treball en grup. 

El fet de fer-ho en petits grups ens permet desenvolupar diversos rols dins del grup, així com escoltar la diversitat de perspectives i idees, respectant-se i trobant els punts en comú. 

Aquest procés, a més, ens permet ser més conscients del perfil professional dels lutiers. 

Podem buscar exemples d’instruments construïts per infants com aquests Exemples d’instruments de corda construïts.

Què fem?

7. Assaig 

Triem la peça que volem interpretar integrant els instruments construïts. 

Fem proves de so i afinació per mirar de poder tocar conjuntament amb els instruments dels altres grups (podem ajudar-nos amb una app o un afinador):

1. Si és tipus lira amb més d’una corda, cal decidir quines notes afinen.
2. Si és un instrument amb mànec, provem també de marcar els punts on cal posar els dits per treure diferents notes i, si es vol, en aquests punts es poden posar trasts com a les guitarres amb brides de plàstic.

Per què ho fem?

Per què provem els instruments i assagem? 

L’estona d’assaig ens permet, des d’una òptica general, desenvolupar l’escolta activa i la coordinació grupal, a més de poder ajustar els instruments per permetre la interpretació conjunta. 

Alhora, podem experimentar i aplicar en la pràctica instrumental conceptes musicals bàsics com l’afinació, la pulsació i el caràcter. 

Aquest moment de l’activitat és especialment rellevant perquè permet veure un primer resultat del procés fet fins ara, tant en l’àmbit constructiu com sonor. 

Podria ser un bon moment, doncs, per compartir des del punt de vista grupal o per escrit si els resultats concorden amb el que preveiem o si també observem canvis o assoliments inesperats.

Què fem?

8. Concert 

Després de l’assaig, arriba el moment de compartir el tema treballat, interpretat en l’àmbit vocal i instrumental:

1. Afinem cadascun dels instruments amb la nota o les notes prèviament triades.
2. Escrivim les partitures de cada instrument amb les notes i silencis que haurà de tocar.
3. Assagem i aprenem a tocar-la tots els membres del grup. 

El concert pot gravar-se per poder-lo escoltar després amb tot el grup.

Per què ho fem?

Per què compartim el resultat de la construcció d’instruments? 

Aquesta darrera part permet acabar de donar significat a l’activitat, tancant el cercle des de l’inici de la proposta. 

Fer la interpretació col·lectiva d’una obra, integrant els instruments construïts amb la veu i el silenci, permet que hi participi tot el grup, canviant de rols. A més, ens permet mostrar i compartir i celebrar la feina feta. 

El concert també serveix per poder fer servir aplicacions digitals d’enregistrament que ens permetran documentar i valorar el procés, compartir de nou la creació en un altre format i expressar idees o emocions també a posteriori.