L’educació visual i plàstica, dins del nou currículum competencial, va molt més enllà de l’aprenentatge tècnic: és un espai per desenvolupar una manera particular de mirar, comprendre’s a un mateix i als altres, i transformar el món. L’art a l’escola ha de ser una experiència de gaudi que desperti la curiositat, la sensibilitat i la capacitat de donar forma a les emocions i a les idees. A través de la pràctica artística, els infants aprenen a observar amb atenció, a interpretar la realitat i a expressar-se amb llenguatges diversos que van més enllà de la paraula, articulant percepció, pensament, acció i comunicació.

Educar la mirada significa ajudar l’alumnat a llegir i comprendre les imatges, a revisar els seus propis imaginaris, i a reconèixer que qualsevol representació transmet una intenció, una emoció i una visió del món. En una societat saturada de missatges visuals, l’educació visual i plàstica promou una mirada crítica i sensible, fonament per a una ciutadania conscient i activa. L’art contemporani, amb la seva diversitat de llenguatges, materials i discursos, convida a explorar noves formes d’expressió i a descobrir el paper de l’art en el món actual, des de la reflexió, el qüestionament i la crítica constructiva.

Crear és una forma de conèixer. Fer-se preguntes, investigar i experimentar amb materials i tècniques permet desenvolupar destreses manuals, cognitives i emocionals, com ara la imaginació, la presa de decisions, el pensament divergent o la capacitat d’afrontar l’error com a part de l’aprenentatge. El procés de creació artística fomenta el joc, la descoberta i la sorpresa, alhora que permet connectar emocions, idees i experiències a través del desenvolupament d’un llenguatge visual propi. Davant d’una proposta artística, no hi ha una resposta correcta: hi ha camins possibles. Aquesta llibertat estimula la iniciativa i l’autonomia personal, qualitats que són essencials per a qualsevol aprenentatge significatiu.

L’educació visual i plàstica té també una dimensió cultural i social. Mitjançant el coneixement d’obres, artistes i elements del patrimoni artístic i contemporani, donant veu a mirades menys presents, els infants descobreixen l’art com a reflex de la diversitat humana i com a eina de convivència i transformació social, cosa que fomenta la reflexió crítica sobre els estereotips i les desigualtats. Aquesta visió inclusiva reconeix que tothom pot crear i gaudir de l’art, i que cada expressió és valuosa dins la pluralitat d’experiències i mirades. Permet, doncs, que l’infant se senti partícip i reconegut en un context social i cultural compartit, en el qual participa com a agent actiu amb capacitat de transformar-lo.

A més, les arts visuals connecten amb altres àrees del coneixement: potencien la comunicació multimodal, el pensament científic i matemàtic, i la comprensió de realitats socials diverses. D’aquesta manera, l’art integra sabers i connecta l’aprenentatge amb la vida quotidiana, fent que la creativitat sigui una forma de conèixer i d’habitar el món.

Concebre les arts visuals i plàstiques de manera competencial significa unir pensament, sensibilitat i acció. L’aula esdevé un espai de recerca, creació i gaudi compartit, on aprendre a mirar i a crear des de la pròpia singularitat és també aprendre a comprendre la societat i a participar-hi activament.