Amb aquest document es presenta una proposta de seqüenciació dels sabers de l’àrea d’Educació Artística a primària. Es tracta d’un exemple que vol ajudar a identificar els sabers essencials dels diferents nivells educatius a partir de l’esmicolament i la seqüenciació dels sabers del Decret 175/2022, de 27 de setembre, d’ordenació dels ensenyaments de l’educació bàsica.

Malgrat que el currículum de primària defineix de manera global les competències específiques de les arts, aquest document està estructurat a partir dels quatre blocs que fa servir per desplegar els sabers corresponents als diferents llenguatges artístics:

Bloc 1: Educació musical

Bloc 2: Educació visual i plàstica

Bloc 3: Educació audiovisual

Bloc 4: Educació en arts escèniques i performatives

A cada bloc, hi podreu trobar les orientacions específiques i la proposta de seqüenciació dels sabers del decret. Els sabers proposats es descriuen graduats, assenyalant, així, en quin grau són essencials a cada un dels nivells per poder seguir avançant en els sabers dels cursos posteriors.

Tot i així, no es pot oblidar que moltes manifestacions artístiques no encaixen plenament en aquesta estructura dels blocs, ja que hi conflueixen més d’un llenguatge artístic, com, per exemple, en l’òpera, el teatre, el circ, el cinema, els videojocs i les múltiples formes que pren l’art contemporani. Per tant, sovint serà necessari abordar alhora sabers de diferents blocs artístics. A cada bloc hem anat assenyalant els sabers que estan estretament lligats als d’altres blocs amb les etiquetes següents: educació musical #MU, educació visual i plàstica #VP, educació audiovisual #AU i educació en arts escèniques i performatives #AE.

El document, igual que el decret del currículum, també agrupa els sabers de cada bloc en dos grans apartats que engloben els coneixements, les destreses, els valors i les actituds que són necessaris per a l’assoliment de les competències específiques de l’àrea d’Educació Artística:

• Percepció i anàlisi: els sabers d'aquest apartat de cada un dels blocs apunten fonamentalment a les competències específiques 1 i 2.
• Creació i interpretació: els sabers d’aquest apartat apunten fonamentalment a les competències específiques 3 i 4.

CE1. Descobrir propostes artístiques de diferents cultures, èpoques i estils mitjançant la percepció i la vivència, per desenvolupar la curiositat, el respecte i el gaudi.

CE2. Investigar i analitzar diferents manifestacions culturals i artístiques, i els seus contextos, emprant diversos canals i mitjans d’accés a la informació, per desenvolupar el pensament propi, la identitat cultural i l’esperit crític.

CE3. Experimentar i crear amb les possibilitats del so, la imatge, el cos i els mitjans digitals i multimodals, mitjançant activitats i experiències que incorporin l’aprenentatge autoregulat per expressar i comunicar coneixements, idees, sentiments i emocions.

CE4. Dissenyar, elaborar i difondre creacions culturals i artístiques col·laboratives, assumint diferents rols, posant en valor el procés, per desenvolupar la creativitat i el sentit de pertinença, i arribar a un resultat final.

En conjunt, es recullen els sabers necessaris que han de garantir els drets culturals reconeguts en el Projecte de llei de drets culturals de Catalunya:

• Dret a la identitat cultural.
• Dret d’accés a la cultura.
• Dret de participació cultural.
• Dret a l’expressió, la creació i la difusió culturals.
• Dret a l’educació i la formació artística.

Tot i que es poden imaginar activitats d’aprenentatge encaminades a assolir determinades destreses, tècniques i/o recursos, es creu necessari abordar també l’aprenentatge de les arts a partir de processos que incloguin alhora aprenentatge, recerca i creació. Aquesta manera de fer facilita el treball interdisciplinari, el vincle amb altres àrees i la integració d’altres sabers.

Aquests processos ens han de permetre, a tots els nivells educatius, encadenar de manera natural els ingredients següents:

• L’observació, tant de l’entorn com de les pròpies emocions i els propis sentiments, com a base del coneixement i part important de molts processos creatius. [ESS]
• L’experimentació de tècniques, recursos i materials per fer créixer el domini de diferents tècniques i de les capacitats expressives. [ESS]
• La descoberta de referents artístics de diferents cultures, èpoques i estils amb una mirada crítica i perspectiva de gènere, facilitant l’accés cultural. [ESS]
• L’expressió personal i/o col·lectiva per anar construint formes personals, i aprendre a compartir i a treballar en equip tot desenvolupant diferents rols en els processos. [ESS]
• L’exposició, exhibició i divulgació per compartir els processos i els resultats. [ESS]
• El recull i la documentació del procés per poder avaluar i prendre consciència dels aprenentatges. [ESS]
• La reflexió que ha d’acompanyar tot el procés: el que observem, experimentem, volem expressar; com ho voldrem compartir, i com ho documentem serà un element clau de l’aprenentatge. [ESS]

Qualsevol d’aquests ingredients pot esdevenir el motor o la provocació de l’arrencada del procés d’aprenentatge-recerca-creació, que s’encadenarà amb els altres ingredients i generarà itineraris en diferents ordres.

S’han de posar les arts al servei del pensament per tal que ajudin a interpretar el món, imaginar alternatives i assumir reptes per abordar les problemàtiques que ens envolten.

Cal abordar els sabers incorporant el joc i l’experimentació a tots els cicles per desvetllar la curiositat i fomentar el gaudi de l’aprenentatge. La vivència de les arts s’hauria de poder fer connectant els sistemes educatiu i cultural, apropant manifestacions artístiques de tota mena, època i cultura. Per fer-ho, és convenient establir vincles amb institucions artístiques, agents i equipaments culturals (museus, fàbriques de creació, teatres, espais de creació, artistes, escoles d’art, música, dansa, teatre o audiovisual, etc.) que puguin facilitar el contacte amb artistes, processos de creació contemporanis i patrimoni.

Les arts ens poden ajudar a programar situacions d’aprenentatge aportant tant reptes com context, i alhora els llenguatges artístics poden esdevenir el mitjà per documentar, recollir i/o expressar els processos i aprenentatges d’altres àmbits del coneixement que facilitin la metacognició.

La pràctica artística és una gran oportunitat per desenvolupar una educació inclusiva que faciliti que cada infant trobi des d’on és la manera d’entendre i expressar el món, perquè les arts permeten conciliar de forma natural pensament, acció i emoció.